El Govern ratifica el Pla per al dret a l'habitatge 2009-2012 del qual se'n beneficiaran 616.000 famílies

L’aplicació del Pla per al dret a l’habitatge 2009-2012, validat avui per l’Executiu, suposarà una aportació pública (entre la Generalitat i el Ministerio de Vivienda) de 1.400 milions d’euros (una mitjana anual de 344 milions d’euros), que beneficiarà 616.000 famílies, és a dir, un total aproximat d’1,4 milions de persones.

 

L’aplicació del Pla per al dret a l’habitatge 2009-2012 comportarà una inversió induïda en el sector de la promoció i construcció i de la rehabilitació de l’habitatge superior a 7.500 milions d’euros (6.200 milions en nova construcció i 1.300 milions en rehabilitació), cosa que es preveu que produeixi una creació o mantingui en actiu 125.000 llocs de treball directes en el sector (92.000 en la construcció d’habitatges i 33.000 en rehabilitació).

 

A aquestes aportacions públiques s’hi hauran d’afegir els 152 milions d’euros que la Generalitat destinarà a la rehabilitació i manteniment del parc públic d’habitatges que no es regula pel Decret avui aprovat, i que donen resposta a la necessitat d’unes altres 36.000 famílies.

 

 

El decret del Pla per al dret a l’habitatge 2009-2012 reuneix tota la normativa de foment dispersa en diverses normes o en diversos convenis, i introdueix tots els preceptes de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge i del Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2012, que tenen a veure amb mesures de foment de les diverses polítiques d’habitatge. El nou Pla vincula els ajuts a ajuntaments a disposició del Pla local d’habitatge: adapta la durada de la qualificació dels habitatges al tipus de sòl en què estiguin construïts, i preveu que la gestió de tots els ajuts previstos en el Pla sigui duta a terme per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, a partir del moment en què sigui operativa.

 

 

 

 Promoció de noves formes d’accés a l’habitatge

 

En l’àmbit de la promoció i l’adquisició d’habitatges introdueix novetats, entre les quals adquirirà especial rellevància el lloguer amb opció de compra, a part dels sistemes clàssics d’accés a l’habitatge, com és la compravenda i el lloguer.

 

A més del foment del lloguer amb opció de compra, el Pla per al dret a l’habitatge regula la fórmula de la copropietat. En aquest cas, la Generalitat compra un 10% de l’habitatge i, si es tracta d’un primer accés a l’habitatge, el Ministerio de Vivienda ofereix una subvenció aproximada del 5%, de manera que l’adjudicatari només haurà de fer front al 85% del valor de l’habitatge protegit. Dins el termini de 15 anys, el propietari de l’habitatge podrà adquirir la part de la Generalitat, pel valor inicial, sense interès. El nombre d’habitatges que s’hi podran acollir es determinarà per mitjà de convocatòria anual.

 

A més d’aquesta nova figura, el Pla també sistematitza dos models més amb l’objectiu de reduir l’esforç de la ciutadania per accedir a l’habitatge: la modalitat cooperativa de lloguer, anomenada cessió d’ús, i els allotjaments col·lectius protegits, adreçats a col·lectius que necessiten allotjament transitori i, en alguns casos tutelat.

 

 

Una de les principals novetats del nou Pla és la prolongació de les mesures transitòries aprovades pel Govern de la Generalitat per fer front a la crisi econòmica. Així, l’ampli sistema de garanties públiques als promotorsd’habitatges de lloguer i de lloguer amb opció a compra que no es puguin vendre transcorreguts els períodes màxims de vinculació al lloguer, o bé la garantia de recompra quan hi hagi impossibilitat per part del comprador d’un habitatge protegit de fer front al préstec, amplien la seva validesa a tota la durada del Pla. Aquesta ampliació també s’aplicarà a l’avalloguer, sistema de cobertura per als que vulguin llogar un habitatge.

 

                                       

 

En relació amb els programes socials, el nou Pla per al dret a l’habitatge preveu la conversió dels ajuts al pagament de lloguer en prestacions, tal com ho determina la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge. Aquesta transformació té com a objectiu agilitar la gestió de la seva tramitació i poder atendre les necessitats de manera més immediata. Així, a partir d’enguany, les persones beneficiàries dels anys anteriors obtindran la prestació de manera permanent i la mantindran sempre que continuïn reunint els requisits previstos, sense haver de renovar la sol·licitud de l’ajut cada any, com es feia fins ara.

 

A més, amb la col·laboració de les entitats de crèdit, els pagaments de les prestacions es faran cada mes, en comptes d’un cop a l’any com fins ara.

 

Es mantindrà, però, el sistema de convocatòries anuals per als nous sol·licitants d’ajuts i també es manté el sistema de prestacions puntuals per atendre situacions d’especial urgència per al pagament de lloguers o de pagament de les quotes hipotecàries per evitar desnonaments.

 

Altrament, el nou Pla reformula el programa de rendibilització dels parcs d’habitatges de lloguer. En el cas dels parcs públics, el programa consisteix a garantir un sistema d’ajuts al lloguer implícits, és a dir, l’ajut es descomptaria directament del rebut,  reduint els dèficits de les empreses gestores, i en el cas dels parcs privats, preveu l’acord amb propietaris de finques amb contractes de lloguer de pròrroga forçosa per dissenyar intervencions que permetin fer-les rendibles, ja sigui mitjançant ajuts a la rehabilitació o bé amb ajuts al lloguer, tot mantenint els residents antics.

 

Aquest nou decret també incorporarà novetats destacades en relació amb la rehabilitació. En concret, accepta, a més del Test de l’Edifici, altres tipus d’informes tècnics previs a la sol·licitud d’ajuts per fer més àgil la seva tramitació. També introdueix l’acceptació dels pagaments dels ajuts directament als industrials que hagin fet les obres. I prorroga el sistema de pagament dels ajuts en forma de bestreta, a l’inici de les obres.

 

El Pla per al dret a l’habitatge 2009-2012 també preveu reforçar la rehabilitació de conjunts d’especial interès i d’àrees de rehabilitació, en col·laboració amb les administracions locals, dins de les quals els ajuts a la rehabilitació s’incrementen en un 10 per cent. I introdueix el nou concepte de Masoveria Urbana, per promoure el lloguer d’habitatges amb necessitat de rehabilitació, adreçat a col·lectius amb ingressos baixos. Aquesta nova fórmula determina un increment del 5% dels ajuts que correspondrien a les obres a realitzar, prevista en la llei del Dret a l’Habitatge i en el Pacte Nacional per a l’Habitatge.