La ciutat de Lleida (Segrià) ha acollit avui el tercer taller del procés participatiu endegat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, a través de la Direcció General del Joc i d’Espectacles i la Direcció General de Participació Ciutadana, per afavorir la participació dels diversos agents implicats en el desplegament reglamentari de la Llei d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives.

 

 

El procés participatiu, que es va iniciar el passat dia 12 a Tortosa,  s’ha celebrat aquesta tarda a Lleida en un taller presidit per la directora general del Joc i d’Espectacles, Mercè Claramunt, del subdirector general de Participació Ciutadana, Jordi Pacheco, i el director dels serveis territorials del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Pere Blasco.

 

La directora general del Joc i d'Espectacles, Mercè Claramunt, ha afirmat que "fem aquest procés participatiu per ajudar a que el desplegament de la Llei d’Espectacles es faci en les millors condicions i després d’escoltar a tots els agents implicats, des dels industrials, els veïns o els ajuntaments; es tracta de conjuminar els diferents interessos que hi ha sobre el desplegament d’aquesta Llei i recollir totes les opinions per fer després els reglament  de la normativa i el catàleg d’establiments”.

 

La directora general també ha volgut remarcar que "recollim les opinions de tothom, ho fem de la forma més participativa possible i de manera que avancem feina perquè quan el Parlament aprovi la Llei ja podem començar a desplegar-la”. “Tots els participants en aquests tallers tindran el seu retorn, és a dir, els contestarem explicant-los perquè hem recollit o no les seves propostes”, ha explicat Claramunt.

 

Durant la trobada, els diferents agents implicats han pogut opinar sobre diferents aspectes que desplegarà la llei, des de la regulació d’horaris fins als requisits per a concedir llicències per a activitats recreatives.

 

Un cop recollides les diferents esmenes aportades durant aquest procés participatiu, s’elaborarà un informe final de resultats que serà presentat al Consell Assessor que ja es va reunir per primera vegada per avalar l’inici del procés el passat 31 de gener.

 

Al taller de Lleida, que s’ha celebrat a la seu de la Delegació del Govern de la Generalitat, han participat, una trentena d'associacions, entre d’altres, organitzacions d’empresaris de discoteques i sales de festes, policies locals, representants d’ajuntaments, d’associacions de veïns, de sindicats, d’entitats culturals i d’altres agrupacions d’interessats.

 

L’objectiu és establir canals perquè la ciutadania i els representants de les institucions, col·lectius i entitats implicades en el sector dels espectacles i de les activitats recreatives puguin debatre i fer aportacions que es consideraran a l’hora de redactar els reglaments que desplegaran la llei.

 

Els participants en el procés poden fer aportacions sobre diversos aspectes que desplegarà la llei, com ara l’establiment dels horaris, els controls d’accés i de vigilància, els controls d’accés, d'aforament, llicències d’espais i establiments, etc.

 

L’aprovació de la llei, el projecte de la qual es troba actualment en tramitació al Parlament de Catalunya, es preveu que es faci al llarg de l’any 2008.

 

Els destinataris principals del procés participatiu són:

 

 

 

 

A través de tallers participatius: S’han organitzat cinc tallers a Tortosa (12 de febrer), Tarragona (19 de febrer), Lleida (26 de febrer), Barcelona (28 de febrer) i Girona (13 de març)on s’utilitzen metodologies participatives per tal de moderar els debats, garantir la participació activa de tothom amb criteris d'igualtat i eficiència, i finalitzar la sessió amb resultats concrets.

A través d'aportacions escrites: Les entitats, les administracions i la ciutadania a títol individual poden enviar les seves aportacions escrites a través d'un correu electrònic, correu postal o fax.

 

 

Al llarg del procés participatiu es debatran els següents aspectes del desplegament reglamentari:

 

 

Amb els informes dels tallers participatius i les aportacions escrites rebudes, s’elaborà un document que sintetitzarà les opinions, les propostes i els suggeriments formulats durant el procés participatiu.

 

Un cop redactat, aquest document es publicarà a Internet i s’enviarà als participants del procés. A partir d’aquest document, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació considerarà les aportacions de la ciutadania i de les entitats i institucions.

 

 

La Llei d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives regularà els drets i deures tant dels espectadors i usuaris com dels organitzadors, però també dels artistes intèrprets i resta de personal, així com de les persones que resideixen a la seva proximitat, que a vegades n’han de patir les conseqüències.

 

En aquest sentit, la nova llei fa especial incidència en les cauteles per a laprotecció dels menors i en la proscripció radical de qualsevol discriminació que pugui limitar l’efectivitat del dret d’accés de qualsevol persona. També prohibeix l’exhibició de qualsevol tipus de símbols i objectes que incitin a la violència, el sexisme, el racisme o la xenofòbia.

 

Així mateix, la Llei és especialment sensible envers la necessitat d’oferir a les persones que resideixen a la proximitat d’establiments d’espectacles públics i activitats recreatives garanties i procediments adequats per fer valer els seus drets i interessos. A més, davant l’existència de molèsties rellevants provocades per establiments regulats per aquesta Llei tindran dret a que l’administració practiqui proves amb els mitjans tècnics adequats i a que les autoritats actuïn per tal d’impedir-les.

 

La Llei també regula que la publicitat dels establiments i espectacles públics s’ajusti als principis de veracitat i suficiència i prohibeix la revenda d’entrades.

 

Sobre l’organització administrativa, el projecte de Llei preveu descentralitzar envers els ajuntaments, als quals atribueix àmplies potestats, com ara les  competències de control, incloses les d’inspecció i sanció. Tanmateix, la llei preveu que aquesta major atribució de responsabilitats municipals sigui molt flexible, deixant en gran part a les mans de cada ajuntament la decisió d’assumir-les efectivament o no, cas en el qual seran exercides per la  Generalitat.

 

La nova llei també preveu els establiments de règim especial pel seu horari o d’altres condicions singulars, el funcionament dels quals requerirà autorització de l’ajuntament afectat i una regulació específica per un reglament posterior.  En aquesta reglamentaciós’inclouran els anomenats ‘after hours’.

 

La nova llei crea per primera vegada un Registre d'Infraccions i Sancions amb la finalitat de controlar els reincidents i estableix també el règim d'inspeccions i sancions, que s’adeqüen als nous temps.

 

Una altra de les novetats que preveu la llei és que els agents de la policia de la Generalitat puguin adoptar mesures provisionals immediates en aquells casos de greu perill per les persones i aplicar la intervenció o comís del material utilitzat en activitats il·legals, com ara lesfestes “raves”.

 

Abans d’autoritzar un espectacle o festa pública els organitzadors d’activitats públiques s’hauran de comprometre a conservar els espais urbans, rurals o agraris afectats i a respondre dels danys i perjudicis ocasionats.

 

La Direcció General del Joc i d’Espectaclesés l’òrgan directiu i de programació en matèria de joc i d’espectacles a Catalunya, i com a tal exerceix les competències legislatives i executives en aquestes matèries.

 

La Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat treballa per promoure una participació més directa i més continuada de la ciutadania en els assumptes públics. Per això, treballa de forma transversal amb la resta de Departaments de la Generalitat i amb ajuntaments de tot Catalunya per incorporar processos de participació ciutadana en l’elaboració de lleis, la preparació de plans urbanístics, el disseny de les polítiques ambientals, etc. L’ Estatut d’Autonomia, la Llei de Serveis Socials, la Llei d’Infància, el Pla d’Energia i el Pla de Recerca són alguns exemples de lleis i polítiques públiques elaborades a través d’un procés de participació ciutadana.