El Govern actualitza el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya per adaptar-lo a l'augment de la població

query_builder   15 juliol 2008 14:16

event_note Nota de premsa

El Govern actualitza el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya per adaptar-lo a l'augment de la població

  • El nombre adequat de biblioteques per a la població actual de Catalunya és de 421
  • El Govern destinarà en els propers cinc anys 41,5 milions d’euros en la millora, adequació o construcció de 111 biblioteques
  • Les biblioteques són una peça clau per al foment de la lectura i compleixen una funció de cohesió social en ser espais de trobada i d’integració de les persones nouvingudes
 
El Govern ha aprovat avui el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que actualitza el vigent des de 2003. Segons el nou mapa, que s’adapta a les necessitats derivades de l’increment de població, Catalunya ha de tenir 421 biblioteques, davant les 338 previstes en el mapa anterior. D’aquestes 83 biblioteques noves, 39 corresponen a municipis que ara han superat els 3.000 habitants (o els 2.700 en procés de creixement); 41 es situaran a 26 municipis de més 30.000 habitants; i 3 són noves biblioteques centrals urbanes a municipis que han superat els 30.000 habitants (Montcada i Reixac, Lloret de Mar i Sant Joan Despí). 
 
 
39 noves biblioteques en municipis de 3000 habitants
 
La Bisbal del Penedès, Cadaqués, Camarles, Canyelles, Castellbell i el Vilar, el Catllar, Celrà, Collbató, Creixell, la Jonquera, les Masies de Voltregà, Monistrol de Montserrat, Móra la Nova, el Morell, Òdena, Olèrdola, Olivella, els Pallaresos, la Palma de Cervelló, el Perelló, el Pont de Vilomara i Rocafort, Prats de Lluçanès, Riells i Viabrea, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Vilamajor, Sant Salvador de Guardiola, Santa Coloma de Queralt, Santa Oliva, Santa Susanna, Seva, Subirats, la Torre de Claramunt, Torrefarrera, Vilanova del Vallès i Vilobí d’Onyar
 
26 noves biblioteques en municipis de més 30.000 habitants
 
Badalona, Barcelona, Blanes, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Olot, el Prat de Llobregat, Reus, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Tortosa, el Vendrell, Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.
 
 
Les raons d’aquest augment del nombre d’equipaments necessaris són l’increment del nombre de municipis que han arribat als 2.700 habitants (el mínim per tenir una biblioteca) i l’augment de població en les xarxes urbanes.
 
 
Biblioteques més grans
 
A més dels criteris de població, per elaborar el Mapa s’han tingut en compte uns nous estàndards, segons els quals, en funció del nombre d’habitants, la biblioteca ha de disposar d’una superfície mínima determinada. Aquesta superfície mínima s’ha incrementat respecte del Mapa del 2003, de manera que, per exemple, un municipi d’entre 3.000 i 5.000 habitants que fins ara havia de tenir un mínim de 350 metres quadrats, ara n’ha de tenir 450.
 
L’aplicació d’aquests nous estàndards té com a conseqüència, per exemple, que 48 biblioteques de les que van ser considerades adequades el 2003 han passat ara a la categoria d’insuficients. D’aquestes, 21 necessiten un nou equipament i 27 una millora de l’equipament existent.
 
 
L’instrument de planificació de biblioteques
 
El Mapa de Lectura Pública de Catalunya és el principal instrument del Govern per planificar la política d’inversió en equipaments bibliotecaris. Pel Govern, les biblioteques són una peça clau per a les polítiques de foment de la lectura i compleixen una funció de cohesió social en ser espais de trobada i d’integració de les persones nouvingudes.
 
El Mapa de la Lectura Pública de Catalunya té el seu origen en la determinació legal de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, de 1993, segons el qual el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació té la responsabilitat de mantenir-lo actualitzat. Aquest Mapa ha de recollir les necessitats de la lectura pública i establir el tipus de servei que correspon a cada població. El Mapa i les modificacions que s’hi fan són aprovats pel Govern un cop escoltat el Consell de Biblioteques i les associacions representatives de l’Administració Local de Catalunya. Els estàndards també han estat consensuats amb la Diputació de Barcelona.
 
 
41,5 milions d’euros per millorar o construir 111 biblioteques
 
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació invertirà prop de 41,5 milions d’euros en la millora, adequació o construcció de 111 biblioteques en el període 2008-2012,segons el darrer Pla Específic de Biblioteques.
 
De les 111 actuacions previstes, 85 corresponen a nous equipaments (nous edificis per a noves biblioteques o nous edificis per una biblioteca que ha quedat petita); 3, a nous bibliobusos; 16, a redaccions de projectes i 7, a intervencions de millora. Aquests equipaments permetran passar de 234.990 metres quadrats de biblioteca pública construïts a Catalunya a 306.523, fet que representa un increment del 30%. Aquestes 111 intervencions donaran servei a més d’1,5 milions de persones.
 
 
Balanç del 2007
 
L’any 2007, les 330 biblioteques que hi havia a Catalunya van atendre un total de 19.617.469 visites, un 5% més que el 2006. La mitjana diària de visites que van rebre l’any passat les 330 biblioteques catalanes és d’unes 70.000 persones. El nombre de persones usuàries amb carnet va créixer gairebé un 10%, i va passar dels 2.102.586 de fa dos anys als 2.298.798 de l’any passat.
Les biblioteques catalanes van tancar l’any 2007 amb un 13,8% més de documents, ja que van passar de 9,1 milions el 2006 a 10,4 milions el 2007. Aquests més de 10 milions de documents ocupen en total prop de 300 quilòmetres lineals de prestatgeria.
 
Aquest increment dels fons de les biblioteques es deu sobretot a l’augment de la inversió en adquisició de fons, gestionada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que l’any passat va ser de 5.313.313 euros, un 16% més que el 2006. L’evolució de la quantitat destinada a l’adquisició de fons des de l’any 2004 il·lustra l’esforç inversor realitzat en aquest concepte. D’altra banda, al llarg del 2007, el nombre total de préstecs de documents va ser 14.065.609 documents (13.765.050, el 2006).
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined