La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha declarat aquest matí que “estem davant de voler qüestionar la realitat catalana i no farem res que trenqui el clima escolar”. Rigau ha fet aquesta i d’altres declaracions en l’atenció a diversos mitjans de comunicació l’endemà de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La titular d’Ensenyament ha afegit que “estem davant de trencar el model de país i de convivència. No separarem per raó de llengua ni enfrontarem les famílies per aquesta raó”.

 

La consellera ha emparat el model d’immersió lingüística: “defensarem el model de cohesió i convivència que durant més de 30 anys ha fet que la llengua no sigui tema de conflicte a Catalunya, però malauradament ho és fora de Catalunya”.

 

Rigau ha denunciat que “estem davant d’una situació política. Els que volen que el català sigui una llengua residual volen treure la immersió lingüística” i que “vist que el debat d’una doble línia escolar no ha calat a Catalunya, ara fan aquest nou pas”. La consellera ha insistit que és a la Generalitat a qui li correspon establir els percentatges de cada llengua i no pas a les famílies: “el castellà està present al nostre sistema, i es demostra que la proporció és adequada quan les avaluacions espanyoles i catalanes refermen el coneixement anàleg de les dues llengües. Qui diu si el percentatge és suficient o no és el rendiment acadèmic”.

 

Irene Rigau ha explicat les raons per recórrer la interlocutòria del TSJC : “recorrem perquè entenem que ningú pot obligar a determinar quina és la llengua del grup classe. La llengua que s’utilitza es basa en el projecte lingüístic de cada centre i que és regulat a la pròpia LEC, insistint en què les dues llengües són presents i que la normalment emprada és el català”. I ha remarcat que “les sentències, les complim, o les recorrem”.

 

La consellera –que s’ha mostrat convençuda que finalment el Tribunal Suprem donarà la raó a la Generalitat- ha explicat que la interlocutòria de mesures cautelars obre una nova discussió jurídica: si la situació jurídica individualitzada dels concrets recurrents els afectaria només a ells o hauria d’afectar a tota l’aula. La Generalitat defensarà judicialment que només pot afectar-los a ells, i en cap cas a l’aula.

 

La consellera ha destacat que la immersió “sempre l’hem fet des del diàleg i la convivència. La gran fortalesa és que pares que no parlen el català demanin classe en català”, i en el mateix sentit ha afegit que “abans de consellera he estat mestra, i qui em demanava que ensenyés en català eren les famílies castellano-parlants perquè a Catalunya no es distingeix a ningú pel seu origen social ni per l’accent, i aquesta és la garantia de la nostra cohesió social”.