El Govern ha acordat avui declarar com a béns culturals d’interès nacional el nucli antic de Vulpellac, a Forallac, el d’Almacelles, i el Molí Mornau de Sabadell. Els dos primers han rebut aquest reconeixement en la categoria de conjunt històric i el tercer com a monument històric. En tots els casos, el Govern també ha acordat delimitar l’entorn de protecció del monument.

 

El Govern considera necessari delimitar l’entorn del conjunt històric i establir els criteris d’intervenció mitjançant els quals es realitzi una protecció integral, de manera que es possibiliti la conservació dels valors històrics, culturals i arquitectònics del nucli de la vila.

 

El nucli de Vulpellac, a Forallac (Baix Empordà), està situat a ponent de la riera del mateix nom i al nord de la carretera local C-255 de Girona a Palamós. El nucli original es va formar en els segles IX i X al voltant de l’església. En els segles X i XI es va construir el castell i el seu pati d’armes, que constitueix el primer recinte clos. Posteriorment, en el segle XII es construeix el recinte murallat i es forma el teixit urbà original, que ha arribat fins a l’actualitat. En els segles posteriors, del XIII al XVI, apareix el tipus arquitectònic de la casa medieval.

 

El conjunt conserva bona part de les característiques pròpies dels nuclis medievals catalans. El nucli articula al llarg de la seva planta una sèrie de recorreguts i espais d’interès arquitectònic que conviden a la contemplació i el passeig pel casc antic d’aquest municipi, la qual cosa fa especialment necessària la integració i la preservació d’aquest conjunt històric.

 

El nucli antic d’Almacelles (Segrià) prové del projecte urbanístic realitzat per l’arquitecte Josep Mas Dordal l’any 1773. Es configura a partir d’un carrer principal, de la plaça de la vila, situada al centre, i d’un conjunt de deu illes que se situen de manera lineal al llarg de l’eix projectat i donen origen a una estructura urbanística reticular.

 

L’interès urbanístic d’aquest nucli projectat es troba també en la parcel·lació que majoritàriament s’ha conservat, encara que amb algunes modificacions. La singularitat de la repoblació d’un municipi al segle XVIII a través d’un projecte urbanístic fa que Almacelles esdevingui un exemple singular en la creació de ciutats a Catalunya.

El Molí Mornau, a Sabadell (Vallès Occidental) està situat al costat del riu Ripoll, sota el pont de la carretera de Sabadell a Castellar, al sector nord-oest i als afores de la ciutat. Està documentat des del 1554 com a molí paperer i draper. S’hi fabricava paper per exportar a Gènova i també hi havia una farga de claus i d’aram.

 

L’edifici té forma rectangular, amb dos cossos annexos en els extrems, i consta de quatre plantes i soterrani. Està cobert a dues aigües i disposa de murs de maçoneria de pedra i morter de calç i cantoneres de pedra tosca. Les tres plantes superiors eren els assecadors del paper, mentre que el soterrani i la primera planta van allotjar la maquinària productiva.

 

El molí conserva una part important de les instal·lacions de producció de paper, que, amb el rec i les construccions hidràuliques, fan del monument una de les peces més singulars de l’inici de la industrialització de Catalunya.