El Govern ha aprovat avui el Decret del programa d’actuació en les zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, que revisa, actualitza i unifica diversos aspectes de la normativa existent en aquests àmbits. Amb aquest Decret es guanya flexibilitat respecte a la situació actual, i s’assoleix un major equilibri entre el criteri de prevenció i de protecció de les aigües i el desenvolupament de l’activitat ramadera a les zones vulnerables, un dels aspectes que els darrers anys ha preocupat més el sector ramader. Aquest és el segon programa d’actuació per a les zones vulnerables per nitrats aprovat a Catalunya.

 

El text actualitza i millora diversos aspectes ja regulats pel que fa a les zones vulnerables, com les èpoques d’aplicació dels adobs o fertilitzants. Així, el Decret millora la delimitació de les èpoques en què no s’han d’aplicar els diferents tipus de fertilitzants als cultius, una qüestió fonamental en la gestió tant dels adobs minerals, anomenats popularment adobs “químics”, com dels orgànics, entre els quals destaquen les dejeccions ramaderes (fems, purins i gallinasses).

 

El Decret també actualitza les quantitats màximes de nitrogen aplicable per hectàrea, tant en forma d’adob mineral com de dejeccions ramaderes o altres adobs orgànics. Ho fa sense perdre de vista que estem en una marc d’agricultura productiva, per la qual cosa estableix límits que permeten obtenir collites màximes en les diferents zones. De fet, el decret pretén mantenir la productivitat dels cultius, o fins i tot incrementar-la a través d’un millor ús dels adobs disponibles. La dosi d’aplicació dels adobs en zones vulnerables és un aspecte cabdal en la gestió dels adobs per evitar les sobredosificacions, que donarien lloc a pèrdues de nitrogen des de la parcel·la agrícola cap als aqüífers subterranis o cap a les aigües superficials.

 

Un altre aspecte que regula el text són les distàncies a respectar en l’aplicació dels adobs orgànics i minerals, i els terminis per a la seva incorporació a dins del sòl des del moment en què s’han aplicat sobre la seva superfície.

 

Respecte a l’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes, el text es limita a recollir el règim que ja era vigent fins ara, incorporant l’aclariment d’alguns aspectes i regulant els apilaments temporals a peu de finca, que podran realitzar-se sota determinades condicions per facilitar la gestió de les dejeccions en la pràctica de la fertilització dels cultius. Pel que fa els plans de gestió de dejeccions ramaderes i els llibres de gestió, es recull el règim vigent, introduint simplificacions i permetent un grau de flexibilitat que s’ha demostrat necessari i convenient.

 

D’altra banda, s’estableix l’obligatorietat de determinats preceptes relatius a les dejeccions ramaderes també a les zones no designades com a vulnerables, per bé que en aquestes la regulació es limita a menys aspectes, tots ells bàsics però suficients per assegurar-ne una gestió mínimament correcta.

 

Les mesures establertes en el text donen peu, en conjunt, a promoure la substitució total o parcial de l’adob mineral per l’orgànic, de manera que s’aconsegueixi tancar al màxim el cicle dels nutrients.

 

La Directiva “Nitrats” (Directiva 91/676/CEE) obliga els estats membres a establir programes d’actuació quadriennals a les zones vulnerables per nitrats, cosa que a l’Estat espanyol realitzen les comunitats autònomes. Com assenyala la normativa, aquests programes s’han de revisar periòdicament per tenir en compte les noves zones vulnerables que es designin, els avenços tecnològics i de coneixement que s’esdevinguin, etc. El primer programa d’actuació a Catalunya va entrar en vigor el juny de l’any 2000, arran del Decret 205/2000.