El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut aquesta tarda l’informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) sobre el pacte fiscal per Catalunya.

El president d’aquest organisme, Josep Maria Rañé, ha estat l’encarregat de lliurar el document al cap de l’Executiu, en el decurs d’una reunió que han mantingut amb una representació del mateix CTESC i el portaveu i secretari general de la Presidència, Francesc Homs.

L’informe conclou que “Catalunya hauria de millorar el seu model de finançament, tant pel que fa als recursos que rep com a la capacitat de recaptació i gestió dels impostos que paguen els seus ciutadans i ciutadanes, amb uns resultats que puguin ser equiparables als del concert econòmic tot fent una aportació proporcionada a la solidaritat interterritorial”

 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, organisme assessor del Govern conformat per les organitzacions sindicats catalans CCOO i UGT; les empresarials Foment del Treball i Pimec; la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Societats Anònimes Laborals, el sector agrícola i el sector pesquer (Federació nacional catalana de Confraries de pescadors) han elaborat l’informe a iniciativa pròpia.

L’informe aprovat pel Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) advoca per “una millora del finançament i de les inversions de l’Estat a Catalunya” que hauria de contribuir, al mateix temps, a donar: “un impuls a l’economia del país i preservar millor la cohesió social”.

L’informe analitza aspectes estructurals del model de finançament vigent que produeixen sobre els quals manifesta la seva opinió en el sentit que haurien de ser resolts per un nou sistema ja que generen conseqüències negatives sobre el finançament i l’autogovern de Catalunya, com ara el saldo fiscal, o la equitat vertical.

A les conclusions, consensuades per tots els membres del Consell, i en base a l’estudi econòmic que fa l’Informe, consideren que “Catalunya hauria de millorar el seu model de finançament, tant pel que fa als recursos que rep com a la capacitat de recaptació i gestió dels impostos que paguen els seus ciutadans i ciutadanes, amb uns resultats que puguin ser equiparables als del concert econòmic tot fent una aportació proporcionada a la solidaritat interterritorial.”

El CTESC també analitza el grau de compliment del Estatut vigent pel que fa a aspectes, sobre els que conclou, “cal que, entre d’altres mesures, es compleixin de forma efectiva els compromisos recollits en l’Estatut com el principi d’ordinalitat o les inversions de l’Estat a Catalunya previstes en la disposició addicional tercera.”

 

Les dades de l’Informe posen de relleu que “des de l’aprovació de la Constitució Espanyola, Catalunya ha fet una contribució neta positiva a la cohesió territorial, que es posa de manifest en els resultats de les balances fiscals. El saldo fiscal, amb independència de la metodologia de càlcul utilitzada, mostra de manera persistent,  un dèficit excessiu.”

Entre d’altres dades la part econòmica de l’Informe posen de relleu que Catalunya va fer en els anys 2002-2009 una aportació neta mitjana anual a l’Administració Central, de 1.504 euros més per habitant que aquella que fan el conjunt de CA.

Des de la vessant dels ingressos, en aquest període, Catalunya aporta anualment 1.182 euros per habitant més que la mitjana de CA als ingressos de l’Administració Central.

Pel que fa a la despesa, en aquest mateix període, Catalunya rep anualment 322 euros menys per càpita que el conjunt de CA. Entre les despeses de l’Estat, les transferències associades al model de finançament autonòmic són el principal component en què la despesa per càpita de l’Estat es situa diferencialment per sota que la del conjunt de CA.

Catalunya ha estat així, una contribuent neta a l’equilibri territorial no només pel fet que, i d’acord amb la seva major renda relativa, ha aportat majors ingressos per càpita que el conjunt de CA, sinó també perquè ha rebut una despesa per càpita de l’Administració Central inferior a la mitjana.

Històricament, les comunitats autònomes han disposat d’un percentatge d’ingressos inferiors en relació amb la despesa que gestionaven d’acord amb les seves competències. Això posa de manifest un problema de manca d’equitat vertical en les relacions entre el govern central i les comunitats autònomes que limita la seva autonomia financera. El darrer acord de finançament corregeix en part aquesta situació si bé es mantenen encara desequilibris superiors als d’altres països amb una estructura federal.

L’informe reflecteix com aquesta manca d’equitat vertical es una de les més agudes entre els països que tenen una estructura federal equivalent a la situació espanyola. Això ha comportat en el període 2002-2010 que el conjunt Comunitats Autònomes hagin rebut un ingressos inferiors a 13,2 punts percentuals al percentatge de despesa pública que gestionaven d’acord amb les competències traspassades.

El CTESC constata les millores que s’han produït en el model de finançament, en les successives reformes i amb l’aprovació del nou Estatut, però considera que s’ha d’avançar més a fi de reduir el dèficit fiscal i aconseguir un finançament més equitatiu que respongui a les necessitats del poble de Catalunya i que permeti desenvolupar de forma plena l’autogovern.

L’Estatut contempla el compliment del principi d’ordinalitat que garanteix que l’aplicació del model de finançament no ha d’alterar en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita respecte de la resta de comunitats autònomes abans de l’anivellament. Aquest principi, que hauria de permetre un major equilibri entre el que aporta i rep Catalunya no s’està complint.

Així mateix, l’Estatut preveu que les inversions en infraestructures de l’Estat a Catalunya s’equiparin al pes del PIB català en relació amb el PIB espanyol durant un període de set anys. Aquest acord respon a la voluntat de compensar un dèficit persistent en matèria d’inversions en infraestructures per part de l’Estat, Aquesta previsió no s’ha complert ja que en el període 2007-2010, la inversió executada segons xifres de la Generalitat es situa clarament per sota del pes mitjà del PIB català, i acumula un saldo pendent en inversions a Catalunya de 759 milions d’euros l’any 2008, 211 milions d’euros l’any 2009, i 719 milions d’euros l’any 2010.

El Consell de Treball Econòmic i Social és un ens de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia orgànica i funcional per al compliment de les seves finalitats com a òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals.