El Govern de la Generalitat promourà aquesta legislatura l’aprovació d’una Llei de l’acció i el servei exterior de Catalunya que “permetria la concreció i articulació política, institucional i administrativa” de les competències recollides a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Així ho ha anunciat el conseller de la Presidència, Francesc Homs durant la seva compareixença a la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europa i Cooperació del Parlament de Catalunya per informar dels objectius i actuacions del Departament durant aquesta legislatura. “Durant aquesta legislatura tenim l’oportunitat per crear el marc normatiu, la missió i les funcions d’un veritable i complet Servei exterior català”, ha sentenciat.

 

El conseller de la Presidència ha situat la futura Llei de l’acció i el servei exterior de Catalunya en el procés que s’impulsarà aquesta legislatura per crear les estructures d’Estat “adequades” en matèria d’acció exterior. Homs ha explicat en aquest sentit que el Govern vol crear “unes estructures modernes”, amb una “xarxa de representacions a l’exterior sostenible” i un “personal de primer nivell preparat per assumir els reptes col·lectius que tenim plantejats”

 

 

 

En la seva compareixença en comissió parlamentària, el conseller Homs ha detallat l’“estratègia d’acció exterior coordinada i coherent” que ha definit el Govern per aquesta legislatura i que està centrada en tres eixos prioritaris: donar suport a la internacionalització de l’economia catalana; donar a conèixer a Europa i a la resta del món “l’esforç” que està fent Catalunya per sanejar les finances públiques, reduir el dèficit i lluitar contra la crisi econòmica i, finalment, exportar i “legitimar a nivell internacional i de la Unió Europea” el procés democràtic endegat per Catalunya i basat en el dret a decidir.

 

En l’àmbit de la internacionalització de l’economia catalana, el Govern continuarà desplegant “una diplomàcia econòmica de primer nivell”, amb el suport directe del president, per promoure les exportacions, el turisme i la captació d’inversions exteriors, un “element clau” per compensar la contracció econòmica interna del país. L’Executiu potenciarà i prioritzarà les relacions bilaterals de caràcter econòmic amb països considerats com a prioritaris, fonamentalment en el marc de la Unió Europea (concentra el 67% de les exportacions catalanes fora de l’Estat espanyol), però també amb altres països i regions d’Amèrica del Nord, Àsia, l’orient Mitjà i l’Àfrica, especialment les economies emergents. També es mantindrà la presència de Catalunya en xarxes i organismes de caràcter europeu i internacional. “L’acció exterior és un instrument del Govern que ha d’estar al servei de les necessitats de país i ha de servir per defensar els interessos dels seus ciutadans”, ha manifestat Homs. I ha reblat: “s’ha de fer més acció exterior que mai”.

 

En relació al segon eix, el Govern actuarà “d’altaveu per projectar Catalunya com un país de prestigi i de qualitat”, que ha realitzat un “esforç” econòmic important per fer front a la situació econòmica actual i per fer entendre a les institucions europees que “les polítiques d’austeritat per si soles no porten absolutament enlloc”.

 

Finalment, quant al tercer eix, el Govern donarà a conèixer “de primera mà” els “anhels” de Catalunya a nivell europeu i internacional. En aquest sentit l’Executiu reforçarà el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), un instrument al servei del Govern adreçat a treballar de la mà d’agents polítics, socials, econòmics i acadèmics per “procurar influir en la percepció que es té de Catalunya a l’exterior i afavorir la internacionalització de la societat catalana en el seu conjunt”. Aquest organisme, ha explicat Homs, s’ha reunit s’ha reunit amb representants de diverses entitats catalanes amb capacitat d’incidència a l’exterior per “coordinar esforços a l’hora d’explicar el procés democràtic que el està vivint país i el potencial econòmic que pot oferir”. A banda, a través del programa de comunicació Eugeni Xammar permet al Govern mantenir un contacte “permanent i fluid” amb els mitjans de comunicació i els generadors d’opinió internacional.

Des del 1986, Catalunya ha anat teixint una xarxa catalana a l’exterior, formada per 65 oficines agrupades en 40 ciutats de 31 països del món, 5 delegacions del Govern, 2 representacions, 11 oficines de l’Agència Catalana de Turisme, 4 oficines de l’Institut Ramon Llull, 5 de l’Institut Català de les Empreses Culturals, 34 d’ACC1Ó i 4 de l’Agència Catalana de Cooperació, a més de 128 Comunitats Catalanes a l’Exterior integrades per 20.000 persones. Amb més de 100 oficines consulars, Barcelona és la quarta ciutat del món que no és capital d’Estat amb el nombre més elevat de representacions consulars, després de Nova York, Hong Kong i Hamburg. La ciutat és la seu de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània (UpM) i ha esdevingut també un centre d’atracció d’organismes internacionals, com la Universitat de Nacions Unides.

 

El conseller Homs ha reiterat que, malgrat les restriccions pressupostàries actuals, “el Govern manté el seu compromís” amb la cooperació al desenvolupament, “un signe d’identitat del país”. “Farem el que estigui al nostre abast en aquest context pressupostari perquè es vegi el màxim de protegit possible”, ha manifestat. En aquest sentit, i ha agraït “l’esforç” i la “predisposició al diàleg” de les entitats del sector, amb qui s’està treballant per assolir un pacte “que permeti trobar alternatives i canalitzar el suport del Govern”. Al  mateix temps, ha dit, l’Executiu treballarà per cercar “espais de patrocini privat” i aprofundir en el finançament europeu”.