. Es farà un seguiment de les espècies i comunitats litorals de fons rocós per tal d'avaluar el seu estat de conservació i, molt especialment, valorar si les mesures de conservació adoptades són les adequades

. El treball també tindrà en compte la detecció d'espècies rares, amenaçades i exòtiques

El Govern ha acordat autoritzar l'encàrrec d'un estudi per avaluar l'estat de les espècies i comunitats a les àrees marines protegides de les illes Medes, el Cap de Creus i el Montgrí. Concretament, s'analitzarà l'estat d'espècies com la llagosta (Palinurus elephas), el llamàntol (Homarus gammarus), la cabra (Maja squinado) i la cigala (Scyllarides latus), a més de les colònies de Gorgònia (Paramurícea clavata) i de diferents peixos dels fons rocosos litorals. 

El principal objectiu és avaluar les poblacions i hàbitats marins per fer una correcta gestió dels espais marins en relació a les activitats humanes que hi tenen lloc i als factors ambientals. S'analitzarà quin és l'estat de les espècies i comunitats, la seva evolució temporal i l'efecte que produeix la protecció, així com els possibles efectes derivats del canvi climàtic.

Dins l'àmbit del Parc Natural de Cap de Creus, de l'Àrea Protegida de les Illes Medes i la zona marina del Montgrí, hi ha una gran varietat d'espècies, comunitats i hàbitats. Les espècies de major valor ecològic i econòmic es troben sobretot als fons rocosos. És també en aquests fons on té lloc bona part de les activitats econòmiques (nàutica recreativa, pesca artesanal, pesca esportiva, busseig), i on hi ha el major nombre d'espècies protegides i qualificades com a vulnerables.

Per tots aquests motius és prioritari fer un seguiment de les espècies i comunitats litorals de fons rocós per tal d'avaluar el seu estat de conservació i, molt especialment, valorar si les mesures de conservació adoptades són les adequades.
L'estudi es durà a terme mitjançant un  conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del Consell Superior d'Investigacions. L'àmbit d'actuació d'aquest conveni és el de les àrees marines protegides de les Illes Medes, Cap de Creus i la costa de l'espai del PEIN: Serra del Montgrí.


El treball també tindrà en compte la detecció d'espècies rares, amenaçades i/o protegides, i exòtiques. Per això es proposa que, en els seguiments que es realitzin s'aprofitin els transectes i immersions per tal de detectar la seva possible presència.

Les actuacions previstes en aquest conveni es valoren en total en 181.971 euros, que es finançaran conjuntament pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i el CEAB del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Resultats d'estudis previs

L'any 2005 ja es va signar un Conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el CSIC per donar continuïtat als seguiments que ja s'havien fet en anys anteriors a les Illes Medes i iniciar-los a l'àmbit marí dels espais protegits de Cap de Creus i el Montgrí. L'estudi elaborat fa dos anys va analitzar també les poblacions de Gorgònia, a més de les de corall vermell, i algunes de les espècies de peixos més vulnerables de la zona. La Gorgònia roja és un dels elements que més contribueix a la bellesa dels paisatges submarins coral.lígens. El seu creixement és molt lent. El procés d'escalfament global l'ha perjudicat greument, tot i així no ha provocat grans mortaldats en les colònies situades a les Illes Medes En l'estudi efectuat el 2005 es va constatar que una de les amenaces és la pràctica del submarinisme, ja que els bussejadors, involuntàriament, erosionen les colònies.

Pel que fa a les poblacions de corall (Corallium rubrum), l'estudi va concloure que després de 10 anys de seguiment de les poblacions, la densitat és molt semblant als valors de partida observats l'any 1995. Amb aquests resultats, es va concloure que les poblacions de corall vermell de les illes Medes i Montgrí no estan en risc de desaparèixer, tot i que semblen abocades a mostrar un espectre de talles cada cop més estret i concentrat en talles menors.

Igual que l'estudi que ara s'encarregarà, l'efectuat el 2005 va analitzar l'evolució de les poblacions dels peixos més vulnerables, que són també els que tenen més valor comercial, com el mero, la daurada, el llobarro, el corball, el pagre i el sarge imperial.

La creació i manteniment de les reserves marines és considerada mundialment com una de les actuacions més adequades per a garantir la conservació dels ecosistemes marins. Les reserves marines gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, de vocació clarament litoral, són objecte de mesures de gestió específicament orientades a la conservació del seu patrimoni natural i de la seva diversitat biològica.