El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha assegurat que, si es donés una intervenció de Catalunya per part de l’Estat, la Generalitat demanaria la intermediació d’Europa. Després de declarar-se contrari a la intervenció de l’Estat i d’apel·lar al “bon sentit del Govern Central” pel que fa a una eventual intervenció de Catalunya, ha posat de manifest que, “si aquest moment arribés, és obvi que demanaríem la interlocució i la responsabilitat directa de Brussel·les”.

 

“Prefereixo haver-me d’explicar i discutir amb tècnics de Brussel·les que de Madrid. Almenys tenen una visió més global de la situació i no tenen necessàriament els instints centralitzadors que trobes sovint, no sempre, als que provenen de l’Estat. Espero del bon sentit del Govern Central que no es jugui amb la possibilitat d’intervenir Catalunya”, destaca el conseller.

 

En una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, Mas-Colell també ha mostrat la seva preocupació perquè la situació actual no s’aprofiti per “injectar en el tractament de la crisi econòmica consideracions que formen part d’una agenda recentralitzadora i uniformista de l’Estat”.

 

Preguntat per la reunió d’ahir del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en la qual Catalunya va votar en contra dels objectius de dèficit que proposava l’Estat per als propers tres anys, Mas-Colell ha criticat l’estratègia “poc adequada” del ministre Montoro, que “es pensa que si dóna cops de puny sobre la taula se li aclarirà l’horitzó”. El conseller veu paradoxal que l’Estat vegi la flexibilització de l’objectiu de dèficit per a Espanya com un “escenari de realisme” i, a la vegada, qualifiqui d’”escenari de relaxament” que les comunitats autònomes vulguin el mateix.

 

El conseller també ha qualificat de "mal gust” que des del Govern Central es digui que no té sentit que les comunitats autònomes demanin més flexibilitzacions de dèficit perquè tenen tancats els mercats del crèdit. Mas-Colell ha reconegut que “el nostre accés a la liquiditat depèn del Govern espanyol. Això no em crea cap complex, perquè mentre paguem impostos a l’Estat tenim tot el dret a utilitzar els beneficis que això comporti. I, si no, que ens expulsin”.

 

Segons el conseller, l’Estat creu que si envia un missatge “de rigor” a Europa rebrà aplaudiments perquè el discurs del malbaratament autonòmic ha quallat, “però això durarà quatre dies”. En aquest punt, el conseller apel·la a la col·laboració entre les diferents administracions per sortir de la crisi: “En aquest esforç col·lectiu volem ser socis i ser tractats com a socis, no com a súbdits”, ha afegit.

 

Davant la situació i el context econòmic actuals, el màxim responsable de la política econòmica del Govern català ha qualificat el pacte fiscal com una “opció estratègica de país”. “Seria un gran error per part nostra si no aprofitéssim aquests moments de grans canvis per replantejar el nostre país en termes econòmics, empresarials i institucionals, i molt especialment en la relació fiscal entre Catalunya i l’Estat”, ha assegurat. I ha insistit que potser “cal posar el tema sobre la taula i exercir prou força de convicció perquè el Govern de l’Estat s’adoni que, si no és ara serà demà, però la condició per entendre’s amb els catalans és el pacte fiscal”.

 

D’altra banda, el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, ha assegurat aquest matí, en referència a la cimera que hi va haver ahir al Palau de la Generalitat sobre el pacte fiscal, que tot i que “plantegem un canvi de model en profunditat i no és senzill tot això”, creu que “estem en unes condicions històriques totalment noves”. Homs ha fet aquestes declaracions a dues entrevistes radiofòniques aquest matí, en les quals també ha destacat que, tot i que totes les forces parlamentàries tenen la seva posició, “es configura un gran consens” perquè s’hi està d’acord en “aquesta idea tant transversal que hem d’anar a la nostra i hem d’apostar clara i rotundament per la gestió del nostre esforç fiscal”.