El Govern ha aprovat el Projecte de la Llei de la llengua de signes catalana (LSC), en compliment al mandat que estableix l’Estatut, que determina que s’ha de garantir l’ús d’aquesta llengua, el seu ensenyament i protecció i vetllar per la igualtat de les persones amb sordesa que l’usin. La nova normativa significa el reconeixement de l’existència de la llengua de signes catalana que s’usa fa més de dos segles i que és la llengua natural de les persones sordes a Catalunya. L’oficialitat de LSC ha estat, de fet, una llarga reivindicació de les entitats de persones sordes catalanes.

 

La LSC serà la primera Llei a l’Estat que regularà els aspectes lingüístics d’una llengua de signes, en un text normatiu propi i diferenciat de la normativa sobre accessibilitat de les persones sordes. S’equipara així a qualsevol altra llengua oficial i se’n regula l’aprenentatge, la docència, l’acreditació professional per a la seva interpretació; la designació de la seva institució acadèmica o la previsió dels canals de participació social en les polítiques lingüístiques relacionades amb aquesta llengua.

 

La regulació de les llengües de signes en l’àmbit estatal data de fa pocs anys. El 2007 es va aprovar la Llei per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulaven els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. Aquesta Llei estatal va ser la primera a incloure un reconeixement legal de la LSC però no la regulava directament ja que traslladava la competència per fer-ho a la Generalitat.

 

El Govern ha optat doncs per dur a terme aquest desplegament legislatiu des de dos vessants, un de caire més lingüístic contingut en el Projecte de llei que s’ha aprovat avui; i un per garantir la igualtat d’oportunitats i l’accessibilitat que es concretarà en la reforma de la llei d’Accessibilitat.

 

El text aprovat avui ha comptat amb la col·laboració de representants de la FESOCA, Federació d’entitats de sords de Catalunya; la Plataforma LSC Ara; l’APANSCE, Associació de pares de nens sords de Catalunya; l’ACILS, Associació Catalana d’intèrprets de la Llengua de Signes Catalana; i l’Institut d’Estudis Catalans.

 

 

 

La futura Llei regula l’aprenentatge, la docència i la interpretació de la llengua de signes catalana i crea els òrgans encarregats de la seva recerca i sistematització, de l’assessorament i de participació social en les polítiques públiques en aquest àmbit. De la mateixa manera, garanteix el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones com a principi informador que cal integrar i observar en la interpretació i aplicació de la normativa regulador de la llengua de signes catalana.

 

Entre els trets destacats, la Llei garanteix el dret a la informació als pares i mares dels infants sords i sordcecs dels recursos disponibles per a la seva educació perquè puguin escollir l’ús de la LSC en la seva educació, juntament amb el català. Segons el nou text, el Departament competent en la matèria és el que ha d’establir els plans de formació específics per al professorat que hagi d’atendre l’alumnat en LSC i la certificació professional corresponent per dur a terme la seva feina. En aquest sentit, la Llei dóna suport a les actuacions que ja s’estan desenvolupant des del Departament d’Educació.

 

Al sistema educatiu català hi ha més de 720 alumnes sords, tot i que això no vol dir que tots els alumnes la facin servir perquè l’ús de la llengua de signes depèn del grau de sordesa de l’estudiant. L’ensenyament de la llengua de signes es fa als centres que segueixen la modalitat bilingüe, és a dir, que integren llengua oral i llengua de signes. No obstant això, a molts centres de primària hi ha mestres d'audició i llenguatge, i a tots, mestres d'educació especial (un total de 1.627 a tot Catalunya). I pel que fa als centres de secundària, hi ha professorat d'orientació educativa i mestres de pedagogia terapèutica.

 

D’altra banda, la nova Llei preveu la creació de titulació universitària específica a les facultats d’interpretació de les universitats catalanes. Actualment s’imparteix un Cicle Formatiu de Grau superior d'interpretació de la llengua de signes, un Grau en Traducció i Interpretació LSC (UPF) i pel que fa a les entitats, la FESOCA ofereix formació per hores al professorat, que és reconeguda pel Govern i s'emmarca en el Pla de Formació Permanent.

 

Pel que fa a l’àmbit de la recerca, determina que desenvolupar-la correspon a les universitats catalanes i a l’Institut d’Estudis Catalans, institució acadèmica que determina les normes lingüístiques de la LSC.

 

La Llei també preveu la creació del Consell social de la Llengua de Signes Catalana, l’òrgan d’assessorament, consulta i participació social en la política lingüística del Govern en relació amb la difusió de la llengua de signes catalana, amb l’objectiu de millorar la relació entre l’administració i les persones que la utilitzen.

 

 

La Llengua de Signes Catalana és una llengua de modalitat gestual-visual emprada com a sistema lingüístic per una part del col·lectiu de persones sordes i sordcegues de Catalunya, que segons les entitats afectades usen unes 25.000 persones. El seu reconeixement com a llengua plena no es va produir fins a la segona meitat del segle XX, sobretot a causa de la discriminació social de les persones usuàries i del desconeixement de les seves característiques entre científics lingüistes.

 

Cal dir que no totes les persones sordes utilitzen la llengua de signes per comunicar-se, sinó que majoritàriament usen suports per a la comunicació oral. Les persones que sí que utilitzen la llengua de signes com a mitjà de comunicació, empren exclusivament la llengua de signes catalana, en conseqüència no es produeix un règim de bilingüisme equiparable al de les llengües orals.