·        “Benet XVI ha actuat amb modernitat i audàcia, les mateixes amb què va dedicar la Sagrada Família, va dignificar la llengua catalana i és un mestre del diàleg i l’entesa”

 

 

El Sant Pare Benet XVI ha anunciat avui la seva renúncia al pontificat. Com a president de Catalunya li vull enviar els meus millors desitjos. Però sobretot li vull agrair el que va fer per nosaltres: la seva inoblidable visita al nostre país el 2010 per dedicar la basílica de la Sagrada Família va convertir aquest temple barceloní, encara més, en una referència universal; va dignificar i projectar globalment la nostra llengua catalana, usant-la normalment en les seves intervencions; i va deixar un alt mestratge a favor de l’entesa i el diàleg.

 

Benet XVI ha estat sempre un Sant Pare que ha donat a l'ètica un rol fonamental. No cal estar d'acord amb les seves creences per reconèixer la seva coherència. Una de les característiques del seu pontificat és que ha entrat fins al fons dels problemes, els ha abordat, no els ha deixat passar per incòmodes que fossin. Un segon traç que el pot definir és que ha plantejat el cristianisme no com un cúmul de prohibicions, sinó com una opció radicalment propositiva.

 

Pocs gestos podien ser més audaços en aquest sentit que la dedicació de la basílica de la Sagrada Família, magníficament transmesa a tot el planeta per una realització televisiva de primer nivell de la nostra Televisió de Catalunya. Poques accions haurien pogut transmetre millor la determinació de difondre l’Evangeli, en l’Europa actual, que la dedicació al culte d’un temple de dimensions i confecció tan espectaculars com la Sagrada Família, en una de les capitals europees més a l’avantguarda. El poble li va correspondre omplint el carrers de Barcelona per complimentar-lo.

 

El mateix pontífex era conscient de la transcendència del moment: “La dedicació d’aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat”. “Gaudí (...) ha estat capaç de crear en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i d’esperança, que porta l’home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa”, afegia. La veritat, inseparable de la llibertat per Benet XVI, unida ara també amb la bellesa.

 

A Barcelona el Sant Pare Benet XVI va dedicar la Sagrada Família, “que Gaudí va concebre com una lloança en pedra a Déu”, i va visitar també una institució eclesial de caràcter benèfico-social, l’Obra del Nen Déu: “Són com dos símbols en la Barcelona d’avui de la fecunditat d’aquesta mateixa fe, que va marcar també les entranyes d’aquest poble i que (...) contribueix a crear una societat més digna de l’home. En efecte, la bellesa, la santedat i l’amor de Déu porten l’home a viure en el món amb esperança”, va recordar.

 

En la meva opinió de cristià de peu, que no proclama la seva fe però que tampoc no se n’amaga, Benet XVI ha donat un nou exemple de modernitat i audàcia. No es coneix cap altra renúncia d’un Sant Pare des de l’Edat Mitjana. Conscient de la seva funció i els seus límits, ha decidit amb plena llibertat. Milions de persones arreu del món el trobarem a faltar, com a referent d’ètica i de valors, tot i que esperem seguir rebent el seu mestratge.

 

 

Palau de la Generalitat, Barcelona 11 de febrer de 2013