El Govern ha acordat avui concedir la Creu de Sant Jordi a 24 personalitats i 9 entitats en agraïment per la seva tasca en la defensa de la identitat i personalitat de Catalunya, o, més generalment, en el pla cívic i cultural. El Govern ha fet coincidir l’acte de lliurament del guardó durant les dates de celebració de la diada de Sant Jordi, i enguany tindrà lloc el proper dia 21 d’abril al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

 

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 (si bé les primeres distincions no es van donar fins l’any següent) amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

 

 

 

Nolasc Acarín (Barcelona, 1941): metge, especialista en neurologia i psiquiatria. En reconeixement a la seva destacada trajectòria professional i també als valors nacionals i progressistes que n’han inspirat l’actuació cívica. Impulsor de la neurologia al nostre país, cal valorar igualment la seva contribució a la igualtat d’oportunitats entre els gèneres i la defensa del dret dels immigrants a l’atenció sanitària i la integració social. 

 

Jaume Arenas (Sant Sebastià, 1925): jutge de pau. Per una valuosa dedicació a l’entorn humà i social, mitjançant la creació i l’impuls de les eines necessàries per tal de fer d’Argentona una vila més participativa amb el foment de l’associacionisme i la cultura popular i tradicional. Ha estat fundador i directiu de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, entitat que aplega els jutges i les jutgesses de pau del nostre país.

 

Francina Boris (Girona, 1915): locutora de ràdio. En reconeixement a la gran importància de la seva contribució a la difusió de la llengua catalana, tant des de les ones com de la promoció en un sentit ampli. Nomenada oficialment locutora de la Generalitat de Catalunya durant el període republicà, l’any 1942 va crear, des de Girona, Nostra dansa, programa degà de la informació sardanista i primer espai radiofònic de la postguerra en català.

 

Josep Cassú (Bordils, 1941): músic i compositor de sardanes. Per la vàlua i projecció de la seva trajectòria en el món sardanístic, com a autor, director de dues de les millors cobles orquestres del país –Els Montgrins i La Principal de la Bisbal- i professor de música. El seu destacat impuls a la recuperació i el manteniment de la música catalana i de cobla ha contribuït a consolidar-ne un públic ampli.

 

Jaume Cela (Barcelona, 1949): mestre i escriptor. Per la seva aportació al nostre sistema educatiu, des de la dedicació a l’escola pública i com a membre rellevant de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. I també pel conjunt de la seva producció escrita, tant pel que fa a les obres de ficció com als volums de reflexió sobre l’experiència docent.

 

Francesc Codina (L’Hospitalet de Llobregat, 1944): polític i expresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Per la seva trajectòria política i parlamentària i, especialment, per la dedicació a l’àmbit audiovisual, dins el qual va contribuir d’una manera decisiva a la creació i consolidació del CAC. Des de la presidència d’aquest organisme, el situà com un referent d’autoritat reguladora independent.    

 

Jordi Dauder (Barcelona, 1938): actor. En reconeixement a la seva gran qualitat interpretativa en el teatre, el cinema, la televisió i el doblatge, àmbit en el qual també és director. Ha intervingut en obres de prestigi del teatre clàssic i contemporani i en diverses pel·lícules de cinema. Protagonista de conegudes sèries televisives, ha ofert igualment recitals a l’entorn de l’obra de grans poetes.

 

Montserrat Estil·les (Barcelona, 1931): terapeuta del llenguatge i especialista en l’estudi i tractament de la dislèxia. En reconeixement a la seva valuosa trajectòria en aquest camp, que es va iniciar en el món de l’ensenyament mitjançant la incorporació de nous mètodes de treball per a la recuperació dels dislèxics. L’impuls que ha donat a la recerca i l’atenció a aquest trastorn té també com a referència, a més d’un ampli reconeixement internacional, el centre que du el seu nom.   

