El Govern ha acordat avui concedir la Medalla d’Or de la Generalitat al metge Moisès Broggi i a l’actriu Montserrat Carulla, com a mostra del reconeixement i l’agraïment de les institucions catalanes per les seves extraordinàries aportacions al país. Cal destacar que es tracta del primer metge i la primera actriu que reben aquesta distinció.
 
La Medalla d’Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el Govern, i expressa el reconeixement del Govern de la Generalitat envers aquelles persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. Des que es va crear, el 1978, s’ha atorgat a 48 personalitats i tres entitats. Els darrers premiats han estat Gregorio López-Raimundo, Joan Raventós i La Caixa el 2005, Antoni Gutiérrez Díaz el 2006. i els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, l’any passat.
 
Moisès Broggi: 60 anys dedicat a la medicina
 
Nascut el 18 de maig de 1908 a Barcelona, Moisès Broggi va entrar a la Facultat de Medicina al 1924 i es va fer metge i cirurgià al costat de prestigiosos professors com el Dr. Agustí Pedro i Pons i els germans Trias i Pujol. Amb ells va col•laborar en l’esforç de renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona dels anys trenta.
 
Va participar activament en la Guerra Civil com a cap d’un dels tres equips quirúrgics de les Brigades Internacionals que operaven en el front i va crear els hospitals mòbils, experiència que considera summament enriquidora. Després de la batalla de Terol va tornar a Barcelona on Joaquim Trias el va posar al front de l’Hospital Militar de Vallcarca tot i que tenia la plaça de metge a l’Hospital Clínic.
 
En acabar la Guerra va estar sotmès a depuració pel Tribunal Sumaríssim per haver participat a la guerra i ser ajudant d’en Joaquim Trias a la Universitat Autònoma. El Tribunal el va condemnar a no poder entrar a cap hospital ni Centre Sanitari Oficial. Aquesta situació no va impedir que en la pràctica de la medicina privada es convertís en un dels cirurgians més prestigiosos del país i que exercís la professió fins als vuitanta anys, havent introduït al nostre país avenços de la cirurgia moderna i contribuint sota el seu mestratge a la formació d’excel·lents cirurgians.
 
Interessat sempre per la cultura i humanisme, ha treballat en l’estudi de l’anatomia quirúrgica. Ha estat President de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges i membre fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1966), en fou elegit President el 1980. El 1981 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
 
En 2001 publicà les seves “Memòries d’un cirurgià, anys de plenitud”, que han tingut una àmplia difusió.
 
El 18 de maig d’enguany, data en què va complir 100 anys, la consellera Carme Capdevila li va fer entrega de la Medalla Centenària de la Generalitat. Se li ha atorgat, també, el Premi Nacional de Cultura, que es lliurarà el proper dia 5 d’octubre a Manresa.
 
 
Montserrat Carulla i Ventura: una de les actrius catalanes més rellevants
 
Nascuda a Barcelona el 19 de setembre de 1930, Montserrat Carulla va començar fent teatre amateur, i va realitzar alguns cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona a finals dels anys 40. Fins el 1960 no va començar a treballar en el teatre professional amb “Soparem a casa”, “El fiscal Recasens” i l’adaptació de “Romeo i Julieta” de Josep Maria Segarra. Va marxar dues temporades a Madrid i va tornar a Barcelona el 1964.
 
Del 1970 al 1976 va cursar Historia de l’Art a la UB. Des d’aleshores ençà ha fet de dobladora al català i al castellà. Ha participat en nombroses obres de teatre, entre d’altres: “L’ enterrament és a les quatre”, de Joan Vila Casas; “Mort de Dama”, de Llorenç Villalonga; “La filla del Mar”, d’Àngel Guimerà; “Pigmalió”, de George Bernard Shaw; “La vídua trapella”, de Carlo Goldoni, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany; “Hamlet”,de Shakespeare, dirigit per Pere Planella; “Primera història d’ Esther”, de Salvador Espriu; i “A little night music” ( Música per a una nit d’estiu), de Stephen Sondheim.
 
També ha participat en nombroses pel·lícules com “Surcos” (1951) de José Antonio Nieves Conde; “Cambio de sexo” (1977) de Vicente Aranda; “Companys, procés a Catalunya” (1979) de Josep Maria Forn i Costa; “El Vicari d’Olot” (1982) de Ventura Pons; “La ciutat dels prodigis” (1999) i, darrerament, “El orfanato” (2007) de Juan Antonio Bayona. També ha treballat en algunes sèries de televisió, com “Secrets de família” (1995), “Dones d’aigua” (1997), “El cor de la ciutat” (2000) a TV3 o “Hospital Central”.
 
El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1999 la Medalla d’Or al Mèrit Artístic.
 
Llistat de Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya
 
1978  Joan Miró                              Pintura
1979  Pau Casals                           Música
1980  Joan Coromines                  Lingüística
            Josep Pla                              Literatura
            Salvador Espriu                   Literatura
            Frederic Mompou                Música
1981  Joan Rebull                           Escultura
            Josep Vicenç Foix               Literatura
            Josep Lluís Sert                   Arquitectura
            Salvador Dalí                        Pintura
1982  Montserrat Caballé              Música
            Victòria dels Àngels            Música
            Apel·les Fenosa                   Escultura
1983  Joan Fuster                           Literatura
            F. de Borja Moll                    Literatura i filologia
            Antoni Tàpies                       Pintura
            Alícia de Larrocha                Música
1984  Josep Carreras                    Música
            Antoni Clavé             Pintura
1985  Joan A. Samaranch             Esports
            Miquel Batllori                       Religió i Història
1986  Frederic Marès                    Escultura, pedagogia i història
1988  F. Mayor Zaragoza              Política
            R. Noguera i de Guzman    
            Joan Sardà i Dexeus           Economia
            Miquel Coll i Alentorn           Política
1990  Ramon Aramon                    Literatura i filologia
1991  Narcís Jubany                       Religió
1993  Ramon Roca-Puig               Religió
1997  Jaume Aragall                      Música
            Raimon Pelegero                 Música
            Abadia de Montserrat         Religió
1999  Miquel Martí i Pol                 Literatura
            Xavier Montsalvatge            Música
2000  Pierre Vilar                           Història
            Josep Benet i Morell            Literatura
2001  Joan Triadú                           Literatura
            Hospital de Sant Pau          Sanitat
            Jordi Carbonell i Ballester Filologia i política
2003  Josep Maria Castellet         Literatura
            Francesc Candel                 Literatura
            Ramon Margalef                  Ciència i ecologia
            Joaquim Molas                     Literatura
            Antoni Pladevall                   Literatura
2004  Joan Oró                               Ciència
            Joan Reventós                     Política
            La Caixa                               Economia
2005  G. López-Raimundo Política
2006  Antoni Gutiérrez Díaz           Política
2007  Jordi Pujol i Soley                Política
            Pasqual Maragall i Mira      Política