. El Baròmetre neix com una iniciativa del sector i pretén involucrar el màxim d'actors i agents possibles

. El Baròmetre permetrà conèixer, de part de tots els actors implicats, els reptes fonamentals del Pacte nacional per a l'habitatge: l'accés a l'habitatge, la qualitat del parc d'habitatges, l'allotjament de la gent gran i de les persones amb mobilitat reduïda, la prevenció de l'exclusió social i la garantia d'un habitatge digne

. Cada sis mesos, es publicarà un informe amb una valoració dels indicadors plantejats sobre el sector de l'habitatge i els agents que el componen

. Globalment, els resultats del Baròmetre mostren una certa preocupació dels actors i agents per la situació actual d'incertesa del sector

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, acompanyat per la secretària d'Habitatge, Carme Trilla, i el director general de l'Institut Cerdà, Carles Cabrera, ha presentat aquesta tarda els primers resultats del Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge. Aquest baròmetre servirà de referència per a l'establiment d'un índex de confiança del sector. Aquest índex ha de permetre identificar tendències, positives o negatives, del clima de confiança del sector, prendre accions de reforç o correctives, i mesurar l'impacte de les actuacions que es duen a terme, i també els successos conjunturals que afecten el mercat i l'accés a l'habitatge.

El Baròmetre és un dels primers instruments de què s'ha dotat el Pacte nacional per a l'habitatge a fi de conèixer de mà dels agents implicats (Administració pública, economia privada, agents socials i ciutadans) la percepció de l'evolució del sector.

El Baròmetre recull les percepcions dels diferents sectors entorn a diferents qüestions com el preu dels habitatges o de les hipoteques, l'accés a l'habitatge, la capacitat dels municipis de construir habitatges amb protecció oficial, la prevenció de riscos laborals o l'aplicació del Codi tècnic de l'edificació.

En l'àmbit global, els resultats del Baròmetre mostren una certa preocupació dels actors i agents del sector per la situació actual de l'habitatge a Catalunya. Cal matisar que els nivells de confiança assolits pels diferents agents posen de manifest que la situació de preocupació prové més de la incertesa de cara al futur que d'una situació de crisi estricta.

Els resultats

Els preus dels habitatges: El nivell de satisfacció amb l'evolució dels preus de venda dels habitatges nous en els darrers sis mesos és en general baix. Els ciutadans són el col.lectiu més insatisfet (tres de cada quatre enquestats està insatisfet o molt insatisfet). Pel que fa als preus dels habitatges usats, la tònica és pràcticament la mateixa i continuen destacant els ciutadans amb la puntuació mitjana més baixa. En aquest cas també destaca el percentatge d'API que estan molt insatisfets amb l'evolució dels preus de venda d'habitatge de segona mà (20,1%), que és el doble respecte del mateix grau de satisfacció en l'habitatge nou (11,6%).

Creixement del sector: S'aprecia una situació d'indefinició. Els API i les entitats financeres, agents més propers al comprador final, són els que presenten una percepció més negativa en el creixement del sector els pròxims sis mesos, mentre que els constructors i els proveïdors de materials són els que ho perceben millor.

Endeutament de les famílies: En general, els agents estan preocupats pel nivell de risc associat a l'endeutament de les famílies. Els que estan més preocupats són els serveis socials dels municipis (un 78,4% es mostra força o molt preocupat).

Evolució del preu de les hipoteques: El grau de satisfacció de les entitats financeres i de la ciutadania és baix, tot i que aquesta insatisfacció és més rellevant per a aquest segon col.lectiu. Més de tres quartes parts dels ciutadans afirmen que estan insatisfets o molt insatisfets amb el preu de les hipoteques, mentre que aquest percentatge baixa per sota del 50% en el cas de les entitats financeres.

Capacitat dels municipis de crear habitatge protegit: El nivell de confiança és acceptable per part de les àrees d'urbanisme dels municipis, on el 52,4% té un nivell alt de confiança en la capacitat dels municipis de crear habitatge protegit. En canvi, és baix per a les àrees de serveis socials dels municipis i per als ciutadans (un 52,1% i un 55,8%, respectivament, creu que és baix o molt baix).
 
