El Govern concedeix els Premis Justícia de Catalunya a Lluís Jou i Antonio Doñate

query_builder   4 desembre 2007 13:15

event_note Nota de premsa

El Govern concedeix els Premis Justícia de Catalunya a Lluís Jou i Antonio Doñate

.Aquest guardó és la més alta distinció en matèria de justícia que atorga la Generalitat

.Els premis es lliuraran el Dia de la Justícia, el proper 11 de desembre

El Govern ha acordat avui concedir els Premis Justícia a Lluís Jou i Mirabent i Antonio Doñate Martín, en reconeixement a la seva tasca a favor del dret català i de la justícia a Catalunya. El Govern ha decidit premiar a Lluís Jou per la seva excepcional participació en la redacció del Llibre V del Codi Civil Català, mentre que Antonio Doñate rep aquest guardó per la seva trajectòria al servei de la justícia.

Les distincions es lliuraran en un acte institucional l'11 de desembre, Dia de la Justícia a Catalunya, presidit el president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat de la consellera de Justícia, Montserrat Tura.

El Premi Justícia de Catalunya, la més alta distinció en matèria de justícia que atorga el Govern de la Generalitat, es va crear l'any 2003 amb la finalitat de fomentar i reconèixer les iniciatives, actuacions, estudis i propostes que suposin una millora considerable del dret català i de la justícia a Catalunya.

Fins ara, han rebut aquesta distinció Carles Viver Pi-Sunyer, Lluís Puig i Ferriol, Anton Cañellas i Balcells, Guillem Vidal i Andreu, Carlos Jiménez Villarejo i l'Institut per la Reinserció Social (IRES).

Lluís Jou i Mirabent va néixer a Sitges l'any 1955 i és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. La seva activitat professional, des de 1983, s'ha basat en l'exercici de notari. Entre 1988 i 1994 va ser membre de la junta directiva del Col.legi de Notaris de Catalunya, i actualment n'és vicedegà  Arxiver de protocols del districte de Barcelona, vocal del patronat de la Fundació Noguera i director de la revista Estudis històrics i protocols.

La seva activitat acadèmica l'exerceix com a professor associat de Dret civil a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes des de 1987 de manera ininterrompuda. Ha participat  a les comissions que van redactar els Projectes de llei de censos, del Codi de Successions, de la potestat del pare i de la mare i del Llibre V del Codi Civil de Catalunya. També ha format part de la secció de dret patrimonial de l'Observatori de Dret Privat de la Generalitat i actualment és membre del plenari de la Comissió de Codificació d'aquest observatori. Entre 1993 i 1997 va formar part de la Comissió Jurídica Assessora, i el 2005 va ser designat membre de la Comissió de recursos governatius de la direcció general de Dret i d'Entitats del Departament de Justícia.

És membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret, i ha publicat diversos estudis doctrinals i un gran nombre d'articles de divulgació sobre dret lingüístic. Va formar part de la comissió d'experts que va redactar el projecte de Declaració Universal dels Drets Lingüístics, presentada a la Unesco el 1996. L'1 de setembre de 1996 va ser nomenat director general de Política Lingüística de la Generalitat.

Antonio Doñate Martín va néixer a Calamocha, Teruel, l'any 1939. Abans de dedicar-se a les lleis va estudiar Formació Professional en fusteria-ebenisteria i sempre ha mantingut aquesta activitat. La seva professió com a jutge, exercida a Manresa, Arenys i Mataró, va començar el 1970. Va obtenir el títol de Magistrat el 1980, i va ser el primer jutge de Vigilància Penitenciària. També ha estat president de l'Audiència Provincial de Barcelona i professor ordinari de Dret Processal Penal de l'Escola Judicial a Barcelona, i, a més, Coordinador de l'Àrea de la Funció d'Instrucció Penal durant tres anys. Va formar part de Justícia Democràtica i és fundador de Jutges per a la Democràcia.  És membre de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates.

Des d'una primera missió que l'any 1982 li va encomanar Pax Romana Internacional al Perú, s'ha interessat per la situació dels Drets Humans a Llatinoamèrica. Ha consolidat els moviments de Justícia Democràtica a Amèrica i ha contribuït a la creació de la Federación Latinoamericana de Asociaciones de Jueces para la Democracia. És soci d'honor de la Federación de Jueces para la Democracia de Latinoamérica y El Caribe; i el 24 de juny 1986 li va ser atorgada la Creu distingida de 1a Classe de l'Ordre de Sant Raimon de Penyafort.