 

Ricard Fornesa (Barcelona, 1931): advocat i intendent mercantil. Per l’eficàcia de la seva contribució al progrés de Catalunya, des d’una trajectòria econòmica i financera molt destacada que el va dur, entre altres càrrecs, a la presidència de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, la Fundació“la Caixa” i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis. També va ser president executiu, durant un quart de segle, d’Aigües de Barcelona.

 

Joaquima Júdez (Sant Quirze de Besora, 1934): pediatra i psiquiatra infantil. Pels mèrits contrets en la seva activitat de detecció, tractament i ajuda als nois i noies que pateixen disminucions psíquiques. Des de la ciutat de Sabadell fundà i dirigí, a partir del 1967, el Centre de Medicina Preventiva Escolar i, posteriorment, hi impulsà el Centre d’Estimulació Precoç, que ha estat pioner a Catalunya en el seu àmbit. 

 

Eulàlia Lledó (Barcelona, 1952): filòloga. Pel reconegut interès de la seva recerca per tal d’evitar els usos sexistes i androcèntrics de la llengua, tema sobre el qual –a més de publicar diversos llibres i articles- ha elaborat un seguit de recomanacions. Col·laboradora de la Universitat Rovira i Virgili, ha participat en la revisió del Diccionari de la llengua catalana i el Diccionario de la lengua española.

 

Antoni Lloret (Barcelona, 1935): físic. Per la seva trajectòria internacional en l’àmbit de la recerca, especialment sobre la física nuclear de les altes energies, la física del sòlid i fisicoquímica de plasmes freds i les aplicacions de conversió energètica de l’energia solar fotovoltaica. Tot i que la seva activitat ha tingut lloc majoritàriament a l’exterior, els seus lligams amb Catalunya han derivat darrerament en l’estudi sobre la industrialització de cèl•lules fotovoltaiques al nostre país.   

 

Jordi Lozano (Barcelona, 1954): activista del moviment LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals), conegut com a Jordi Petit. Pel seu valuós treball, durant tres dècades, en la defensa dels drets d’aquests col·lectius. Coordinador i portaveu, durant els anys 80, del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, també ha estat secretari general de la International Lesbian and Gay Association i ha vinculat el sentit de la seva lluita a l’extensió de totes les llibertats.

 

Anna Maleras (Barcelona, 1940): ballarina, professora de dansa i coreògrafa. Pel seu prestigi dins el sector com a pionera de la dansa moderna i el jazz a Catalunya, per la qual cosa ha obtingut diversos reconeixements. S’inicià al cos de ball del Gran Teatre del Liceu i l’any 1967 fundà la seva pròpia escola, que ha influït diverses generacions d’alumnes des de la base que sentir el plaer del moviment és possible a totes les edats. 

 

Josep Maria Massons (Valls,1913): metge. En reconeixement a la seva tasca com a cirurgià, que excel•lí inicialment com a membre del cos de sanitat de les tropes republicanes durant la guerra civil. També destaca pels seus treballs en els àmbits de la deontologia mèdica i la farmacologia. Com a historiador de la medicina, és autor, entre altres publicacions, d’una Historia de la sanidad militar española en quatre volums.    

 

Jordi Peix (Barcelona, 1944): activista agrari. Per l’eficàcia de la seva trajectòria en els sectors de l’agricultura i l’alimentació, tant a través d’iniciatives impulsades des de la societat civil com pels seus càrrecs a l’Administració catalana. Divulgador habitual de temes agraris, a partir del 1987 va promoure el Banc dels Aliments, fundació que realitza, amb la col·laboració d’indústries agroalimentàries, una tasca de solidaritat ben positiva. 

 

Empar Pineda (Hernani, 1944): dirigent feminista. Per la seva dedicació sostinguda durant tants anys a favor dels drets de les dones, des de l’acció –com a membre ben activa de diverses organitzacions- i la reflexió –com a coautora d’uns quants volums, entre els quals El feminismo que existe. En el pla polític, els anys 70 va ser dirigent destacada del Moviment Comunista de Catalunya. 

