- En una trobada presidida per Alberto Ruiz Gallardón, la consellera de Justícia insta el Ministeri a comptar amb el criteri de les comunitats autònomes a l’hora d’abordar les modificacions legislatives anunciades i el disseny de les taxes judicials
- La consellera demana la creació de la justícia de proximitat i ofereix el model d’expedient electrònic català
La consellera de Justícia, M. Pilar Fernández Bozal, ha reclamat al Ministeri de Justícia que respecti les competències autonòmiques en les modificacions legislatives anunciades pel Govern espanyol. Fernández Bozal s’ha referit especialment a la reforma de la Llei orgànica del poder judicial, amb l’objectiu que es puguin fer efectives les previsions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria de justícia, entre les quals s’inclou la creació del Consell de Justícia de Catalunya. La voluntat de l’Executiu català és que aquest es configuri com un òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial que exerceixi les seves funcions i les de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al territori català.
Pel que fa a la definició de la demarcació i planta judicial, la titular del Departament de Justícia ha recordat que, per a qualsevol canvi, caldrà esperar les propostes que formulin les diferents comunitats autònomes, tal com preveu la Llei. Fernández Bozal també ha expressat la necessitat de tenir aprovades les modificacions legislatives que vol abordar el Ministeri de Justícia, per saber com afectaran les competències i la composició dels tribunals, i quina serà la seva ubicació i distribució idònies.
La consellera ha demanat al Ministeri de Justícia la creació dels jutjats de base que facin possible la justícia de proximitat i l’aprofitament per a aquesta de les infraestructures i el personal dels actuals jutjats mixtos, els jutjats de primera instància i instrucció.
Sobre les taxes judicials amb què l’Estat vol gravar l’Administració de justícia, Fernández Bozal ha exposat que els imports que planteja la iniciativa legislativa són massa elevats i ha defensat que les comunitats autònomes han de poder participar en el disseny d’aquest tribut. D’altra banda, Catalunya ha tornat a reclamar la participació en els interessos de les consignacions judicials.
La consellera ha fet aquestes reclamacions durant la Conferència Sectorial de Justícia, que s’ha celebrat a Madrid, al Palau Parcent, seu del Ministeri de Justícia. La reunió ha comptat amb la participació dels consellers de les comunitats autònomes que tenen transferides les competències en matèria d’Administració de justícia i del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. També hi han assistit la secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Carme Virgili, i el director general de Modernització de l’Administració de Justícia, Xavier Fabregat.
La Conferència Sectorial de Justícia d’avui és la primera que se celebra des de l’arribada de Ruiz Gallardón al Ministeri. A la trobada, hi han assistit les comunitats autònomes amb competències en justícia. A més de Catalunya, la reunió ha aplegat representants d’Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Galícia, Madrid, Navarra, País Basc, València i La Rioja.
Catalunya ofereix el seu expedient electrònic
En el marc de la jornada de treball, Catalunya ha ofert el sistema de gestió de l’expedient electrònic que ha desenvolupat el Departament de Justícia perquè els jutjats puguin treballar sense papers en el futur, l’e-justícia.cat. Aquest és el sistema informàtic orientat a la tramitació electrònica dels processos judicials, basat en la gestió de documents electrònics i la utilització de la signatura electrònica.
La reunió també ha servit per crear un grup de treball sobre oficina judicial que serveixi per a l’intercanvi i posada en comú d’experiències sobre el futur model i per a la seva implantació.
