Recrear l’atmosfera, el món complex i peculiar de les novel·les de Mercè Rodoreda i alhora incitar a la lectura o la relectura de l’obra de l’escriptora. Aquests són dos dels objectius de l’exposició “Mercè Rodoreda. La mort de la innocència”, que es presenta del 26 de març al 15 de juny de 2008 al Palau Robert de Barcelona, i que té com a comissària Marina Gustà.
 
L’acte d’inauguració tindrà lloc dimarts dia 25 de març, a les 19.30 hores, i estarà presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras. També hi assistiran la comissària de l’exposició, Marina Gustà, i el director general de Difusió Corporativa de la Generalitat, Jordi Fortuny, entre altres personalitats. L’exposició quedarà oberta al públic l’endemà, dia 26, a les 10 hores.
 
Però la mostra, més enllà de retratar de forma global la figura de Rodoreda, també pretén trencar la imatge preconcebuda i determinats estereotips que associen Mercè Rodoreda, figura rellevant de la literatura i la cultura catalanes contemporànies, amb personatges marcats per una certa blederia i quotidianitat dels barris de Gràcia o Sant Gervasi. Segons la comissària, Marina Gustà, aquesta és una percepció sobre l’obra de l’escriptora que “no s’ajusta a la realitat, ja que l’anàlisi de la seva producció literària fa veure la força vital dels personatges, en els quals s’observa un denominador comú: la pèrdua de la innocència i el pacte amb la vida o amb la mort que se’n deriva. També la violència amb què s’afronta l’existència humana”.
 
Aquesta exposició del Palau Robert forma part dels actes programats amb motiu de l’Any Rodoreda, una iniciativa de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans), la Institució de la Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull. En aquesta celebració s’hi inclouen també altres exposicions, a més d’espectacles, actes acadèmics, rutes literàries, produccions audiovisuals i activitats educatives. El tret d’inici de l’Any Rodoreda va ser el mes d’octubre del 2007, amb l’adaptació que es va poder veure al Teatre Nacional de Catalunya de l’obra La plaça del Diamant, a càrrec de Josep Maria Benet i Jornet.
 
Els discurs de l’exposició “Mercè Rodoreda. La mort de la innocència” consta de quatre àmbits que porten el títol d’algunes de les novel·les més conegudes de l’escriptora: La plaça del Diamant, Miralltrencat, La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra. En cada apartat s’hi recrea l’atmosfera de les novel·les escollides per desenvolupar el guió expositiu. Els àmbits s’associen a uns escenaris concrets: el laberint, el bosc, la casa o el camí. I també a audiovisuals, sons, sorolls, músiques, olors i veus que donen a conèixer els textos de Mercè Rodoreda.
 
Les dues primeres obres seleccionades, La plaça del Diamant i Mirall trencat,són considerades, per la crítica i els lectors, les dues millors novel·les de l’escriptora. Els dos relats comparteixen una acció versemblant, escenaris i temps històric que es poden identificar. En les altres dues obres, La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra, coincideixen indrets i personatges sense nom o amb noms fantàstics i el protagonisme d’un personatge adolescent masculí. D’aquesta manera, es mostra la complexitat i les matisos de l’univers de l’escriptora en alternar la Rodoreda més coneguda i la que ho és menys.