- Consellera Romero: “Les dades de la liquidació a tancament d’any reflecteixen la solvència i eficàcia de l’administració en la gestió de les finances públiques”
- Els ingressos no financers augmenten en 5.150 milions d’euros (+14,6%), el creixement més elevat de la història
- El grau d’execució del pressupost dels departaments se situa en un 97%
- Es recupera el superàvit corrent per primera vegada des del 2007
La Generalitat de Catalunya va eixugar el seu dèficit un 68,3% l’any 2024, fins a situar-lo en el 0,41% del PIB (1.227 milions d’euros). Una xifra que, en termes absoluts, es tradueix en 2.648 milions menys que el 2023, quan el dèficit registrat va ser un punt superior (-1,37%). Aquest resultat suposa una disminució d’un punt de PIB entre 2023 i 2024 i evidencia la bona gestió de l’administració catalana en el sanejament de les finances públiques.
La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha destacat que “les dades de la liquidació a tancament d’any reflecteixen la solvència i eficàcia de l’administració en la gestió de les finances públiques” i s’ha compromès a mantenir aquesta “tònica positiva” en el futur. “Nosaltres continuarem treballant amb aquest rigor per mantenir la bona salut de les finances i el bon govern, que és un dels objectius que es marca l’Executiu en conjunt i en concret aquesta conselleria”, ha afegit.
Segons les dades de liquidació del pressupost de la Generalitat per al 2024 presentades avui, la reducció del dèficit s’explica en gran mesura per l’augment dels ingressos no financers, que van ser de 40.513 milions d’euros, amb una variació interanual positiva de 5.150 M€ (+14,6%), el creixement més elevat de la història de la Generalitat. “Hem estat capaços de reduir dràsticament el dèficit”, ha subratllat la consellera, a la vegada que ha assegurat que això “ens empeny a continuar gestionant els comptes públics amb rigor i solvència per aconseguir tancar l’any 2025 amb l’objectiu 0,1%”.
El 89% d’aquest increment prové de les bestretes i la liquidació del model de finançament, amb una aportació de 4.569 milions. Els impostos propis i cedits també van registrar un augment substancial (+555 milions), sobretot gràcies al comportament de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (+312 milions). “El comportament dels ingressos per impostos està sent positiu, en part per la bona marxa de l’economia, i amb les modificacions tributàries que va aprovar dimarts el Govern aquest any haurien de continuar anant a l’alça”, ha remarcat Romero.
L’augment dels ingressos no financers ha permès recuperar el superàvit corrent per primera vegada des del 2007, amb un resultat positiu de 338 milions. L’any passat es va registrar un dèficit corrent de 1.495 milions. La consellera ha volgut assenyalar el “bon ritme” dels ingressos de la Generalitat permet “dur a terme més polítiques públiques que han d’ajudar a millorar la qualitat de vida de la ciutadania”.
Les despeses no financeres van assolir els 41.111 milions, amb un increment interanual de 3.321 milions (+8,8%). En aquest sentit, el grau d’execució per part dels departaments de la Generalitat va ser del 97%, entre els quals destaca el de Salut, que va executar gairebé la totalitat del seu pressupost definitiu (99,9%), seguit del d’Educació (98,4%).
El PMP, estable per sota dels 30 dies
Es consolida la reducció del Període Mitjà de Pagament (PMP), que se situa de manera estable per sota dels 30 dies. Les mesures adoptades per l’executiu el novembre del 2024 per millorar la gestió i el pagament de les factures dels proveïdors, com ara l’obligació de presentar-les en format electrònic, la incorporació d’automatismes en la tramitació o la priorització dels pagaments segons la data de venciment, han permès reduir en 11 dies el termini de pagament entre els mesos d’agost i desembre del 2024. Durant el 2025, el PMP ha continuat millorant.
L’execució d’inversions s’enfila fins al 98,3%
Pel que fa a l’execució de la inversió en el pressupost, les dades reflecteixen que dels 2.735,9 milions previstos inicialment per als capítols 6 i 7, se’n van executar 2.689 milions (un 98,3%). Aquesta xifra se situa 9,6 punts per sobre de la inversió realitzada l’any anterior. “Hem de recuperar capacitat inversora perquè necessitem posar al dia les infraestructures”, ha subratllat Romero. “Si finalment podem aprovar el suplement de crèdit que ens manca podrem fer un salt important en els àmbits sanitari, educatiu i de la mobilitat. Polítiques que seran molt necessàries durant l’any 2025”, ha conclòs.
Finalment, es preveu que el 2024 el deute en percentatge del PIB caigui per sota del 30% (29,8%), sense tenir en compte la previsió de condonació del FLA aprovada pel Govern espanyol en la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que suposarà una millora addicional.
2
Imatges
2
Fitxers adjunts
