Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, ha valorat les crítiques per la traducció català-castellà al Parlament de Catalunya (en ocasió de la visita d’una delegació nicaragüenca) com a “pur provincianisme”. Segons Joan, “el provincianisme bat rècords a Catalunya, al mateix temps que avancen les pautes de normalitat”. Joan considera que “els membres del govern i els diputats al Parlament de Catalunya han de tenir un compromís específic en la llengua que, a més d’oficial, és pròpia del país, com es faria a qualsevol país del món”. Joan recorda que “per molt que el noranta per cent dels diputats danesos o suecs sàpiguen anglès, la sessió no va en anglès quan algú de fora els visita. Al contrari, s’estableix un servei d’interpretació, perquè s’ha de tenir un respecte per la llengua pròpia”. “A més a més”, remarca el secretari de Política Lingüística, “l’ocasió en què s’ha usat traducció català-castellà ha estat la de la visita d’una delegació de la costa caribenya de Nicaragua, integrada per parlants de miskito i altres llengües ameríndies, que venien a Catalunya a conèixer el nostre capteniment lingüístic”. Segons Joan, “flac favor li hauríem fet a la delegació nicaragüenca si haguéssim fet una mena d’interpretació teatral usant el castellà en suposada deferència a ells, que tampoc no són, generalment, castellanoparlants”. Així mateix, Joan ha vist “mala intenció” en la insistència a suposar que la traducció era “castellà-català” (és a dir, traduir del castellà per als catalanoparlants) i ha recordat que “els que no entenen català, i, per tant, necessiten traducció, són els nicaragüencs”.
Segons Joan, “probablement el problema de fons és que hi ha molta gent que té al.lèrgia a la possibilitat que algun dia, al congrés dels diputats, a Madrid, els que no coneguin el català hagin de posar-se auriculars per escoltar-hi intervencions en la nostra llengua, cosa que seria absolutament civilitzat i honoraria el parlament del Regne d’Espanya”.
