El centre d'interpretació forma part de la xarxa museística del COMEBE
El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha afirmat que el centre d’interpretació de Corbera d’Ebre 115 diesés la “porta d’entrada del territori a la recuperació de la memòria de la Batalla de l’Ebre”. L’objectiu, ha dit Saura, és “recuperar memòria democràtica i en particular la memòria de la Batalla de l’Ebre amb la voluntat de fomentar la cultura de la pau”. I ha afegit que “després de molts anys de silenciés molt important recordar el context d’una guerra en què es lluitava per la llibertat”. El conseller ha fet aquestes declaracions en l’acte d’inauguració del nou centre d’interpretació 115 Dies de Corbera d’Ebre, que ha presidit el president de la Generalitat, José Montilla.
Saura ha dit que “justament avui fa 70 anys que va començar la batalla més cruenta de Catalunya i Espanya, que va ser el preludi de les batalles que vindrien després a Europa en defensa de la democràcia i contra el feixisme”. També ha remarcat que “conèixer un enfrontament bèl·lic d’aquesta magnitud ens permet apropar-nos a la realitat cruel que significa la guerra i ens convida a fer tots els possibles perevitar que es repeteixi”. Saura ha destacat que “és necessari recuperar la memòria per un sol objectiu: reclamar la vigència de la democràcia” i que“és necessari que recuperem la nostra memòria perquè això mai més torni a passar”.
El conseller Saura ha fet un reconeixement“a totes les víctimes, a totes, i molt especialment a aquells nois que eren pràcticament nens i que els van enviar a lluitar”. I també ha reafirmat el compromís del govern català“per recuperar la memòria del nostre país, perquè igual que una persona no pot viure sense memòria, un país tampoc pot viure sense memòria”.
El centre d’interpretació inaugurat avui forma part de la xarxa museística en què participa el conjunt de municipis del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).
El COMEBE va néixer l’any 2001 a partir de la voluntat de les administracions locals de la Terra Alta de dinamitzar el territori a través del turisme i la recuperació dels valors històrics i culturals de la batalla de l’Ebre. Més tard s’hi van adherir diversos municipis de la Ribera d’Ebre (Gandesa, Móra, Ascó, Flix, Riba-roja) i aquest any s’hi han incorporat quatre ajuntaments més (Bot, la Pobla de Massaluca, Benissanet i Miravet).
Per fer possible l’ampliació dels Espais de la Batalla de l’Ebre i la commemoració del 70è aniversari de la batalla, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ha destinat més d’ 1M€ a les Terres de l’Ebre durant 2007 i 2008 per a projectes de recuperació del patrimoni memorial i la memòria democràtica. En concret, des de 2007, el DIREP ha invertit en el consorci del COMEBE o en els ajuntaments que en formen part un total de 1.043.056€.
Centre d’interpretació 115 Dies
El centre d’interpretació de Corbera d’Ebre s’emmarca en els Espais de Batalla de l’Ebre, que inclou tots els espais i itineraris de la batalla i són gestionats pel COMEBE. El centre s’inclou dins la Xarxa d’Espais de Memòria de la Generalitat.
El centre 115 dies centrat en la Batalla de l’Ebre, respon al plantejament clàssic dels museus. El centre d’interpretació ofereix informació d’aquest capítol de la Guerra Civil en totes les seves dimensions. L’objectiu és oferir al visitant una visió completa d’aquells 115 dies de combats a l’Ebre, des del punt de vista de les diferents accions bèl·liques de les ofensives i contraofensives dels dos exèrcits, així com des del punt de vista de les conseqüències polítiques que va tenir la batalla.
L’exposició està dividida en 7 àmbits:
1. La nit de Sant Jaume. Fou a les 00.15 del 25 de juliol de 1938 (revetlla de sant Jaume) que va tenir lloc l’ofensiva republicana. Els exèrcits del govern fan travessar l’Ebre. Això donaria lloc a la batalla que decidiria la resolució de la guerra. És l’espai d’introducció a l’exposició, on els recursos audiovisuals, les ombres, els missatges sensorials hi tenen un paper més gran a jugar. Es un espai d’immersió que pretén més que informar, transportar al visitant al temps de la batalla.