 

Enric Piquet (Barcelona,1928): directiu i exjugador del bàsquet català. Per la seva tan reconeguda dedicació a aquest esport, en el qual s’inicià dins el Club Esportiu Laietà. L’any 1973 s’incorporà a la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol, de la qual assumí la presidència el 1984. President, també, de la Fundació del Bàsquet Català, ha vetllat sempre pels valors positius de l’esport i la catalanitat.  

 

Jacint Ros (Barcelona, 1934): economista. Per les seves aportacions rellevants en matèries com el comportament de l’estalvi o l’economia catalana en el seu conjunt, a més de camps específics com el dèficit fiscal i l’estructura empresarial, especialment en la petita i mitjana empresa. I també per una reconeguda tasca docent i la preocupació per tal que els coneixements econòmics arribin a la societat de la manera més entenedora.     

 

Mercè Sala (Barcelona, 1943): economista. Per la vàlua de la seva contribució, sobretot des del punt de vista institucional, a la vida democràtica, el progrés social i el desenvolupament de Barcelona, Catalunya i el conjunt de l’Estat. La seva reconeguda capacitat de treball s’ha concretat, entre altres càrrecs, en la presidència de Renfe durant cinc anys i, actualment, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

 

Rosa Serra (Vic, 1944): escultora. Per la qualitat i la projecció de la seva obra, centrada al voltant de la figura humana i tractada amb diferents materials acabats amb una delicada suavitat. Les seves escultures públiques es troben escampades arreu de Catalunya, a més d’altres països. També és autora de la Suite Olympique de la seu del COI a Lausana i de diverses peces d’aquesta temàtica situades a l’Olimpic Park de Seül i al Comitè Olímpic d’Àsia, a Kuwait.

 

Jaume Sobrequés (Girona, 1943): historiador i polític. En reconeixement a la seva valuosa trajectòria en l’àmbit historiogràfic, que comprèn la recerca, l’ensenyament, la divulgació i la tasca que ha dut a terme a través de la direcció del Museu d’Història de Catalunya, entre altres càrrecs institucionals. I també per la seva sostinguda contribució a la democràcia i a l’autogovern, des d’un sentit nacional i de progrés.     

 

José María Socías (Barcelona, 1937): advocat i polític. En reconeixement, sobretot, a la seva gestió com a alcalde de Barcelona durant una part decisiva del període de la Transició. Entre els mèrits del seu mandat destaca la introducció d’un estil proper a la ciutadania, que li va permetre una bona entesa amb les associacions de veïns i un impuls urbanístic que propicià el desenvolupament de la capital catalana. 

 

Anna Tarrés Campa (Barcelona, 1967). entrenadora de natació sincronitzada. Pels seus reconeguts èxits internacionals en la dedicació a aquest esport, en el qual s’inicià com a practicant molt destacada al Club Natació Kallipolis, que entrena actualment. Màxima responsable, des de l’any 1997, de la selecció espanyola, l’ha situat als llocs capdavanters de la natació sincronitzada mitjançant diverses medalles obtingudes a campionats europeus i mundials. 

 

 

 

Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya: entitat que procura mantenir viu el record dels republicans executats pel franquisme al nostre país per raons polítiques i ideològiques. En reconeixement al seu treball per tal de rescatar aquestes persones de l’oblit i restituir-les la dignitat i l’honor. Aquesta tasca contribueix a enfortir els fonaments de la pau i la llibertat i a transmetre’n el sentit a les generacions més joves.

 

Ateneu Agrícola: entitat de Sant Sadurní d’Anoia fundada l’any 1877 i que commemora el centenari de la col·locació de la primera pedra de la seva seu social. Com a contribució a aquesta commemoració i pel paper vertebrador, impulsat per diverses generacions, d’aquest ateneu en la vida social, cultural i esportiva de la vila penedesenca i la seva comarca.

 

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera: en reconeixement al paper històric d’aquesta entitat, fundada l’any 1863 per tal d’impulsar un centre instructiu i de formació professional i posar la cultura a l’abast de tothom. I també per la dinamització de l’activitat cultural que du a terme actualment a la capital de l’Anoia, tant a través de les iniciatives pròpies com de l’acollida a les d’altres associacions i col•lectius.

