ContactaEN
event_note Nota de premsa

Nota embargada- Una obra de Joan Cavallé sobre els desapareguts durant la guerra guanya el I Premi 14 d'abril de teatre, que atorga la Generalitat

Nota embargada fins a les 19.30h- Una peça teatral del dramaturg Joan Cavallé sobre una família desapareguda durant els últims dies de la guerra ha guanyat el I Premi 14 d’abril de teatre. Es tracta d’ un guardó que atorga, aquest any per primer cop, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica) per recuperar la memòria històrica a través del teatre i commemorar l’aniversari de la proclamació de la República.
 
Joan Cavallé (Alcover, 1958) és responsable dels programes estratègics de l’àrea de Cultura de l’ajuntament de Tarragona. Ha dirigit la col·lecció de teatre Textos a part, de l’editorial Arola, i, l’any 2003, va rebre el premi de la crítica Serra d’Or a la millor iniciativa en teatre per l’obra Dinasita Ming. A més d’obres treatrals ha publicat publicat novel.les i contes com ara Eva i el bosc, El nàufrag, o Rei de mi. També s’han estrenat obres escrites per ell, com Amor enfermo, Fi de partida, L’espiral..etc. 
 
La peça guanyadora, Peus descalços sota la lluna d’agost, parteix de la troballa de les restes de quatre persones en un marge de pedra. L’autor, Joan Cavallé, no situa l’escena en cap guerra concreta, però descriu un paisatge similar al que es va viure a Catalunya els últims dies de la Guerra Civil. A l’inici, tothom assegura no saber res de les quatre víctimes, una família que havia arribat al poble poc abans fugint de la zona de guerra, i ningú no recorda res del últims dies del conflicte. A poc a poc, però, es va descobrint com van desaparèixer les quatre víctimes mentre els soldats vencedors feien la seva entrada triomfal al poble.
 
El jurat ha triat l’obra guanyadora entre 15 originals. El primer accèssit ha estat per a l’obra De vegades la pau, de Josep M. Dieguez i el segon accèssit s’ha atorgat a Angelina Llongueras per l’obra El cobert, que retrata la guerra i la postguerra a través dels records i les disputes familiars de dues germanes.  
 
El jurat del premi el formen institucions culturals catalanes vinculades a les arts escèniques i personalitats de reconegut prestigi en el món cultural o acadèmic, com ara el director de la Sala Beckett, Toni Casares; el crític teatral Enric Gallén; el professor de l’Institut del Teatre Jaume Melendres; l’historiador Manel Risques; directora del Vinseum i historiadora Montserrat Iniesta; el cap de l’àrea de Difusió de la Direcció General de la Memòria Democràtica, Ignasi Sardà..etc.
El I Premi 14 d’abril de teatre el lliurarà aquest vespre (19h) el secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, en un acte a l’Institut del Teatre. Després del lliurament del premi, les actrius Marina Mestres i Maria Rodríguez interpretaran l’obra Defensa’m perquè és mentida, una lectura dramatitzada de cartes de presos republicans en època franquista. 
El Premi 14 d’abril de teatre
El guardó premia textos dramàtics inèdits que contribueixin a millorar el coneixement sobre la II República; la Generalitat republicana; la Guerra Civil; la repressió franquista; l’exili i la deportació i els valors i les accions de l’antifranquisme. El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica) ja ha convocat el II Premi 14 d’abril, que pren com a marc de referència el període 1931-1980 i premia textos que permetin la reflexió sobre els fets històrics i sobre els valors i les accions de la lluita per la democràcia, amb la finalitat d’estimular la comprensió del present i els valors democràtics.
El guardó, creat l’any passat, té com a objectiu que el lliurament del premi serveixi per commemorar cada any la proclamació de la II República el 14 d’abril de 1931. Es tracta del guardó per a textos teatrals millor dotat a Catalunya (12.000€) i inclou la publicació de l’obra.  
L’objectiu és que la societat catalana conegui, a través d’un mitjà com el teatre, els fets, els seus protagonistes, les institucions i, sobretot, els valors vinculats a la lluita per la democràcia i les llibertats nacionals, autèntics fonaments de l’actual sistema democràtic.