El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquesta tarda que Catalunya ha “d’agafar un altre camí, un nou rumb” diferent del que durant tres dècades ha intentat fer a favor “d’un estat plurinacional” i que, avui, “després de molta insistència i mà estesa, ens adonem que ja no té més recorregut”. “Ara el nostre país s’ha de donar l’oportunitat de passar una etapa complicada com és un congost, però esperant i sabent que aquest no ens porta a un pedregar, sinó a la terra fèrtil”, ha remarcat el president.

 

El cap de l’Executiu ha denunciat l’actitud hostil que Catalunya ha rebut al llarg dels anys per part de l’Estat espanyol i ha assegurat que avui “Catalunya i l’Estat arriben a la conclusió que s’expressen amb longituds d’ona diferents” i, per tant, que és “molt difícil que hi hagi la sintonia del diàleg per conduir les coses d’una altra manera”.

 

Artur Mas ha fet aquestes declaracions durant l’acte de presentació del nou llibre de Jordi Pujol El caminant davant del congost. Quan tot és difícil. I necessari, obra que el president Mas ha qualificat de “valenta i honesta” al reconèixer, en el context actual, que “el camí que molta gent de Catalunya ha fet durant dècades amb uns objectius de transformació a fons de l’Estat espanyol, no han reeixit”.

 

Malgrat que el president ha assegurat que l’objectiu final no es va aconseguir, ha destacat els resultats parcials que s’han derivat del procés i que han estat “decisius per a la Catalunya d’avui” i per al seu “nou començament”. En aquest sentit, ha recordat que “les estructures d’Estat de les quals ara es parla s’han anat forjant i construint a les darreres dècades” i com a resultat d’aquest fet ha destacat l’existència d’unes “forces de seguretat consolidades, una televisió i una ràdio nacionals i una escola normalitzada en català”.

 

El president ha justificat com a “necessari i honest” el camí emprès durant aquests trenta anys perquè hi havia “un intent lògic d’esperar que una Espanya democràtica, constitucional i europea acolliria amb més naturalitat una realitat nacional, cultural i lingüística com Catalunya”.

Però, malgrat aquesta voluntat, el cap de l’Executiu ha denunciat l’actitud mostrada per part de l’Estat espanyol en processos tan importants com el desenvolupament dels Estatuts del 1979 i del 2006; la gestió de les grans infraestructures de Catalunya o la negociació del pacte fiscal. I, en contraposició, ha assegurat que Catalunya, en els darrers 30 anys, no ha fallat mai en els temes d’interès general de l’Estat espanyol.

 

“No hem arribat a aquesta situació per casualitat, per mandra d’intentar-ho d’una altra manera ni per falta de projecte català del que havia de ser l’Estat espanyol”, ha destacat el president, que també ha subratllat que “pretendre canviar l’estructura de l’Estat per part de Catalunya” pot ser igual de “presumptuós” que el fet que “l’Estat pensi que pot residualitzar Catalunya”.

El president ha demanat que el nou procés propi que ha engegat el país es basi en la força de “la majoria social, la pulcritud democràtica i el to positiu” i deixi de banda “la lamentació, la queixa, i la confrontació”. “Si entrem en el mateix terreny conceptual on se’ns vol portar, el de la bronca i l’estratègia de la por, estem perduts, perquè perdrem una de les millors cartes que tenim: el tarannà i la nostra presentabiliitat a tot arreu”, ha reblat Artur Mas.

 

En aquesta línia, el president ha destacat que ara “l’obligació política del país és traslladar la veu del carrer a les urnes” per saber “si la majoria social que s’intueix s’està refermant”. Aquesta demostració, ha assegurat “és el que ens donarà la força de cara al propi procés” i, alhora, “és el que pot evitar la fractura” dins el país.

 

El nou camí, segons paraules del president, s’ha de fer també mostrant a la resta del món la “normalitat d’un procés” per part d’un país que “ha intentat que l’Estat es convertís en un estat amable que li permetés desenvolupar els projectes i anhels i que, davant la impossibilitat, el que reclama són els mateixos instruments que tenen els altres països i nacions dins el nostre marc natural que és la UE”.

Per últim, el cap de l’Executiu ha afirmat que és “raonable” que el procés generi dubtes a la ciutadania, però ha demanat que es reflexioni sobre el fet que “si no emprens un camí que pot generar dubtes perquè et quedes quiet, l’alternativa és el desencís”.