 

Consorci Hospitalari de Catalunya: com a contribució al vint-i-cinquè aniversari d’aquest organisme, que té el seu origen en el moviment municipalista i actua en els àmbits de la salut i l’atenció social. Cal destacar el paper que ha tingut en la consolidació del model sanitari català a través de la creació d’una xarxa territorial d’hospitals, i també la projecció d’aquest model, especialment a l’Amèrica Llatina.

 

Federació Catalana de Tennis: pel prestigi aconseguit en el món de l’esport català durant la seva trajectòria centenària, que ha contribuït de manera important als èxits internacionals del nostre tennis. Els seus diversos programes d’actuació, la gestió d’instal·lacions municipals i altres activitats són suports eficaços a la progressiva extensió del nombre de practicants federats d’aquest esport, i encara molt més gran d’aficionats.    

 

La Mútua dels Enginyers: entitat vinculada al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i que enguany commemora el cinquantenari de la seva fundació. Durant tot aquest temps ha aconseguit una positiva adaptació al seu entorn, la qual cosa en fa un instrument útil per tal d’impulsar amb eficàcia la previsió social entre els professionals de l’enginyeria industrial al nostre país.    

 

Mútua de Terrassa: en reconeixement a la trajectòria d’aquesta entitat centenària que, des de la cocapital del Vallès Occidental, ha esdevingut un referent en els àmbits de la salut i l’atenció social. El seu grup d’empreses, que ocupa gairebé 3.000 professionals i actua sobretot en l’entorn català però també al conjunt de l’Estat, ha anat diversificant la seva oferta per tal d’adaptar-se a les noves necessitats sociosanitàries d’una manera adient. 

 

Secretariat d’Escola Rural: per la valuosa aportació d’aquest organisme a la renovació pedagògica en un àmbit de l’educació que no sempre ha estat prou valorat. En aquest sentit, ha promogut un model d’escola arrelada al territori, que dóna vida al seu municipi i que esdevé un àmbit de convivència i de dinamització sociocultural. El treball de coordinació del Secretariat procura optimitzar els recursos humans i materials de les escoles rurals tant com sigui possible.

 

USP Institut Universitari Dexeus: pel reconegut prestigi d’aquest centre, que ha esdevingut de referència en moltes de les seves especialitats mèdiques i quirúrgiques. En el conjunt de la seva trajectòria, iniciada l’any 1935 amb el nom de Clínica Mater, ha destacat pels progressos mèdics, científics i tecnològics que ha desenvolupat i que ara es consoliden mitjançant la nova seu de l’Institut, posada en funcionament el 2007.

 

 

El disseny de la medalla i de la placa de la creu de Sant Jordi és obra del joier Joaquim Capdevila, guanyador del concurs convocat pel Consell de Disseny de la Generalitat el 1981.

 

Els materials emprats són l’argent i el corall, ambdós lligats a la tradició decorativa catalana. La Creu, com a símbol de Catalunya, és de corall vermell sobre fons de corall blanc, en un marc d’argent, al·legòric del país.

 

La realització té lloc als tallers dels orfebres Capdevila. La Creu pròpiament dita s’inscriu al centre en un rombe que du el corall a l’anvers, i al reves el senyal i la llegenda de la Generalitat de Catalunya i el nom de cada personalitat. La medalla du un cordó trenat de cotó per a ser imposada, i va acompanyada d’una rèplica per dur a la solapa.

 

Quan la Creu s'atorga a entitats, el guardó consta d'una placa quadrada d'argent en un suport de fusta. Al centre hi ha gravat un quadre de la mateixa mida que la medalla, amb la Creu de Sant Jordi en corall a l'interior. Hi figuren igualment el senyal de la Generalitat i les llegendes de la condecoració i el nom de l'entitat.

 

Conjuntament a la Creu, els guardonats reben un diploma acreditatiu on consta la data de la distinció, el nom de la persona o entitat guardonada i una glossa dels seus mèrits més rellevants reconeguts en el Decret de concessió.