Projecte de llei d'aeroports i heliports

query_builder   20 gener 2009 13:42

event_note Nota de premsa

Projecte de llei d'aeroports i heliports

El Govern ha aprovat avui el Projecte de la llei d’aeroports i heliports, que té com a objectiu regular les infraestructures de transport aeri i les competències en matèria aeroportuària del Govern de Catalunya que preveu l’Estatut d’autonomia. Així, aquesta nova llei:
 
  • Regula la planificació, la gestió i la construcció deles infraestructures de transport aeri
  • Preveu la creació de l’ens públic Aeroports de Catalunya, com a eina de gestió del Govern per exercir les competències en matèria aeroportuària
  • Regula la gestió pública i privada dels aeroports i crea un certificat d’aeroports
  • Estableix una normativa per a la implantació, l’ampliació o la modificació d’aeroports i aeròdroms i crea un registre públic d’infraestructures
  • Preveu els drets i els deures de les persones usuàries de les infraestructures, la creació d’oficines d’atenció als passatgers i estableix un règim sancionador
 
El Projecte de la llei d’aeroports i heliports té com a objectiu regular les infraestructures del transport aeri de Catalunya, la seva planificació, gestió i construcció.
 
La llei vol dotar el Govern de la Generalitat d’una nova eina per a l’exercici de les competències que en matèria aeroportuària li atorga l’Estatut d’autonomia, és a dir, per a la gestió d’aquelles infraestructures que no tinguin qualificació legal d’interès general, a les quals s’hi hauran de sumar els aeroports de Lleida-Alguaire – ja en construcció – i el de la Seu d’Urgell.
 
A més, la Llei també vol donar resposta a les necessitats del sector de l’aviació comercial, que en els darrers anys ha patit una gran transformació i creixement que han fet necessari un replantejament global del marc legal que fins ara regulava aquesta matèria.
 
Aquest Projecte de llei se suma, i completa així, a altres instruments que amb aquest objectiu ha impulsat recentment el Govern com el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya i la societat Aeroports Públics de Catalunya. D’aquesta manera es pretén assegurar la creació d’una xarxa d’infraestructuresque doni resposta a les necessitats del territori, que en garanteixi la seva connectivitat i que n’impulsi el seu creixement econòmic.
 
Més competències per al Govern
El Projecte de la llei d’aeroports estableix que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques serà l’encarregat d’establir la política aeroportuària desenvolupant les funcions següents:
  • Planificació estratègica de les infraestructures aeroportuàries
  • Desenvolupament i construcció de les infraestructures
  • Elaboració del règim jurídic o la normativa reguladora
  • Aprovació de la forma concreta de gestió de cadascuna de les infraestructures aeroportuàries
  • Atorgament d’autoritzacions i certificats
  • Definició i supervisió del règim tarifari per a la seva utilització
  • Tramitació i aprovació dels plans directors urbanístics aeroportuaris
  • Ordenació i garantia de la prestació dels serveis aeroportuaris
Altres competències que exercirà el Govern seran les d’inspeccionar les infraestructures aeroportuàries quan ho consideri necessari i aplicar el règim sancionador quan s’escaigui.
  
Dues eines bàsiques per a la planificació
La Llei d’aeroports estableix que el Govern de la Generalitat és l’encarregat de desenvolupar la planificació estratègica, així com d’ordenar les infraestructures aeroportuàries de Catalunya. És en aquest sentit que el text preveu dues eines bàsiques.
 
  • D’una banda, el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, que recull la xarxa bàsica de les infraestructures aeroportuàries necessàries per assolir un grau d’accessibilitat i connectivitat de tot el territori català.
  • D’altra banda, el projecte també recull la nova figura del Pla director urbanístic aeroportuari, com l’eina que ordena i regula el desenvolupament i la implantació d’infraestructures aeroportuàries i les activitats del seu entorn. El pla integra les determinacions urbanístiques i aeroportuàries necessàries per executar una actuació i delimita la zona de servei de l’aeroport, defineix les servituds aeronàutiques i les limitacions que afecten els terrenys que ocupa i els del seu entorn.
Aeroports de Catalunya
Per tal d’exercir les competències en matèria aeroportuària, el Govern va aprovar el 26 de setembre de 2007 la creació de la societat limitada Aeroports Públics de Catalunya.
 
Ara, la nova llei aeroportuària crea l’ens públic Aeroports de Catalunya, que completarà les funcions que s’atorgaven a aquesta primera societat. L’ens, que estarà adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, tindrà personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, econòmica i financera i patrimoni propi.
 
