El Govern ha acordat avui concedir la Medalla d’Or de la Generalitat al metge Moisès Broggi i a l’actriu Montserrat Carulla, com a mostra del reconeixement i l’agraïment de les institucions catalanes per les seves extraordinàries aportacions al país. Cal destacar que es tracta del primer metge i la primera actriu que reben aquesta distinció.
La Medalla d’Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el Govern, i expressa el reconeixement del Govern de la Generalitat envers aquelles persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. Des que es va crear, el 1978, s’ha atorgat a 48 personalitats i tres entitats. Els darrers premiats han estat Gregorio López-Raimundo, Joan Raventós i La Caixa el 2005, Antoni Gutiérrez Díaz el 2006. i els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, l’any passat.
Moisès Broggi: 60 anys dedicat a la medicina
Nascut el 18 de maig de 1908 a Barcelona, Moisès Broggi va entrar a la Facultat de Medicina al 1924 i es va fer metge i cirurgià al costat de prestigiosos professors com el Dr. Agustí Pedro i Pons i els germans Trias i Pujol. Amb ells va col•laborar en l’esforç de renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona dels anys trenta.
Va participar activament en la Guerra Civil com a cap d’un dels tres equips quirúrgics de les Brigades Internacionals que operaven en el front i va crear els hospitals mòbils, experiència que considera summament enriquidora. Després de la batalla de Terol va tornar a Barcelona on Joaquim Trias el va posar al front de l’Hospital Militar de Vallcarca tot i que tenia la plaça de metge a l’Hospital Clínic.
En acabar la Guerra va estar sotmès a depuració pel Tribunal Sumaríssim per haver participat a la guerra i ser ajudant d’en Joaquim Trias a la Universitat Autònoma. El Tribunal el va condemnar a no poder entrar a cap hospital ni Centre Sanitari Oficial. Aquesta situació no va impedir que en la pràctica de la medicina privada es convertís en un dels cirurgians més prestigiosos del país i que exercís la professió fins als vuitanta anys, havent introduït al nostre país avenços de la cirurgia moderna i contribuint sota el seu mestratge a la formació d’excel·lents cirurgians.
Interessat sempre per la cultura i humanisme, ha treballat en l’estudi de l’anatomia quirúrgica. Ha estat President de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges i membre fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1966), en fou elegit President el 1980. El 1981 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
En 2001 publicà les seves “Memòries d’un cirurgià, anys de plenitud”, que han tingut una àmplia difusió.
El 18 de maig d’enguany, data en què va complir 100 anys, la consellera Carme Capdevila li va fer entrega de la Medalla Centenària de la Generalitat. Se li ha atorgat, també, el Premi Nacional de Cultura, que es lliurarà el proper dia 5 d’octubre a Manresa.
Montserrat Carulla i Ventura: una de les actrius catalanes més rellevants
Nascuda a Barcelona el 19 de setembre de 1930, Montserrat Carulla va començar fent teatre amateur, i va realitzar alguns cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona a finals dels anys 40. Fins el 1960 no va començar a treballar en el teatre professional amb “Soparem a casa”, “El fiscal Recasens” i l’adaptació de “Romeo i Julieta” de Josep Maria Segarra. Va marxar dues temporades a Madrid i va tornar a Barcelona el 1964.
Del 1970 al 1976 va cursar Historia de l’Art a la UB. Des d’aleshores ençà ha fet de dobladora al català i al castellà. Ha participat en nombroses obres de teatre, entre d’altres: “L’ enterrament és a les quatre”, de Joan Vila Casas; “Mort de Dama”, de Llorenç Villalonga; “La filla del Mar”, d’Àngel Guimerà; “Pigmalió”, de George Bernard Shaw; “La vídua trapella”, de Carlo Goldoni, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany; “Hamlet”,de Shakespeare, dirigit per Pere Planella; “Primera història d’ Esther”, de Salvador Espriu; i “A little night music” ( Música per a una nit d’estiu), de Stephen Sondheim.
També ha participat en nombroses pel·lícules com “Surcos” (1951) de José Antonio Nieves Conde; “Cambio de sexo” (1977) de Vicente Aranda; “Companys, procés a Catalunya” (1979) de Josep Maria Forn i Costa; “El Vicari d’Olot” (1982) de Ventura Pons; “La ciutat dels prodigis” (1999) i, darrerament, “El orfanato” (2007) de Juan Antonio Bayona. També ha treballat en algunes sèries de televisió, com “Secrets de família” (1995), “Dones d’aigua” (1997), “El cor de la ciutat” (2000) a TV3 o “Hospital Central”.
El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1999 la Medalla d’Or al Mèrit Artístic.
Llistat de Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya
1978 Joan Miró Pintura
1979 Pau Casals Música
1980 Joan Coromines Lingüística
Josep Pla Literatura
Salvador Espriu Literatura
Frederic Mompou Música
1981 Joan Rebull Escultura
Josep Vicenç Foix Literatura
Josep Lluís Sert Arquitectura
Salvador Dalí Pintura
1982 Montserrat Caballé Música
Victòria dels Àngels Música
Apel·les Fenosa Escultura
1983 Joan Fuster Literatura
F. de Borja Moll Literatura i filologia
Antoni Tàpies Pintura
Alícia de Larrocha Música
1984 Josep Carreras Música
Antoni Clavé Pintura
1985 Joan A. Samaranch Esports
Miquel Batllori Religió i Història
1986 Frederic Marès Escultura, pedagogia i història
1988 F. Mayor Zaragoza Política
R. Noguera i de Guzman
Joan Sardà i Dexeus Economia
Miquel Coll i Alentorn Política
1990 Ramon Aramon Literatura i filologia
1991 Narcís Jubany Religió
1993 Ramon Roca-Puig Religió
1997 Jaume Aragall Música
Raimon Pelegero Música
Abadia de Montserrat Religió
1999 Miquel Martí i Pol Literatura
Xavier Montsalvatge Música
2000 Pierre Vilar Història
Josep Benet i Morell Literatura
2001 Joan Triadú Literatura
Hospital de Sant Pau Sanitat
Jordi Carbonell i Ballester Filologia i política
2003 Josep Maria Castellet Literatura
Francesc Candel Literatura
Ramon Margalef Ciència i ecologia
Joaquim Molas Literatura
Antoni Pladevall Literatura
2004 Joan Oró Ciència
Joan Reventós Política
La Caixa Economia
2005 G. López-Raimundo Política
2006 Antoni Gutiérrez Díaz Política
2007 Jordi Pujol i Soley Política
Pasqual Maragall i Mira Política