Accés a l'habitatge: La preocupació per la fuga de gent a altres municipis per la dificultat d'accés a l'habitatge és més evident per a les àrees de serveis socials dels municipis que per a la ciutadania. Així, mentre un 71,8% dels professionals dels serveis socials està força o molt preocupat, per als ciutadans aquest percentatge és d'un 48,3%.

Mà d'obra disponible: Es distingeixen dos grups. D'una banda, els que no estan satisfets amb la qualificació de la mà d'obra disponible (arquitectes i aparelladors i arquitectes tècnics) i els que sí que estan satisfets (la resta d'agents). Els agents que requereixen una mà d'obra més qualificada són els que donen una valoració més baixa. Entre un 70 i un 80% dels arquitectes i aparelladors estan insatisfets o molt insatisfets amb la qualificació de la mà d'obra disponible.

Prevenció de riscos laborals: Constructors, arquitectes i aparelladors i arquitectes tècnics tenen un nivell de confiança superior en la seva capacitat d'aplicació de les normatives de prevenció de riscos laborals que en l'aplicació del nou Codi tècnic de l'edificació. Hi ha un percentatge elevat de valoracions mitjanes per part de tots els agents. Els que tenen un nivell de confiança superior en l'aplicació de les normatives de prevenció de riscos laborals són els constructors (un 66,2% tenen un nivell de confiança alt o molt alt). I els que el tenen més baix són els arquitectes (un 34,6% té un nivell baix).

Aplicació del Codi tècnic de l'edificació: El nivell de confiança en la capacitat per aplicar el nou Codi tècnic de l'edificació és acceptable per a promotors i constructors. Per contra, els arquitectes i els aparelladors i arquitectes tècnics mostren menys confiança. Es fa palesa la necessitat de l'Administració de fer un esforç d'informació i formació del sector per a la correcta aplicació del Codi tècnic.

Planificació i compliment de terminis: S'observen diferents grups segons el grau de satisfacció amb la planificació i el compliment de terminis de les diferents fases de l'obra. D'una banda, hi ha els constructors i promotors, que tenen un grau de satisfacció alt (més d'un 63% estan satisfets o molt satisfets). De l'altra, els arquitectes, que en fan una valoració mitjana baixa (un 54,5% estan insatisfets). I, finalment, els ciutadans, que són els que es posicionen amb la valoració més baixa (més d'un 50% estan insatisfets o molt insatisfets).

Tramitacions municipals: En general, hi ha un grau de satisfacció baix pel que fa a l'agilitat en les tramitacions municipals. En la major part dels agents, entorn del 63% està insatisfet o molt insatisfet. El grau de satisfacció dels arquitectes en relació amb l'agilitat de les tramitacions municipals és inferior al de les tramitacions urbanístiques i llicències municipals. Aquest fet contrasta amb l'alta valoració que fan les àrees d'urbanisme dels ajuntaments sobre aquest factor.

Com s'elabora el Baròmetre

Per quantificar el clima de confiança, l'Institut Cerdà ha dut a terme 2.200 enquestes entre tots els agents implicats: proveïdors de materials, comerços, constructors, promotors, API, administradors de finques, arquitectes, aparelladors i arquitectes tècnics, municipis, entitats financeres i ciutadania.

L'informe té tres parts. Una part general, que és la que permetrà fer un seguiment dels indicadors. Una part específica per a cada agent, que variarà segons les temàtiques que plantegin. I una tercera, que serà un monogràfic i que permetrà fer una anàlisi específica de situacions conjunturals concretes.

Per a la part general, que serà fixa i igual per a tots els agents, es mesuraran gairebé 200 paràmetres agrupats en cinc indicadors:

• Sectorials i d'entorn, amb preguntes com ara: satisfacció amb l'evolució dels preus de venda d'habitatge nou i de segona mà, o confiança en l'evolució futura del lloguer.
• Empresarials: confiança a poder fer front a la càrrega financera de l'estoc d'habitatges, satisfacció amb la gestió de lloguers o quotes impagades, confiança en la capacitat d'estar al dia de les novetats del sector, satisfacció amb la qualificació de la mà d'obra disponible o satisfacció amb el coneixement i aplicació de les normatives de qualitat i seguretat de les empreses subcontractades.
• De qualitat i innovació: satisfacció amb la introducció de noves tecnologies a l'empresa, o satisfacció amb les infraestructures disponibles a noves promocions.
• Relatius a l'Administració i normativa: confiança en la capacitat d'aplicar el nou Codi tècnic, satisfacció amb les tramitacions urbanístiques i llicències municipals, confiança en el suport de l'Administració en reclamacions i incidències en la compra d'habitatge nou o satisfacció amb la fiscalitat actual del lloguer, la rehabilitació o l'adquisició d'habitatge.
• Socials: preocupació per la divergència entre l'habitatge construït i el demandat, confiança en la capacitat de vendre el pis en menys de sis mesos, satisfacció amb l'evolució del preu de les hipoteques.

La part específica és variable per a cada agent i servirà per conèixer aspectes concrets dins del seu mateix col.lectiu. Aquesta part no forma part dels indicadors del Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge.
 
Finalment, la part monogràfica, que tampoc no forma part dels indicadors del Baròmetre, tracta cada vegada sobre un tema diferent amb l'objectiu de conèixer tant aspectes particulars com l'evolució pròpia del sector o les reaccions del sector a les polítiques públiques.

El resultat principal del Baròmetre és la determinació i el seguiment de l'evolució d'un índex únic que reflecteixi el clima de confiança del sector de l'habitatge a Catalunya. Aquest índex únic es compon de subíndexs, entre els quals l'índex empresarial i per agent i el de la ciutadania són els components principals. Al juny de 2008, quan s'hagin obtingut com a mínim dos valors, ja es podrà disposar dels resultats necessaris per elaborar els índexs.

Què és un baròmetre

Un baròmetre és una eina que permet:

• Fer un seguiment continu de l'evolució de determinats indicadors i paràmetres descriptius de l'àmbit estudiat.
• Identificar tendències per poder anticipar possibles necessitats o problemàtiques amb prou antelació.
• Conèixer la reacció dels diferents agents del sector davant de fenòmens i situacions derivats de la dinàmica pròpia sectorial i davant de factors externs i no previsibles.
• Dissenyar polítiques adequades a les necessitats reals i canviants de l'entorn i la societat.

Qui forma part del Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge

Els agents que formen part del Baròmetre són:

• Secretaria d'Habitatge
• Institut Català del Sòl
• Agència Catalana del Consum
• Institut d'Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals (Diputació de Barcelona)
• Col.legi d'Arquitectes de Catalunya
• Consell de Col.legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
• Col.legi d'Agents de la Propietat Immobiliària
• Consell de Col.legis Territorials d'Administradors de Finques de Catalunya
• Roca Sanitaris
• Federació Catalana de Promotors Constructors d'Edificis (FECAPCE)
• Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques
• Cambra Oficial de Contractistes de Catalunya
• Federació de Municipis de Catalunya
• Associació Catalana de Municipis i Comarques
• Caixa Sabadell
• Cercle d'estudis de l'habitatge
• Associació de Promotors Públics (AVS)

L'Institut Cerdà

L'Institut Cerdà és una fundació privada independent i sense ànim de lucre que, des dels seus inicis el 1984 amb motiu de la commemoració dels 125 anys de la implantació del Pla Cerdà a Barcelona, té com a finalitat contribuir a l'impuls permanent i a la dinamització de la societat en àmbits relacionats amb temes emergents i reptes estratègics de futur des del rigor i l'objectivitat que li permet la seva posició d'independència.

Les actuacions de l'Institut Cerdà es duen a terme en àmbits emergents en els quals resulta imprescindible profunditzar i que cal desenvolupar per assolir el progrés econòmic i una millor qualitat de vida de la ciutadania. Les iniciatives es desenvolupen principalment en: el territori, l'urbanisme, el medi ambient, l'habitatge, l'energia, la logística, les infraestructures, la distribució comercial, i la mobilitat.

L'Institut Cerdà està presidit per Gabriel Ferraté des de desembre de 2005, la Direcció General està a càrrec de Carlos Cabrera, i compta amb un consolidat equip de més de 50 professionals de diferents disciplines. L'Institut Cerdà té la seva seu corporativa a Barcelona i disposa d'oficines a Madrid.