Aeroports de Catalunya serà l’ens encarregat d’administrar les infraestructures de titularitat de la Generalitat que el Govern les hi adscrigui, i ho podrà fer de forma directa o indirecta. Així, les seves funcions seran:
  • Dirigir, gestionar i administrar les infraestructures aeroportuàries que se li encarreguin
  • Contractar les obres de construcció i conservació
  • Estudiar i avaluar les necessitats d’infraestructures aeroportuàries i elaborar propostes de noves infraestructures i de modificació de les existents
  • Coordinar tots els aeroports de la seva competència
  • Fomentar el transport aeri i realitzar activitats de comercialització de les infraestructures, així com activitats formatives del sector
  • Definir i percebre taxes, cànons i preus públics i privats dels actes i serveis aeroportuaris
El seu president serà nomenat pel Govern a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, comptarà amb un consell d’administració i un consell social. El Govern podrà designar vocals del consell d’Administració en representació d’entitats municipalistes de Catalunya, Cambres de Comerç o persones de reconegut prestigi. Igualment comptarà amb un consell social on seran representats tots els sectors interessats en l’àmbit aeroportuari català.
 
Societats gestores
El Pprojecte de llei estableix també la regulació de les diferents formes de gestió dels aeroports i aeròdroms competència de la Generalitat. En aquest sentit, correspon a Aeroports de Catalunya la gestió dels aeroports i els aeròdroms de titularitat de la Generalitat que el Govern li encomani.
 
Aeroports de Catalunya podrà gestionar directament l’aeroport en qüestió o crear una societat gestora d’aeroports i aeròdroms. Aquesta societat tindrà una participació majoritària d’Aeroports de Catalunya i també podrà ser participada pels ens públics i locals amb vinculació a l’àmbit territorial d’implantació de la infraestructura. Les societats gestores, per la seva banda, podran explotar els aeròdroms directament o fer-ho de forma indirecta.
 
D’altra banda, els aeroports i els aeròdroms de titularitat privada podran ser gestionats pels propietaris respectius amb subjecció a les condicions fixades per l’autorització del Govern i pel Pla director urbanístic aeroportuari.
 
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques serà l’encarregat d’atorgar un certificat d’aeroport al gestor de cadascuna de les infraestructures que el facultarà per dur a terme operacions del transport aeri a l’aeroport de la seva competència. Aquesta certificació comporta per part dels gestors les obligacions següents:
  • Assegurar la continuïtat d’ús de la infraestructura en condicions de seguretat operacional
  • Vigilar que tots els proveïdors compleixin amb les seves funcions
  • Gestionar els serveis de l’aeroport
  • Comptar amb els mitjans humans, materials i tècnics adequats per desenvolupar totes les tasques
Establiment o ampliació d’aeroports
Tal com preveu el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, les entitats que poden promoure l’establiment de noves infraestructures aeroportuàries seran l’ens Aeroports de Catalunya, les entitats locals i les persones físiques o jurídiques que compleixin els requisits personals i de solvència que estableix la llei.
 
Nou registre de les infraestructures
 
El Projecte de la nova llei també estableix que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de disposar d’un registre de les infraestructures aeroportuàries de tot el territori català. En aquest haurà de figurar la informació tècnica i aeronàutica, que es determini per reglament, de cadascuna de les instal·lacions existents.
 
Aquest registre també haurà de contenir la informació relativa al seu titular, els canvis de titularitat que es produeixin, les coordenades geogràfiques, les característiques de les instal·lacions, el seu règim d’utilització i si s’escau, la clausura o tancament.
 
Les inscripcions que figurin al registre s’hauran de comunicar a la Direcció General d’Aviació Civil perquè puguin ser publicades al Servei d’Informació Aeronàutica tant en àmbit estatal com internacional.
 
Drets i deures dels passatgers i usuaris
Per tal d’assegurar en les instal·lacions aeroportuàries del país un alt grau de qualitat i eficiència en el servei, la nova llei també preveu els drets i els deures de les persones usuàries d’aquestes infraestructures.
 
En aquest sentit, els usuaris tindran dret a utilitzar les infraestructures amb uns nivells de qualitat i a rebre informació sobre els vols i les incidències que puguin afectar el servei. Així mateix, podran formular reclamacions mitjançant fulls oficials i disposaran d’una Oficina d’Atenció a la Persona Passatgera que atendrà les seves queixes en cadascuna de les infraestructures aeroportuàries que pel seu volum d’operacions ho requereixi.
 
D’altra banda, les persones que facin ús de les instal·lacions aeroportuàries de la Generalitat hauran de mantenir un comportament respectuós amb els treballadors i les instal·lacions i complir amb les indicacions a l’hora de facturar i embarcar.
 
Per tal de fer complir aquests deures la llei atorga al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la funció d’inspeccionar i aplicar el règim sancionador segons que les infraccions siguin molt greus, greus o lleus. Aquestes infraccions podran ser sancionades amb multes que poden anar dels 60.000 euros per a les més lleus, fins als 600.000 euros per a les greus i fins als 3 milions d’euros per a les molt greus.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined