El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presidit aquesta tarda la reunió constitutiva del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, un cop han entrat el vigor els nous estatuts de l’entitat que es van elaborar per tal de reforçar el paper de la Institució com a  promotora de la presència pública de la literatura i com a garant del prestigi social dels escriptors.

El conseller ha posat de relleu el que han de ser els principals eixos de l’activitat de la Institució per als propers anys:

-       Millora de la projecció del conjunt del patrimoni literari

-       Reforçament del paper de la Institució en les commemoracions per tal de retre homenatge als grans noms de la literatura catalana

-       Ús intensiu de les noves tecnologies com a plataforma per a la projecció i el coneixement del patrimoni literari i dels nostres escriptors

-       Major difusió de la creativitat actual, de l’obra dels escriptors contemporanis

-       Impuls a la lectura per tal d’incrementar les taxes de població lectora

-       Qualificació de les polítiques de suport a la creació literària en temps de restriccions, repensant els models tradicionals i cooperant amb altres sectors

-       Més cooperació entre la Institució, la Bilblioteca de Catalunya i la resta de biblioteques del país

-       Col·laboració màxima entre la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Ramon Llull i l’Institut Català de les Empreses Culturals per tal de donar la màxima potència a la projecció a l’estranger de la nostra literatura i els nostres escriptors

En aquest sentit, Mascarell ha destacat que “no hi ha cap crisi de de la literatura, hi ha una crisi de la politica i de la economia. I per tant, el que ens correspon és saber donar valor als destacadíssims actius amb què compta el nostre país: una generació d’escriptors de notable qualitat, amb un ampli reconeixement arreu del món, i un patrimoni literari que ens entronca amb les literatures de tota Europa i que cal potenciar”.

 

Per tal d’assolir aquests objectius, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, proposarà al Govern la continuïtat de Francesc Parcerisas com a degà de la Institució  i el nomenament de Laura Borràs com a nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) en substitució d’Oriol Izquierdo.

 

D’acord amb els nous estatuts de la ILC, el degà és nomenat pel president de la Generalitat, a proposta del conseller de Cultura, un cop escoltat el Consell Assessor de la Institució, mentre que el director de la institució és nomenat pel Govern, a proposta del conseller de Cultura, un cop escoltat el Consell Assessor de la Institució.

 

El conseller de Cultura ha posat de relleu “el profund coneixement de la literatura catalana, tant de la història de la literatura com de l’actual, que té Laura Borràs, i la qualitat en la gestió que ha demostrat en l’organització de commemoracions i actes de  reconeixement al patrimoni literari català i d’una manera molt especial el domini en l’aprofitament de les noves tecnologies per obtenir projecció local i global del patrimoni literari català.

 

 

 

Laura Borràs Castanyer (Barcelona, 1970) és llicenciada en Filologia Catalana (1993) i doctora cum laude en Filologia Romànica (1997) per la Universitat de Barcelona amb títol de Doctorat Europeu (1997), i Premi Extraordinari (1998) de la Divisió de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona.

 

Durant l’any 2012, Borràs ha estat la comissària de l’Any centenari Sales, Calders, Tísner organitzat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Participa també en el disseny del web de l’Any Espriu que al llarg del 2013 commemora el Centenari del naixement de l’escriptor.

 

Des de fa 19 anys, Laura Borràs és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Els darrers 15 anys ha combinat aquesta docència amb l’Open and Distance Learning (ODL). Des del 2007 és la Directora Acadèmica del Màster en Literatura en l’era digital de la Universitat de Barcelona i el Grup 62. I s’ha especialitzat en la difusió de la literatura en entorns digitals, particularment les xarxes 2.0.

 

Ha estat guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001-2005) i des del 2000 dirigeix el grup de recerca HERMENEIA, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format per professors de diverses universitats europees i americanes

 

És membre de l’Internacional Literary Advisory Board de la Electronic Literature Organization (ELO), membre i professora del Programa de Doctorat Europeu Cultural Studies in Literary Interzones, Erasmus Mundus Joint Doctorate (EMJD/ University of Bergamo) i de l’Erasmus Intensive Program on European Digital Literatures que coordina la Université Paris 8, així com membre del jurat del Premi Sant Jordi de novel·la, del Premi Ramon Llull i del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

 

 

 

Francesc Parcerisas és degà de la Institució de les Lletres Catalanes des de l’octubre de 2010. Parcerisas ja va ser prèviament director de l’entitat, entre 1998 i 2004

 

Poeta, traductor, crític literari, i professor, les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, castellà, eslovè, francès, hebreu, hongarès, italià, neerlandès, portuguès i suec. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Carles Riba del 1966, el Joan Alcover del 1975, el Premi de la Crítica de poesia catalana (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any. L'any 1991 Triomf del present, recull de la seva obra poètica, va rebre el premi Lletra d'Or.

 

.

La Institució de les Lletres Catalanes és una entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya creada per llei del Parlament de Catalunya de 1987. L'antecedent històric de la Institució va ser l’organisme homònim creat el 1937, en plena guerra civil, pels escriptors catalans fidels a la República.

 

L'any 2011 el Parlament de Catalunya va aprovar una modificació d'aquesta llei de creació  amb l'objectiu d'adaptar la ILC al context polític, cultural i de l’administració de l’actualitat.