Ens ha deixat l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, nascut a Barcelona el 13 de juny de 1925. Amb ell perdem una persona de profunda espiritualitat i fervent catalanitat, presidida pel seu talent i la seva fidelitat al país, que va demostrar amb immensa generositat. Era una persona d’una sola peça, en el sentit de les seves actituds i valors personals, de la seva manera de ser i de fer. En moments molt foscos de la nostra història, en Josep Maria Ainaud va arriscar-se per obrir una escletxa de llum contra la desesperança. Més endavant, quan va ser l’hora de la reconstrucció, va entregar-se al compromís cívic i polític mogut per la seva fe en Catalunya.

 

Persones de la talla d’Ainaud fan del nostre un gran país. Va ser un erudit, un savi d’una cultura enciclopèdica immensa i alhora una persona molt planera i molt pedagògica. Quan una persona de gran solidesa intel·lectual destaca per la modèstia, el resultat és la saviesa, en la línia del mestratge per a la resta de la gent. Era, en efecte, un mestre de mestres, un home d’una gran vàlua personal i patriòtica. Ens en queda un exemple de cultura del treball, d’esforç i entrega permanent. Recordo que quan se li va entregar la Medalla d’Or de la Generalitat, el 4 de maig passat, just abans de l’acte em va dir: “No hi ha res que pagui la pena que no requereixi un gran esforç”. Ha estat una persona que a molts conciutadans nostres ens ha apropat figures cabdals de la història de Catalunya, com Enric Prat de la Riba, exemple d’esperit de construcció del país.

 

Vull subratllar també el seu compromís cívic i de país. De Josep Maria Ainaud puc dir, des del testimoni més personal, que en aquesta línia del compromís no trobareu una sola entitat a la qual d’una forma o altra no hagi estat vinculat, amb una implicació extraordinària. Vam ser companys al grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, i més aviat jo em sentia alumne seu i ell mestre.

 

Ara que ens acostem a la celebració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre, no puc deixar de subratllar el simbolisme que les darreres paraules públiques de Josep Maria Ainaud les va pronunciar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on el 1706 van tenir lloc les darreres Corts Catalanes, presidides pel nostre rei Carles III, i on els representants dels catalans, reunits en Junta de Braços, van decidir resistir fins al final el 1714. En aquest patriòtic escenari, Josep Maria Ainaud de Lasarte ens va reclamar vàries vegades que tinguem “fe en Catalunya”, que “no serà només una paraula vana, sinó que serà una paraula plena de sentit. Nosaltres, si encara ens sentim en alguna cosa compromesos és amb el nostre país, en la nostra pàtria i en el nostre sentit de ser. Per tant, per sempre, fe en Catalunya”.

 

 

 

 

El president de la Generalitat va lliurar la Medalla d’Or de la Generalitat a Josep Maria Ainaud de Lasarte i al lingüista Antoni Maria Badia i Margarit el passat 4 de maig, al Palau de la Generalitat. La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga el Govern per reconèixer les persones i col·lectius que amb la seva aportació hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

 

El Consell Executiu li en va concedir en reconeixement a la seva destacada trajectòria com a historiador i a la seva contribució rellevant a la continuïtat del país, des d’una sostinguda fidelitat als millors valors cívics.