El president de la Generalitat, Artur Mas, ha ofert col·laboració en les grans reformes al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, amb qui s’ha reunit aquesta tarda durant gairebé dues hores al Palau de la Moncloa. En una compareixença informativa posterior a aquesta primera trobada entre tots dos presidents, Artur Mas ha explicat que ha plantejat el pacte fiscal a Mariano Rajoy “com una oportunitat per refer de forma raonable la relació entre Catalunya i la resta de l’Estat”. “És una oportunitat, no un problema o una amenaça, i un tema de fons fonamental per a Catalunya”, ha reblat.

 

El cap de l’Executiu català ha resumit el contingut de la reunió en tres grans blocs: polítiques de creixement, polítiques d’austeritat i agenda catalana. En aquest darrer apartat ha situat el pacte fiscal, “com el gran tema d’aquesta legislatura que marcarà la relació Catalunya-Espanya en els propers temps” i ha dit que, “si no surt bé, obligarà Catalunya a buscar altres camins que facin possible que vagi obtenint la capacitat de decisió i sobirania fiscal”.

 

El president Mas s’ha referit a les tres grans reformes que està impulsant el Govern central – les d’estabilitat de les finances públiques, les de les entitats financeres i la reforma del mercat laboral – i ha assegurat que “podem col·laborar, col·laborar bé i a fons”. Artur Mas ha matisat que això “no vol dir que estiguem d’acord en tot” i que “podem tenir discrepàncies en el que afecta més directament a l’autogovern”, com podria ser el cas de la llei d’estabilitat de les finances públiques, “segons com es faci”.

 

Tots dos mandataris han parlat a bastament de la reforma laboral i han coincidit a destacar que “és un dels temes més observats des de fora. Ens miren amb lupa i, segons com es faci aquesta reforma, generarem més o menys confiança a Europa”. En aquest sentit, el president Mas ha assegurat que la paraula clau d’aquesta reforma ha de ser “flexibilitat per sobre de tot”, perquè ha de facilitar que aquells que poden crear llocs de treball, com els autònoms, la microempresa i la petita i mitjana empresa “tinguin més flexibilitat, menys burocràcia, agilitat per ajustar horaris, funcions, per determinar salaris, etc.”. “Això no és en benefici dels empresaris, sinó dels treballadors, que són els que van a l’atur”, ha reblat.

 

 

El president Mas ha demanat que l’Estat faciliti l’accés al crèdit als governs autonòmics, perquè “els nostres deutes són molt cars i ens hauríem de poder finançar a costos similars a l’Estat central perquè en formen part”. El cap del Govern català ha dit que “és un gran descrèdit” que els governs autonòmics “responsables de tants serveis públics, arribin a final de mes sense poder pagar”.

 

Artur Mas ha situat aquesta reclamació en la línia de la lleialtat institucional “perquè per sortir del pou ens hem d’ajudar tots”. “Nosaltres estem en predisposició d’ajudar, però també reclamem ser ajudats”, ha dit. El president també ha demanat a l’Estat que “legisli de manera que no obligui els governs autonòmics a gastar cada vegada més”. 

 

 

Pel que fa a l’agenda catalana, el president Mas ha demanat a Mariano Rajoy que es paguin a Catalunya els deutes pendents. “No reclamo que es pagui avui, però dono per suposat que un Govern seriós paga els deutes”, ha afirmat. En aquest sentit, Artur Mas ha destacat que l’antic govern espanyol va ser clarament “incomplidor” i que, donat que són deutes importants, en cas de no pagar-se, “la confiança és impossible”.

 

Dins les peticions catalanes, Mas ha recordat a Rajoy que actualment hi ha 29 traspassos pendents a la Generalitat i, en el tema d’aeroports, ha assegurat que el que “no es pot perdre” és la fórmula que les institucions catalanes havien acordat amb el govern anterior on eren “majoritàries en els òrgans de control i tutela del Prat”.

 

 

En la roda de premsa posterior a la reunió, el cap de l’Executiu català ha assegurat que el seu Govern “creu i està compromès com el que més amb les polítiques d’austeritat” perquè Catalunya ja “ha assumit el lideratge en el conjunt de l’Estat”, prenent decisions “dures i poc populars”. El president ha defensat aquestes mesures perquè “les situacions crítiques es resolen amb coratge”.

 

Malgrat aquest suport explícit, el president ha recordat que les polítiques d’austeritat no poden resoldre per si soles els problemes de creixement i creació d’ocupació i que és fonamental que “a nivell europeu es facin els deures” i “s’acompanyin les polítiques d’austeritat amb les de creixement econòmic”.

 

El president ha destacat que el Govern central ha de “recuperar la credibilitat i la confiança” fixant un calendari i no abaixant la guàrdia en relació amb la reducció del dèficit, però “complint en un termini que realment es pugui”. “No és possible, raonable ni realista passar del 8,2% del dèficit al 4,4% en un sol any. I atempta contra el sentit comú”. Per tant, ha assegurat que, si al final s’obliga a Espanya a fer-ho, “no complirà”. “És molt més seriós, positiu i creïble dir la veritat: que no es pot fer en un any”, tal com va fer el Govern d’Artur Mas a l’entrar a la Generalitat.

 

 

El president ha rebut a Madrid la notícia de la mort, ahir, de l’economista Fabià Estapé. A més d’expressar el condol a la família del professor, el president ha assegurat que “tot el país perd a una persona que va deixar petjades importants”. El cap de l’Executiu també ha destacat “la seva vàlua acadèmica, el prestigi que tenia com a economista” i la “influència” que va tenir en la política econòmica espanyola durant uns quants anys, “ajudant-la a agafar millors camins”.