El president de la Generalitat, Artur Mas, ha declarat aquest matí sentir-se “profundament preocupat per l’acumulació i difusió de casos més o menys fonamentats d’irregularitats o de pràctiques vinculades a la corrupció”, que, ha dit,  “perjudica tot allò que és essencial i decisiu, en un moment important del país”. Per aquest motiu, el cap del Govern ha convocat la setmana vinent una reunió amb els organismes de control institucional “per fer una anàlisi conjunta sobre aquesta situació i aportar idees per tal de millorar les bones pràctiques i reinstaurar el clima de confiança entre la societat  i les institucions”.

Artur Mas, que ha comparegut en roda de premsa al Palau de la Generalitat per explicar aquesta iniciativa, ha alertat que “s’està esquerdant la línia de confiança entre la societat i les institucions,i, si es trenca del tot, les conseqüències poden ser greus i alterar les coses d’una manera que el que surti de nou no sigui millor del que hi havia”. “Això, ens exigeix fer tot el que estigui en les nostres mans perquè aquesta situació millori”, ha afegit.

 

El cap de l’Executiu ha convocat a aquesta reunió a la presidenta del  Parlament, Núria de Gispert; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), Miguel Ángel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; els síndics de Comptes i de Greuges, Jaume Amat i Rafael Ribó, respectivament, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. Institucions totes elles, ha dit, “molt implicades en el control de l’actuació institucional i, per tant, amb capacitat per detectar les mancances, les fallades i els errors”.

El cap de l’Executiu ha explicat que demanarà als participants de la trobada “que m’aportin idees perquè jo, com a president de la Generalitat, les pugui canalitzar cap a altres sectors de la societat i intentar millorar les bones pràctiques”. El president ha puntualitzat que aquesta iniciativa “ha de ser complementària, no substitutiva, de les accions que duguin a terme altres institucions o els partits”.

 

 

El president ha insistit en la seva compareixença que aquest trencament de la confiança a la qual s’ha referit “perjudica coses essencials com la recuperació econòmica”, ja que tothom sap que “els països que són capaços d’anar més endavant econòmicament normalment són aquells que estan basats en bones pràctiques i en l'honestedat generalitzada”.  Mas ha ressaltat també que aquest clima afecta igualment “l’esperit col·lectiu d’una societat i els valors cívics compartits, que són tan necessaris i fonamentals a l’hora de demanar esforços i sacrificis compartits”.

En aquesta línia, Artur Mas ha subratllat que la situació és “doblement perillosa” per a Catalunya, perquè perjudica també el projecte de transició nacional, que, ha dit, “s’ha de basar en una forta coresponsabilitat entre la societat i les institucions”. “Tenim menys poder polític i institucional, perquè tenim menys instruments d’estat, i això ens fa estar en una situació més precària, i un país que té més precarietat ha de compensar aquesta debilitat amb una salut democràtica més gran”, ha destacat. “Cap societat que aspiri a la normalitat democràtica es pot permetre perdre la salut interna del país, que està a prova”, ha reblat.

 

 

En resposta a les preguntes dels periodistes, el president Mas ha deixat clar que aquesta iniciativa “no arreglarà el que ja està sobre la taula, i que s’ha de jutjar en la seva proporció i veracitat, perquè de vegades es donen per bones determinades suposicions que s’eleven a la categoria de certes i després són falses”. “Això requereix una mica de mesura perquè tothom té responsabilitat en la difusió d’aquest clima”, ha reblat. El cap del Govern ha volgut, però, ressaltar que “des de la meva perspectiva, i per la visió del funcionament de la Generalitat i de moltes altres institucions catalanes, l’acció d’aquestes és en general correcta”. “Ho vull dir perquè pot fer la sensació que tot és incorrecte i això no és així”, ha insistit.

 

Artur Mas ha detallat algunes de les idees que es podrien analitzar en la reunió de la setmana vinent. Una d’elles, ha dit, “podria ser arribar a un acord general i convingut que marqués un criteri sobre com actuar en el cas de l’encausament d’un càrrec públic”, perquè ha dit “un encausament no és un judici ni una sentència de culpabilitat, els indicis de pràctiques d’irregularitats s’han de confirmar en un procés judicial i els encausaments poden ser en defensa dels drets d’aquesta persona”. I una altra, a criteri del president, podria ser si “té sentit que hi hagi comissions d’investigació al Parlament  quan hi ha processos judicials oberts”.