La Cartera fixa les prestacions del sistema públic de serveis socials a que, amb caràcter universal, té dret la ciutadania ja sigui de manera gratuïta o bé a través de la seva participació en el pagament d’una part dels serveis. En total, l’avantprojecte recull 104 prestacions dividides en tres tipus (de serveis, econòmiques i tecnològiques) i l’accés a 59 d’aquests serveis, més de la meitat, estarà garantit per llei. Aquesta és, precisament, la novetat principal de la Cartera, ja que obliga l’administració a oferir el servei o la prestació a tothom que la demani i reuneixi els requisits per accedir-hi. L’oferta de la resta de serveis i prestacions restarà subjecte a la disponibilitat pressupostària.

 

L’avantprojecte de Cartera prioritza els serveis que permetin a les persones amb dependència gaudir de la major autonomia personal possible, incloent-hi les prestacions tecnològiques, l’atenció domiciliària i l’assistent personal. Aquesta figura estarà regulada per reglament. A més, 86 dels serveis i prestacions que incorpora tenen caràcter gratuït.

 

De cada una de les prestacions, la Cartera defineix la seva tipologia, el caràcter garantit o no (això és, exigible com a dret subjectiu o bé subjecte a disponibilitat pressupostària), el tipus de prestació, la població a què va destinada, l’establiment o l’equip professional que l’ha de gestionar, els perfils i les ràtios dels professionals de l’equip. També detalla el cost de referència i el mòdul social (és a dir, el cost dels serveis d’atenció personal, educativa i social que són sempre a càrrec de l’administració responsable).

 

 

 

Pel que fa al copagament, la Cartera estableix la possibilitat d’exigir-lo a les persones beneficiàries d’aquelles prestacions que comportin substitució de la llar, alimentació, vestit, neteja de la llar i allotjament. Tanmateix, els ens locals poden sotmetre a copagament la prestació de teleassistència i la d’ajut a domicili. L’import variarà en funció de la capacitat econòmica de la persona beneficiària.

 

 

Finalment, la Cartera fixa un nivell d’objectius per les prestacions garantides que s’haurà d’assolir durant el període 2008-2009. Són aquests:

 

a.      Les àrees bàsiques de serveis socials han de tenir una dotació de tres diplomats en treball social i dos diplomats en educació social per cada 15.000 habitants.

b.      La dotació de professionals dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència i dels equips de valoració de les persones amb discapacitat s’ha d’incrementar el 50%.

c.      El serveis d’ajuda a domicili han d’arribar a atendre el 4% de les persones de seixanta-cinc o més anys.

d.      El nombre de persones ateses pel servei de teleassistència domiciliària ha d’arribar a 24.000.

e.      L’assistència tecnològica, el servei d’assistent personal i les ajudes instrumentals destinades a mantenir o millorar l’autonomia personal que tinguin caràcter de dret subjectiu han d’arribar, d’acord amb els programes individuals d’atenció, a les persones en situació de dependència de grau III, d’acord amb la classificació que estableix la Llei de l’Estat 39/2006.

f.        El nombre d’hores d’atenció dels serveis d’atenció precoç ha d’arribar a una mitjana d’1,2 hores setmanals i a un mínim de 25.000 usuaris.

g.      El nombre de places en serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents s’ha d’incrementar el 50%.

h.      El nombre de places de residències i centres de dia de gent gran, residències, llars residència, centres de dia, centres d’atenció especialitzada i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat o amb malaltia mental s’ha d’incrementar el 20%.

i.        S’han de dotar les places d’acolliment residencial per a infants i adolescents que calguin per a atendre les necessitats detectades.

 

 

Paral·lelament, la consellera també ha informat el Consell General del decret que regularà la composició i funcionament dels òrgans de participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.

 

Així, a banda del Consell General de Serveis Socials, es crearan els consells territorials, municipals i supramunicipals de serveis socials així com el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials. Aquest organisme serà l’encarregat d’estudiar les necessitats de la població i avaluar l’eficiència i la qualitat del sistema de serveis socials.