El president de la Generalitat, Artur Mas, ha alertat avui que les finances públiques catalanes “estan en situació d’emergència i l’autogovern de Catalunya en situació de supervivència,” i ha reiterat la seva crida, especialment a ERC i al PSC, a sumar-se al Govern i a evitar la “lluita partidista” davant d’aquestes “circumstàncies excepcionals”. “No està en joc el Govern, està en joc el país”, ha reblat.

 

El cap de l’Executiu ha comparegut avui en roda de premsa per fer balanç dels primers cent dies del Govern. El president ha insistit que “no es pot negar la realitat, perquè si la neguem no la podrem transformar”, i ha afegit que, en aquest moment, “hi ha alguna formació política que nega la realitat i algunes que en són responsables en fugen, miren a un altre costat o, fins i tot, fan totes les travetes que poden”.

 

Per aquest motiu, el cap del Govern ha fet una crida a “sumar esforços en tots els sentits” per intentar sortir d’aquesta situació, perquè “a tots ens pertoca, en la mesura de les nostres responsabilitats i possibilitats, fer el que puguem per superar aquesta situació d’emergència”.

El president de la Generalitat, però, s’ha mostrat convençut que “Catalunya se’n pot sortir”, aixecar la seva economia i mantenir el seu model de cohesió social, perquè “genera prou recursos i té prou gent, institucions i teixit associatiu per sortir-se’n”.

 

El president Mas ha explicat els cinc eixos que marquen l’acció de Govern d’aquesta legislatura, que ha dit que la seva voluntat “és que duri quatre anys”, que són els següents:

1.    Estabilització de les finances públiques i reducció dels dèficits, en plena recessió econòmica

2.    Reactivació econòmica i creació d’ocupació

3.    Preservació de les parets mestres de l’estat del benestar

4.    Mesures de transparència, d’accés a la informació i de qualitat democràtica

5.    Transició nacional, dret a decidir i consulta

 

El cap del Govern ha dit que aquests cinc eixos “no són compartiments estancs o que es contraposen, sinó que són complementaris”.

 

 

El cap de l’Executiu ha explicat que les finances públiques catalanes estan “malmeses” a causa de diverses circumstàncies i factors acumulatius i n’ha detallat els cinc següents: la recessió econòmica persistent, el dèficit fiscal crònic que té Catalunya, la càrrega de la situació econòmica heretada del govern tripartit, el repartiment “arbitrari i injust” dels dèficits que fa el Govern espanyol amb “greu perjudici” per als governs autonòmics, i “l’impagament sistemàtic” dels deutes per part de l’Estat.

 

D’aquests cinc factors, el president ha destacat que on el Govern pot incidir més és “en l’ofensiva que estem duent a terme” per aconseguir un repartiment “més just, més lleial, i més correcte” dels dèficits públics dins de l’Estat. El cap de l’Executiu ha dit també que, a més de l’ofensiva per la reducció del dèficit, Catalunya “ha liderat la política responsable, imposada i obligada dels ajustaments”.

 

En aquest sentit, ha explicat que Catalunya representa el 17,5% de tota la despesa que fan les comunitats autònomes i, en canvi, l’ajust que ha fet ha estat del 24,33%. En xifres absolutes, ha estat la comunitat que ha fet un ajustament més gran en els darrers dos anys, en què ha reduït el dèficit del 4,02 a l’1,96%, que suposa un ajust de 4.139 milions d’euros.

 

El president també ha assenyalat que el 71% de l’ajust de totes les administracions públiques l’han fet les comunitats autònomes, malgrat que representen el 33% de la despesa, mentre que l’Administració de l’Estat, que representa un 53,3% de la despesa, només ha fet el 18% del total d’ajustos fets per totes les administracions públiques. Per aquest motiu, el president Mas ha dit que, “si tothom fes l’ajustament que li correspon per la seva despesa, no estaríem patint el que estem patint”, i ha afegit que el Govern central “hauria de fer coses més complicades de les que fa i assumir el cost polític, de manera que nosaltres podríem alleujar la pressió de reducció dels dèficits”.

En un altre moment de la seva compareixença, el president de la Generalitat ha avançat que a finals d’aquest mes d’abril es farà una trobada entre les forces sindicals i patronals per definir un nou acord estratègic i un espai de concertació per treballar en els cincs eixos d’acció, en la reactivació econòmica i en el manteniment de l’estat del benestar.

 

El cap del Govern s’ha referit a la reunió que va mantenir amb el president Rajoy i ha dit que “vam parlar molt a fons de les finances públiques”, del repartiment dels dèficits públics i dels “esforços ingents” de Catalunya per fer front als pagaments a final de mes. També ha explicat que no es va parlar del model de finançament.

 

Respecte al dret a decidir del poble de Catalunya i la celebració de la consulta, el president Mas ha indicat que “les posicions són absolutament divergents” i ha afegit que “vam dialogar perquè és l’obligació de tots dos i perquè l'única possibilitat que hi hagi algun tipus d’acord és que hi hagi diàleg”. El president Mas també ha declarat que “la possibilitat de fer la consulta legal hi és i, si l’Estat volgués, podria conèixer l’opinió dels ciutadans de Catalunya”. En aquest sentit, ha recordat que l’Institut d’Estudis Autonòmics ha fet un informe on detalla fins a cinc possibles vies legals, quatre de les quals depenen del Govern espanyol.

 

A preguntes dels periodistes sobre si el diàleg amb l’Estat és compatible amb la celebració d’una consulta, el president Mas ha dit que “no són incompatibles” i ha advertit “que ningú interpreti que el fet de parlar i negociar amb el Govern espanyol va en detriment dels grans objectius de país a nivell de Catalunya i dels compromisos assolits”.

Artur Mas també ha revelat que a aquesta primera trobada d’aquesta legislatura amb el president Rajoy “en seguiran d’altres que probablement seran discretes, perquè, si no, no es podrà avançar”.