El Govern ha acordat avui la incorporació de la zona de Gallecs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que estableix la xarxa d’espais naturals protegits a Catalunya. La inclusió de Gallecs ve donada per la vulnerabilitat i fragilitat d’aquest espai agrícola i té per objectiu protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès, i les Rieres de Caldes, de Gallecs i de Parets.

Situat entre el Vallès Oriental i l’Occidental, Gallecs té una superfície total de 698,91 hectàrees i és una zona que acull una gran diversitat biològica i riquesa natural gràcies al manteniment de l’activitat agrícola i la conservació de clapes de bosc i boscos de ribera seguint els cursos fluvials. A més, en aquesta zona s’han identificat diverses comunitats vegetals d’elevat valor com a hàbitat de les espècies d’aus nidificants, migradores i hivernants vinculades als espais oberts.

 

Amb la inclusió definitiva al PEIN, el Govern recull la voluntat dels municipis i els ciutadans que des de fa anys reivindiquen la seva merescuda protecció. La consideració de Gallecs com a zona protegida suposa que es garanteixi el manteniment de les activitats agrícoles que actualment s’hi porten a terme i permet que aquesta zona pugui optar a ajuts econòmics i tècnics exclusius per a espais d’interès natural. A banda de la preservació del patrimoni natural, la incorporació al PEIN posa en valor el patrimoni arquitectònic de l’església de Santa Maria de Gallecs i les masies de l’entorn.

 

 

Si bé en la proposta que es va sotmetre a informació pública era d’unes mil hectàrees, amb espais forestals de titularitat privada al nord de l’espai, el procés d’informació pública i l’audiència local així com la consulta institucional van suggerir d’excloure aquests espais de la proposta. Tot i això, s’ha fet constar que siguin considerats per a futures ampliacions d’aquest espai d’interès natural o per a la seva delimitació definitiva.

 

Actualment, l’espai que s’incorpora al PEIN està gestionat pel Consorci del Parc de l’espai d’interès natural de Gallecs. El consorci està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels Departaments de Política Territorial i Obres Públiques, Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Medi Ambient i Habitatge, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, i Montcada i Reixac.

 

La vegetació, tot i trobar-se al país de l’alzinar litoral, actualment es troba modificada pels conreus, la urbanització i les infraestructures i es troba barrejada amb pi blanc i pi pinyer. Així mateix, les rieres de Caldes i de Caganell, el torrent de Can Salvi i la riera de Gallecs conserven certa representació de vegetació de ribera. La riera de Caganell és la que presenta el millor potencial per a aquests ambients, on trobem els aiguamolls de Can Salvi i de Can Benito.

 

Pel que fa a la fauna, la situació de Gallecs a la Plana del Vallès, entre les serralades litoral i prelitoral, així com la conservació d’una bona superfície agrícola d’explotació no intensiva, fan que sigui un lloc de pas i parada de moltes espècies d’ocells.

 

Gallecs és l’únic lloc del Vallès on s’han citat alguns ocells eminentment estèpics, que a Catalunya troben la seva principal àrea de distribució als secans de Lleida. Així trobem aus com el sisó, l’alosa becuda, la calàndria o la trenca. I també és un dels llocs on més s’aturen altres espècies, amb presència regular d’algunes de rares com la piula gola-roja i del falcó cama-roig. Mentre que per a espècies nidificants, es pot destacar que Gallecs és una de les quatre localitats del Vallès on cria la terrerola vulgar, que es troba en regressió a Catalunya.