“El dret a decidir s’ha d’exercir en base a quatre regles: ha de ser un procés democràtic, amb una majoria sòlida i àmplia, s’ha de desenvolupar de manera pacífica i amb ple respecte a la convivència i s’ha de fer en el marc d’Europa”. El portaveu del Govern i secretari general de la presidència, Francesc Homs, ha detallat avui “les quatre regles que marquen el camí del dret a decidir”, en base a la jurisprudència del Tribunal Internacional de L’Haia, que “posa les bases per a la definició d’un dret a decidir reconegut internacionalment”. Homs ha pronunciat la conferència Dret a decidir al Fòrum Europa Tribuna Catalunya.

Com a primera regla, la democràcia, Homs ha subratllat que “durant la propera legislatura s’ha de poder consultar el poble de Catalunya”, amb la “fórmula tècnica i jurídica” més “òptima”, complint així la resolució aprovada per “àmplia majoria” al Parlament de Catalunya. La segona, ha destacat, és un procés que “ha d’anar acompanyat d’àmplies majories”. “El 51% probablement no sigui suficient en un procés d’aquestes característiques”, sinó que “s’ha de sustentar en una majoria sòlida i àmplia”. “Aquesta és la seva força i és el que el farà imparable”, ha asseverat. En tercer lloc, ha relatat Homs, “el procés s’ha de desenvolupar de manera pacífica i amb ple respecte a la convivència”. “Estic convençut que serà un camí, ho està sent, tranquil i respectuós”. Finalment, la quarta regla és que el procés es desenvolupi en el marc d’Europa. “Catalunya és Europa” i seria “absurd que renunciéssim a un projecte d’èxit com és la Unió Europea”. “Com s’entendria que un contribuïdor net a Espanya i també a Europa es quedés al marge de la pròpia UE”, s’ha preguntat.

Davant les reaccions del Govern espanyol i les institucions espanyoles, primer d’“indiferència” i després d’“irritació” Homs s’ha preguntat: “com es pot defensar la democràcia i alhora negar el dret a decidir? El dret a decidir és un exercici de pulcritud democràcia”.

Homs ha lamentat en aquest sentit que l’Estat situï l’ordenament jurídic vigent, i la Constitució en particular, com a justificació per no permetre el dret a decidir, quan diverses vegades “s’han vist superats per la realitat”, per l’“incompliment convingut” de l’Estat i “per la via interpretativa”. Homs ha anat més enllà i ha preguntat “als grans defensors” de la Constitució espanyola: “quin article concret poden citar de la mateixa Constitució per acreditar que Catalunya forma part d’Espanya? Si miren la Constitució veuran que Catalunya no hi surt ni una sola vegada”, a diferència dels territoris forals, Madrid, Canàries, Ceuta o Melilla.

 

Homs ha insistit que “el marc jurídic ha d’estar al servei del dret a decidir i no a l’inrevés. No pot ser que la llei s’acabi convertint en una teranyina que impedeixi la democràcia i el progrés econòmic i social”. “Es poden negociar les condicions, però mai qüestionar el principi i la voluntat popular lliurement expressada”. I en aquest sentit ha adreçat aquesta pregunta a les autoritats espanyoles: “acceptaran la voluntat del poble de Catalunya, el resultat d’un procés democràtic?”

 

 

 

El dret a decidir, ha reiterat Homs, és una “aposta seriosa, estructural, que no té marxa enrere”. “Si el poble de Catalunya ho avala el 25 de novembre, l’exercici del dret a decidir i el camí de l’estat propi ja no tenen marxa enrere”. I és que, ha subratllat, “la transició catalana no és un caprici ni una simple il·lusió del president ni del Govern”. “És una aposta del poble de Catalunya transversal, àmplia, profunda, meditada, presa amb el temps i no d’un dia per l’altre, optimista i fruit d’una constatació objectiva: després de 32 anys l’encaix de Catalunya a Espanya resulta impossible”.