El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat aquest migdia a Brussel·les la complicitat de les institucions europees amb el procés que ha engegat Catalunya cap a l’Estat propi. “Catalunya no ha fallat mai a Europa en tota la seva història, esperem que ara Europa no ens falli”, ha reblat el president, després de remarcar que Catalunya és “una nació que se sent i vol seguir sent europea, per història, tradició i vocació”. “No tindria cap sentit que una nació que forma part de la Unió Europea i de l’euro, i que en vol seguir formant part, no pogués seguir-ho fent”, ha subratllat el cap del Govern.

 

Mas ha defensat que Catalunya obre el camí cap a l’estat propi després de constatar que “no ha pogut resoldre satisfactòriament el seu encaix en el marc d’un Estat espanyol que no li permet créixer ni desenvolupar el seu autogovern”. “Canviar Espanya no ens ha sortit bé. L’hem ajudat sempre, en molts moments difícils, i ell no ens han respectat mai”, ha explicat el president. I ha afegit “per això la gent a Catalunya ens demana que intentem fer les coses diferents”.

 

El cap de l’Executiu ha fet aquesta reflexió en el marc de la conferència “Destinació Europa: El futur de Catalunya a la Unió Europea”, que ha pronunciat aquest migdia a Brussel·les, i en el posterior col·loqui, organitzat pel think-tank “Friends of Europe”, un dels més influents del panorama europeu. Artur Mas ha parlat davant d'un auditori format per diplomàtics, periodistes, funcionaris de les institucions europees, membres del Parlament europeu i representants d'empreses i d'associacions professionals i empresarials.

 

Al llarg de la seva intervenció, el president ha afirmat que el plantejament del Govern per afrontar aquest nou procés obert a partir de la manifestació de l’11 de setembre passat, parteix de la “radicalitat democràtica” i es basa en la idea que “Catalunya ha de poder decidir democràticament i pacíficament quin vol que sigui el seu futur en el marc de la UE”.  “El més important, més que tenir un Estat, és el dret que tenim a ser consultats sobre el nostre futur”, ha reblat.

 

En aquest sentit, el cap del Govern ha explicat que, si les urnes ho avalen, es farà una consulta en els propers quatre anys perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur de Catalunya. Un cop validat, Artur Mas ha subratllat que el procés que s’engegui ha de ser “escrupolosament democràtic”; “rotundament polític”, demostrant a tothom la manera de ser dels catalans “amb esperit positiu, absència de violència i voluntat de pacte”, i “àmpliament majoritari”. El cap de l’Executiu també ha apostat per un procés “clarament transparent”, “amb vocació de permanència en el marc de la Unió Europea i de l’euro” i amb “un full de ruta definit”, perquè tothom “ha de ser coneixedor de la realitat que afronta”.

 

 

Dins l’explicació sobre el camí propi que vol fer Catalunya, el president ha defensat la idea que la viabilitat d’un futur estat català no depèn de les seves dimensions i ha assegurat que Europa és una clara mostra que “la majoria de vegades són els estats petits els que tenen major capacitat per donar resposta als nous reptes que es van plantejant”. 

 

Per argumentar-ho, el cap de l’Executiu ha explicat que un futur estat català “es situaria a la setena posició dels països europeus en PIB per capita”, i seria, com ha estat fins ara, “contribuïdor net de la Unió”. Quant a PIB agregat i també en relació amb l’obertura del comerç exterior, Mas ha afirmat que Catalunya es situaria en ambdós casos en “la tretzena posició del rànquing”. I en aquest sentit, ha volgut deixar clar també que “amb un dèficit fiscal de 15.000 milions d’euros a l’any, amb un estat propi podem comptar amb un munt de recursos addicionals”.

 

El president també ha recordat també altres dades rellevants que el 40% dels fons de recerca que es destinen a l’Estat espanyol van a parar a Catalunya; que el 28% del total de les exportacions de l’Estat espanyol s’efectuen des de Catalunya; que Catalunya rep el 25,5% dels turistes estrangers que visiten Espanya, i que l’European Attractiveness Survey d’Ernst & Young situa Barcelona, i per extensió Catalunya, com la tercera regió europea més atractiva per a la inversió estrangera.

 

En el col·loqui posterior a la conferència i a preguntes dels assistents, el president ha destacat el grau de solidaritat de Catalunya envers altres territoris de l’Estat i ha explicat que la proposta de pacte fiscal presentat a l’Estat espanyol incloïa la solidaritat, a més de reclamar la gestió dels nostres impostos. Per això, ha volgut subratllar que  “no es pot oblidar que Catalunya és un país molt solidari, cada anys transferim el 8% del nostre PIB”, ha subratllat. I ha afegit “No hi ha un cas similar, en qüestions de solidaritat, nosaltres som els campions”, alhora que ha recordat que en altres zones d’Europa, com a Alemanya, “els laenders més rics transfereixen menys que nosaltres i volen transferir menys”.

 

 

Durant la conferència que ha pronunciat a Brussel·les, Artur Mas també s’ha referit al futur de la Unió Europea i ha subratllat que les decisions que es prenguin a partir d’ara no poden deixar de banda “la necessitat d’adequar les estructures polítiques i institucionals de la UE a les noves realitats d’un món que està canviant de manera accelerada i que demana respostes imaginatives i valentes per part dels governants”. Una qüestió que el cap de l’Executiu ha qualificat de “fonamental i urgent”, en un context on, tal com ha assegurat, “tant els tractats de París i Roma, com el de Maastricht, i fins i tot el de Lisboa, han quedat superats per la crisi actual”.

 

Davant aquest nou escenari, el president ha reivindicat que és necessari pensar en una nova Europa “que recuperi la seva cohesió i la seva capacitat executiva” per aparèixer davant del món “com un conjunt políticament fort i coherent”, i que, davant dels ciutadans, es mostri com “un garant de la seva seguretat i benestar i com a defensor de l’individu”.

 

El president ha afirmat que en els darrers anys de forta crisi econòmica “s’ha trobat a faltar un enfocament europeu, supranacional, a l’hora d’afrontar els problemes i proposar solucions”, i ha demanat retornar als orígens i a l’esperit fundacional de la Unió Europea per avançar cap a la construcció “dels Estats Units d’Europa”.

 

Una agrupació dels Estats europeus que, segons ha defensat, ha de construir-se “sobre la base d’aquelles nacions que, tenint un territori, una història, una llengua i una cultura clarament definides, com és el cas de Catalunya, tenen la voluntat, i així ho expressen democràticament a les urnes, de ser un actor propi en la construcció d’aquesta nova Europa”. I en aquest sentit s’ha preguntat “En uns Estats Units d’Europa, amb més de 500 milions d’habitants i 60 o 70 estats, perquè Catalunya no podria ser-ne un?; amb menys poders que un estat independent però amb més poder del que té ara”.

 

En aquest aspecte, el cap de l’Executiu ha assegurat que “voler tenir un estat propi en el marc de la Unió Europea és estar disposat a cedir sobirania a les Institucions Europees”, i per això ha exposat la idea de “cedir totes les competències necessàries per donar força real a la Unió Europea” i desenvolupar les polítiques de major proximitat (sanitat, educació, polítiques socials, etc.) “en aquells marcs territorials que permeten fer-ho de manera més eficaç i homogènia”.

 

“Quan a Catalunya em pregunten si vull un Estat independent, els responc que vull per a Catalunya un Estat propi, que necessàriament ha de compartir interdependències en una Europa més unida i més forta”, ha afirmat el cap del Govern.