El Govern ha aprovat aquest matí els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009. Es tracta d’uns comptes que s’inscriuen en un context de crisi econòmica: l’any vinent, l’economia catalana entrarà en recessió, amb un creixement anual estimat del -0,1%. Aquest escenari té implicacions clares sobre els recursos disponibles per part de l’administració catalana: els ingressos no financers de caràcter general (exclosos els finalistes) disminuiran un -4,5%.

 

A la vegada, aquesta situació exigeix al govern potenciar determinats capítols de despesa com les polítiques socials, les actuacions destinades a impulsar l’activitat econòmica, sostenint la inversió i el consum i, finalment, les iniciatives per fomentar l’ocupació. L’impuls d’aquestes polítiques en un escenari marcat per la davallada generalitzada dels ingressos, obligarà la Generalitat a augmentar el dèficit públic, que assolirà l’1% del PIB (2.127,8 milions d’euros), el límit autoritzat per la llei d’estabilitat pressupostària. En conjunt, els Pressupostos per al sector públic sumen un total de 36.985,1 milions d’euros.

 

Els ingressos no financers de la Generalitat (excloent els finalistes) disminuiran el 2009 un -4,5% fins als 21.141,2 milions d’euros. Aquesta caiguda és fruit, especialment, de la retracció del sector immobiliari. Només en concepte d’impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la Generalitat ingressarà 1.762,8 milions d’euros menys que l’any passat, una reducció del 46%. En conjunt, els tributs cedits disminuiran un -24,1%. Les participacions en els impostos estatals, per la seva banda, registren un creixement del 5,3%.

 

La debilitat de les principals fonts d’ingressos de la Generalitat ha obligat l’administració catalana a finançar part de la despesa generant dèficit públic. En concret, 2.127,8 milions d’euros, un 1% del PIB català, tal com fixa la Llei d’estabilitat pressupostària i d’acord amb la recent autorització del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta aportació addicional de recursos permet que les despeses no financeres creixin un 2,4%.

 

Els comptes per al 2009 estan dissenyats per fer front a la crisi, protegint els sectors socials més vulnerables i incentivant l’activitat productiva. Per una banda, els comptes prioritzen totes aquelles actuacions necessàries per garantir la cohesió social: els recursos destinats a les polítiques socials creixen en 712,7 milions d’euros i es destinaran 163,7 milions més al foment de l’ocupació (inclou 100M€ de crèdits per a la formació de desocupats). Per l’altra, s’orienten a millorar les condicions de competitivitat de l’economia catalana incidint en aspectes tan rellevants com les infraestructures o la incorporació de coneixement a la producció: el pressupost per a R+D+i creix en 126,4 milions d’euros i la inversió en transport rep 415,5 milions addicionals.

 

L’increment de recursos a les polítiques amb incidència directa en la recuperació de l’economia és possible gràcies a un esforç de contenció en la despesa no essencial. Així, el pressupost d’administració i serveis generals disminueix en 45,9 milions d’euros, en línia amb les mesures d’austeritat iniciades el 2008.

 

 

Els comptes per a l’any 2009 s’inscriuen en un escenari econòmic de recessió. Les previsions elaborades apunten que l’any vinent el PIB català registrarà una variació del -0,1%, davant de l’1,2% previst per a aquest any. La crisi financera internacional ha coincidit amb la contracció de l’economia real, un fet que agreuja clarament la conjuntura econòmica per al proper exercici. El sector de la construcció registrarà una forta davallada, especialment en l’habitatge residencial. Per la seva banda, la indústria notarà els efectes del retrocés del sector immobiliari i, a més, haurà de fer front a la moderació del consum de les llars així com a la davallada del comerç mundial, que tindrà efectes sobre les seves vendes a l’exterior. Tanmateix, s’estima que el sector serveis continuï mantenint taxes de creixement positives.

 

La pèrdua de to de l’activitat econòmica es traduirà en un comportament negatiu de l’ocupació: tot i la moderació de la població activa, hi haurà un sensible augment de l’atur. S’estima que la taxa d’atur se situarà el 2009 en un 11,6% i que es destruiran 54.900 llocs de treball.

 

Aquest increment de l’atur, juntament amb la disminució de la riquesa (immobiliària i financera), explica la contracció prevista en el consum de les famílies (-0,1%), que incrementaran la seva taxa d’estalvi. Tot i que la despesa de les administracions públiques es preveu que creixi un 4% (1,2 punts menys que el 2008 degut a la reducció dels ingressos tributaris que experimentarà el conjunt del sector públic), la demanda interna decreixerà un -0,5%. Aquest descens s’explica tant per la caiguda de la inversió en construcció (-6%) com per la correcció a la baixa de la inversió en béns d’equipament (-2,2%). Aquest últim indicador denota, a més de l’atonia en l’activitat i el deteriorament de les expectatives, les dificultats que eventualment poden tenir les empreses per accedir al crèdit.

 

El sector exterior mantindrà un to positiu, malgrat la feblesa de les economies del nostre entorn. L’aportació al creixement del saldo amb l’exterior serà del 0,4%; mentre la moderació del consum intern atenuarà el creixement de les importacions de béns i serveis (0,9%), les exportacions de les empreses catalanes creixeran un 1,9%, tot i el deteriorament dels nostres mercats principals (es preveu que la UE creixi només un 0,6% el 2009).

 

D’altra banda, la retracció global de la demanda i la correcció dels preus de les matèries primeres (petroli i aliments) en els mercats mundials, tindran efectes positius sobre les tensions inflacionistes. Així, es preveu que al llarg del 2009 disminueixin els preus de forma notable. L’IPC podria situar-se, l’any vinent, entorn del 2%.