2. El pas del riu: comença l’ofensiva L’espai es centra en l’explicació dels primers dies de batalla, posant un èmfasi especial en “l’objectiu: Gandesa”. Es parla d’ofensives i respostes. S’incideix en la segona causa que motiva la Batalla: el fet que Franco, enlloc d’ocupar Catalunya des de Lleida –cosa que li hagués estat del tot fàcil- decideix recuperar cada pam de terreny ocupat pels republicans d’ençà el 25 de juliol.
3. Els preparatius de l’ofensiva. Una vegada passat el riu i presentats els primers dies de combats mirem enrere. Quins van ser els preparatius? Quins eren els objectius? Salvar Catalunya de l’aïllament i recuperar València eren els dels comandaments republicans al juliol del 38, i la primera causa de la Batalla de l’Ebre. Aquest espai ens parlarà del per què i del com de la Batalla.
4. 115 dies de combats. Àmbit central de l’exposició, per l‘espai que ocupa i per rellevància. S’hi explica el curs de la batalla, les ofensives i contraofensives, sense oblidar els factors militars, humans, polítics, estratègics i territorials.
5. El darrer dia. Espai de reflexió sobre el final de la batalla i les seves conseqüències que porten, inexorablement, a la derrota de la II República Espanyola. El darrer dia no és només el de la Batalla, és de molts homes i moltes dones que han d’abandonar la seva terra (exili); és el darrer dia de tot un seguit d’utopies, projectes i somnis. És l’ocàs d’una desraó, com és la guerra, ... però també el principi d’un llarg temps de foscor i penúria.
6. La terra ferida. 115 dies de lluita, més de 100.000 baixes, 60.000 bombes sobre les ribes de l’Ebre, tants pobles destruïts... una terra oberta... una terra ferida. Els continguts es centren en com la batalla va repercutir en tota una zona, en les transformacions del seu tarannà humà, econòmic i paisatgístic. En la rèmora de la ferralla que encara avui es troba espargida arreu.
7. Fer memòria, fer futur. L’àmbit de cloenda de l’exposició que es centra especialment en un audiovisual que amb una economia plàstica i textual, i amb fort component emotiu actua com a frontissa entre tragèdia i esperança, entre temor i il·lusió, entre la necessitat d’oblidar i l’obligació de recordar, entre els morts i els vius, entre passat i present. Aquest espai que ha d’impregnar el visitant de la transcendència tota de la Batalla de l’Ebre i animar-lo a conèixer i a reconèixer laTerra Alta i la Ribera d’Ebre.
A més del centre de Corbera i el de Batea (Hospital de Sang), obert aquest mes, el COMEBE té previst inaugurar properament tres centres d’interpretació més al territori: La participació internacional a la Fatarella, i Soldats a la trinxera a Vilalba dels Arcs. A més, s’estan elaborant nous projectes museològics a Gandesa, Mora d’Ebre i Ascó.
El Pla dels Espais de Memòria preveu la creació d’una xarxa d’itineraris i llocs de memòria a tot Catalunya. L’objectiu és impulsar la recuperació del patrimoni memorial (rutes de l’exili o d’evasió, trinxeres, fosses..etc), dotar de valor i de coherència aquest patrimoni i donar-lo a conèixer. Cada any, la xarxa s’ampliarà amb els projectes de recuperació i senyalització de patrimoni memorial impulsats per la Direcció General de Memòria Democràtica i els ajuntaments i consells comarcals de tot el país.
Ofrena floral en record de les víctimes
D’altra banda, el conseller Saura ha participat avui en la tradicional trobada de supervivents de la Lleva del Biberó a la Cota 705 de la Serra de Pàndols. El conseller, que ha fet una ofrena floral al monument en record dels soldats que van combatre a la Batalla de l’Ebre, ha destacat les polítiques públiques de recuperació de la memòria que està duent a terme el Govern català amb l’objectiu que “coses tan terribles com la Batalla de l’Ebre mai més tornin a passar”. Saura ha fet un reconeixement públic a l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó i ha saludat alguns dels supervivents que hi eren presents a l’acte.
