El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquesta tarda al Parlament que, “durant aquesta legislatura, el Govern sotmetrà a consulta del poble de Catalunya la decisió del futur polític i nacional del país”, amb l’objectiu de “garantir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i la supervivència, enfortiment i millora del seu Estat de benestar”.

 

Artur Mas ha destacat que, arran de les passades eleccions, “la centralitat del país s’ha situat en el dret a decidir” i l’encàrrec de la ciutadania ha estat “arribar-hi amb acords puntuals i fulls de ruta compartits”. Per aquest motiu, ha assegurat que la consulta es farà “sota el marc legal que l’empari” i amb “la voluntat d’arribar a un consens tan ampli com sigui possible amb totes les forces polítiques i socials del país”.

 

“Apel·lo a la responsabilitat d’aquesta Cambra, a tota ella, per facilitar un procés negociat, dialogat, a la recerca dels marcs legals necessaris que l’emparin i sota la voluntat d’arribar a consensos en els procediments i processos que s’han de dur a terme per garantir el seu necessari desenvolupament”, ha manifestat Mas, dirigint-se a tots els representants polítics de l’hemicicle.

 

Paral·lelament a la preparació de la consulta, el cap de l’Executiu ha explicat que el Govern també treballarà per “explicar a Europa i al món el procés democràtic que vol endegar Catalunya”, així com en la “definició i el desenvolupament de les estructures d’estat que cal tenir a punt per al nou escenari”.

 

Entre d’altres, el president ha parlat de mesures com la transformació de l’Agència Tributària i de l’Institut Català de Finances en el banc públic de Catalunya; l’adaptació del Cos de Mossos d’Esquadra per actuar com a policia integral; la nova organització territorial de Catalunya o la futura llei de la funció pública catalana.

 

Amb aquest missatge de transició nacional, Artur Mas, com a candidat a la reelecció, ha obert aquesta tarda el debat d’investidura de la X legislatura, després de ser proposat per la presidenta del Parlament.

 

El cap de l’Executiu ha destacat que encetem una legislatura marcada per la pitjor recessió econòmica en dècades, la pitjor crisi de les finances públiques i l’operació política i de país de major envergadura en segles. I, davant aquest panorama, ha subratllat que els reptes només es podran superar “amb una estreta sintonia, gairebé simbiosi, entre institucions i societat, en un escenari de coresponsabilitat i colideratge”.

En aquesta línia, el president ha destacat que l’acord de legislatura assolit entre CiU i ERC “està obert al diàleg i a la col·laboració” a totes aquelles formacions polítiques que “sense negar la realitat, la vulguin transformar en positiu i, alhora, estiguin compromeses amb l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya”.

 

 

 

En el bloc de sanejament dels comptes públics, el president ha destacat els esforços fets pel Govern per reduir el dèficit i redreçar les finances públiques i, de cara al futur, ha demanat a les forces polítiques del Parlament que “assumim plegats uns objectius comuns de país per tal de poder superar la crisi al més ràpidament possible i amb la major garantia de protecció de les polítiques socials per als ciutadans”.

 

En aquest sentit, Artur Mas ha proposat defensar conjuntament que les institucions comunitàries flexibilitzin els criteris de dèficit per a les economies del sud d’Europa; que l’Estat espanyol revisi el repartiment injust dels nivells de dèficit de les comunitats autònomes; que es transmeti a les institucions europees i a la comunitat internacional els esforços que està fent Catalunya en polítiques d’austeritat, i que la Generalitat reclami a l’Estat espanyol un comportament lleial que permeti cobrar tots els deutes pendents.

 

El president ha assegurat que l’objectiu en matèria pressupostària és que ”Catalunya tingui capacitat total per gestionar tots els impostos que generem els catalans”. Però ha subratllat que, mentre això no s’assoleixi, cal ser capaços de “cercar consensos amplis, tant polítics com socials, sobre els criteris d’elaboració dels pressupostos i actuar amb molt sentit de la responsabilitat”.

 

En aquest àmbit pressupostari, el cap de l’Executiu ha ressaltat que “és necessari combinar polítiques d’ajust i racionalització de la despesa amb polítiques de majors ingressos” i ha anunciat que el Govern vol introduir mesures com un impost sobre els dipòsits bancaris; ajustos sobre l’Impost del Patrimoni, una reforma limitada de l’Impost de Successions i Donacions i la implantació de noves figures tributàries vinculades al medi ambient.

 

Polítiques que, com ha remarcat el president, han de permetre “suavitzar els ajustos de la despesa”, sent conscients que la solució definitiva “passa per la gestió de tots els ingressos” i que “l’actual model pressupostari  financer del país és injust i insostenible en el temps”.

 

 

 

La complicada situació econòmica que vivim afecta tots els àmbits i el president Mas ha fet notar que, malgrat tots els esforços fets, els pressupostos per al 2013 “no permetran destinar més recursos, en valor absolut, a les polítiques socials”. Per aquest motiu, ha manifestat que “caldrà fer un esforç molt gran per prioritzar els serveis públics considerats preferents i les polítiques amb major incidència en els col·lectius vulnerables i amb major risc d’exclusió social”.

 

Aquest exercici, ha dit el president, “serà d’una enorme responsabilitat” i només aconseguirem protegir el nostre model d’Estat del benestar si “actuem amb sentit de país, generositat i amb una solidària visió de futur”.

 

Per això, Artur Mas ha anunciat que, abans de presentar el pressupost per al 2013, convocarà “una cimera amb els grups parlamentaris per debatre i poder acordar les línies mestres d’aquesta priorització”.

 

L’acord de legislatura entre CiU i ERC, ha explicat el president, ja marca algunes línies d’acció en aquest camp com: impulsar un Pacte Nacional contra la pobresa i l’exclusió social; millorar la regulació dels productes financers i de la dació en pagament; potenciar un fons i un servei de rescat de famílies i la mediació entre entitats financeres i famílies en els processos de desnonaments, o la defensa del sistema educatiu català i de la immersió lingüística, entre d’altres.

 

 

 

Al costat de les inevitables mesures d’ajustament, el president ha posat l’accent en les claus de la recuperació econòmica per mirar el futur amb més esperança. En aquest sentit, Artur Mas ha remarcat que “reduir l’atur ha de ser el principal repte que ha d’afrontar el nou Govern” i que, malgrat que la majoria d’actuacions no depenen directament de l’Executiu, s’ha compromès a “actuar i donar suport a totes les reformes que vagin en la direcció correcta”.

 

A més d’aquest objectiu principal, el president ha manifestat que la recuperació del país passa per tres actituds bàsiques: “esperit emprenedor, esperit innovador i esperit exportador”.

 

Una actitud que cal aplicar en els eixos d’actuació que el cap de l’Executiu ha situat com a prioritaris: l’acció dirigida a facilitar el crèdit per a l’activitat productiva; el suport a la indústria; la potenciació de l’activitat exterior; l’aposta per seguir transformant Catalunya en una gran plataforma logística de la Mediterrània i el sud d’Europa; l’actuació en l'FP; i la potenciació de sectors com l’agroindústria, les empreses culturals o l’ecoemprenedoria.

 

L’altra gran àrea d’actuació per a la recuperació econòmica són les polítiques d’impuls i suport als autònoms i emprenedors. En aquest bloc, el president ha anunciat que es vol impulsar un programa de suport al treball autònom, el programa Catalunya Emprèn, que destinarà 200 M€ a mobilitzar 3.500 projectes d’emprenedoria i a impulsar la nova Llei de l’Emprenedoria.