. No obstant això, s'enregistra la productivitat més elevada dels últims deu anys que fa preveure un gran creixement per a aquesta temporada i es manté el nombre de captures
. L'escassetat d'aliments per la forta sequera del 2006 empitjora la condició física i l'engreixament dels senglars, reduint la supervivència dels exemplars nascuts durant l'any
. L'Alt Empordà segueix presentant les poblacions més denses de Catalunya, amb una densitat estimada de 12,5 senglars/100 ha la temporada 2006-2007
Les densitats de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya han experimentat al llarg de la temporada passada (2006-2007) una notable disminució respecte de la temporada anterior, d'acord amb els resultats del Programa de seguiment de les poblacions de senglar, responsabilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Segons es desprèn d'aquest estudi, pràcticament a tots els observatoris que integren el Programa s'hi ha observat un descens de la densitat de poblacions de porc senglar durant la temporada de caça 2006-2007 respecte de l'any anterior. Aquesta reducció del nombre d'exemplars s'atribueix a la forta sequera que va afectar gran part de Catalunya durant la primavera i l'estiu del 2006. En condicions de sequera, els senglars tenen més dificultat per obtenir aliment, fet que provoca un empitjorament de la seva condició física, ja que es redueix el grau d'engreixament i, en conseqüència, gran part dels exemplars nascuts durant l'any no sobreviuen als primers mesos de vida.
Densitat de les poblacions de senglar
L'Alt Empordà segueix sent l'espai que presenta les poblacions més denses de Catalunya, amb una densitat estimada de 12,5 senglars per cada 100 hectàrees, mentre la temporada anterior era de 15,5, seguit d'altres zones de Girona i el nord de Barcelona, on se superen els 6 senglars/100 ha. Aquestes zones amb altes densitats de senglars es caracteritzen per ser terrenys amb una coberta forestal densa constituïda per arbres productors de fruits consumits pel senglar, com són les alzines, les sureres i els roures, principalment; així com per uns règims pluviomètrics elevats, creant en conjunt un hàbitat clarament favorable per a l'espècie.
Pel que fa a les àrees de Tarragona, les densitats es mantenen moderades, de l'ordre de 2 a 3 senglars/100 ha, mentre que als espais del nord de Lleida i el Cadí s'enregistren les densitats més baixes de Catalunya, entre 1 i 2 senglars/100 ha. En aquests espais de muntanya, la sequera de 2006, precedida d'un hivern molt fred i una primavera molt seca, va crear unes condicions clarament desfavorables per a l'espècie, tot i que es manté, actualment, una densitat suficient per recuperar amb rapidesa els efectius de seguida que es donin unes condicions més favorables.
Captures de senglar a Catalunya
El Programa de seguiment també té en compte l'evolució de les captures de senglar a Catalunya. Durant la temporada de caça passada, des del setembre del 2006 al febrer del 2007, als terrenys cinegètics s'hi han capturat un total de 24.548 senglars, per 24.439 la temporada anterior. No obstant això, aquesta evolució varia territorialment: mentre a les comarques de Girona i Barcelona s'ha reduït el volum total de captures respecte de la temporada anterior (ha passat de 9.745 senglars el 2005-2006 a 8.620 el 2006-2007 a Girona i de 7.939 a 7.160 a Barcelona), i a les comarques de Lleida i Tarragona s'ha incrementat significativament (de 4.312 el 2005-2006 a 5.953 el 2006-2007, i de 2.416 a 2.815, respectivament).
Previsions per a la temporada 2007-2008
A diferència de la temporada anterior en què les poblacions de senglar es van reduir arreu del país, es preveu que aquesta temporada la tendència s'inverteixi i es produeixin importants augments de les poblacions. Aquest pronòstic es basa en l'alta productivitat observada al llarg de l'any a la població de referència de la Garrotxa, on es realitza un control dels paràmetres reproductors com són el percentatge de femelles gestants i el nombre d'individus per ventrada. Així, aquesta temporada s'ha constatat la productivitat més alta dels últims deu anys, amb una producció pròxima als 250 fetus per cada 100 femelles. Aquest valor és indicatiu del potencial de creixement de les poblacions, que mantenen altes densitats al nord-est de Catalunya. A més de l'elevat potencial de reproducció, cal tenir en compte que la passada primavera ha estat plujosa a gran part del país, fet que afavoreix la supervivència dels exemplars joves.
Aquesta situació fa preveure que les poblacions de senglar augmentin, per la qual cosa es creu convenient mantenir l'activitat en tots els terrenys cinegètics de Catalunya i molt especialment els de les comarques de Girona i Barcelona. Així mateix, es mantenen les recomanacions generals sobre el control de l'expansió del senglar afavorint un gran nombre de batudes efectives però limitades al període tardor-hivern. En aquest sentit, es procura evitar l'existència, en els entorns forestals, d'àrees extenses on no es practiqui la caça del senglar, ja que aquestes àrees sovint es converteixen en zones de refugi i concentració d'exemplars que poden generar una notable conflictivitat, bàsicament de caràcter social, com a conseqüència dels danys als conreus i dels accidents a les carreteres fruit de les col.lisions d'aquests animals amb els vehicles que hi circulen.
Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya
El Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya es va iniciar la temporada 1998-1999, impulsat conjuntament pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona i s'ha aplicat de manera ininterrompuda des d'aleshores amb la participació de la Federació de Caça a Tarragona i els consorcis de les Gavarres i de la Serralada Litoral. La metodologia aplicada segueix el model establert al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on es porta a terme aquest seguiment des de la temporada 1990-1991.
L'objectiu general del Programa és conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar en una mostra d'espais situats en diferents regions de Catalunya. Concretament s'analitzen els paràmetres següents:
. Evolució de les captures de senglar a tot Catalunya
. Evolució de les captures de senglar i de la pressió cinegètica als espais integrats al Programa
. Tendències demogràfiques de les poblacions de senglar a cada espai
De manera complementària, el Programa de seguiment pretén fomentar la cooperació entre gestors, tècnics, guardes i caçadors, implicant-los en la gestió conjunta de l'espècie. La xarxa de seguiment està integrada per 16 observatoris: quatre a la demarcació de Girona (Alt Empordà, Gavarres, Freser-Setcases i zona volcànica de la Garrotxa); sis a Barcelona (Montseny, Montnegre i Corredor, serralada Litoral, Garraf, Sant Llorenç del Munt i Cadí); quatre a Tarragona (Montmell-Montagut, Montsant-Serra de Prades, Priorat-Baix Camp i Ports de Tortosa i Beseit) i dos més a Lleida (Boumort i Alt Pallars-Aran).
1