ACatalunya hi ha dos Sistemes Quirúrgics Robotitzats "Da Vinci": un a l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron i un altre a la Fundació Puigvert
Un total de 337 pacients han estat operats amb el robot Da Vinci a Catalunya des de la posada en marxa del primer robot l’any 2005. Així ho han explicat aquest matí en roda de premsa la Consellera de Salut, Marina Geli, acompanyada pel director del Servei d’Urologia de la Fundació Puigvert, Humberto Villavicencio, i el director de Processos Quirúrgics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), Vicenç Martínez. Aquest acte s’ha celebrat després d’una visita de la consellera a les instal·lacions de l’HUVH, on ha pogut fer una simulació d’intervenció amb el robot Da Vinci; seguida de la visita a la Fundació Puigvert on Marina Geli ha assistit a una intervenció real amb l’ús d’aquest sistema quirúrgic robotitzat, realitzada pel cap de la Unitat d’Urologia Oncològica, Joan Palou.
Catalunya disposa actualment de dos robots Da Vinci: un a la Fundació Puigvert, que va entrar en funcionament el mes de juliol de 2005, sent el primer de tot l’Estat espanyol; i un a l’HUVH, que és el primer hospital públic català que disposa d’aquest robot, des de juny de 2009. Des de la posada en marxa del primer robot, en total s’han realitzat 337 operacions, de les quals la gran majoria (un 90.8%) han estat en el camp de l’Urologia, mentre que la Cirurgia Pediàtrica és la segona especialitat que se n’ha vist més beneficiada (un 5.93% del total d’intervencions). Pel que fa al 3.27% restant, han estat intervencions Ginecològiques, especialment en casos oncològics, però també en laparoscòpia.
D’aquestes intervencions, un 95.25% s’han portat a terme a la Fundació Puigvert (el que fa una mitjana de 1.73 operacions al mes), mentre que un 4.75% de les operacions s’han practicat a l’HUVH (4 operacions al mes de mitjana).
El robot Da Vinci podrà treballar en gairebé tots els camps i és aquest caràcter multidisciplinar el que el fa únic. Per exemple, a l’HUVH des del mes de juny es realitzen intervencions amb el robot a Pediatria i Ginecologia, i a finals d'octubre, també se’n faran a Urologia i Cirurgia General.
Funcionament del robot Da Vinci
Es tracta d’un enginy dissenyat amb tecnologia de la NASA -ideat per operar en estat gravitatori i que distribueix la companyia Palex- que consta de tres elements interconnectats: una consola, una torre de visió i un carro quirúrgic, components similars a la cirurgia per laparoscòpia. El cirurgià controla el robot des de la consola de comandaments, fora del camp quirúrgic i no requereix ni tan sols utilitzar guants.
El robot té quatre braços, un dels quals porta dues càmeres d’alta resolució que proporcionen al cirurgià un camp de visió tridimensional i una amplitud de moviment superior a la de la mà humana. Pressionant botons i pedals el cirurgià orienta les càmeres i utilitza els estris del robot, aconseguint la màxima precisió. Aquesta exactitud mil·limètrica és a causa dels instruments especials amb què s’opera, uns trocars que disposen de set graus de maniobra -per sobre de la pròpia mà humana- cosa que possibilita realitzar moviments en espais reduïts.
El Da Vinci podrà treballar en gairebé tots els camps, des de Pediatria, Ginecologia o Urologia, fins a Cirurgia General i Cirurgia Toràcica.
Avantatges per al pacient i per als professionals
L’ús del robot Da Vinci en les intervencions quirúrgiques tenen diverses avantatges per al pacient. Es tracta d’una cirurgia poc traumàtica amb incisions més petites i la reducció del sagnat i el risc d’infeccions, de les molèsties postoperatòries i del temps d’hospitalització. A més, les cicatrius i marques conseqüents a la operació són menys visibles.
D’altra banda, els cirurgians també se’n veuen beneficiats, ja que possibilita una millor visualització (la imatge que es veu a la consola és tridimensional), millora la seva ergonomia (ja que opera assegut) i no transmet la seva possible tremolor de mans, permetent una intervenció de millor qualitat i molt més acurada.Un avantatge més a considerar del Da Vinci és la facilitat que presenta en l’aprenentatge, ja que el temps mitjà que solen invertir els cirurgians per familiaritzar-se amb el maneig del robot se situa al voltant dels tres dies, molt lluny de la tècnica laparoscòpica que pot exigir mesos per habituar-se al seu ús. La corba d’aprenentatge dels cirurgians amb experiència és curta, uns 20 casos per dominar del tot l’aparell.
