· El cap de l’Executiu s’ha reunit aquest matí a Brussel·les amb els comissaris d’Interior i d’Educació i Cultura i aquesta tarda es trobarà amb el president de Flandes i el comissari d’Energia

· Artur Mas s’ha entrevistat amb 18 dels 27 comissaris europeus des que presideix la Generalitat

· El cap del Govern assegura que “de vegades trobem més comprensió a Europa sobre la immersió lingüística que en alguns tribunals o esferes de l’Estat”

· El president no descarta mantenir en el futur trobades discretes amb líders europeus sobre el procés del dret a decidir

· Assenyala que mentre a Europa “obren la porta i escolten, a Madrid fins ara no l’obren gens i no escolten gaire”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest migdia que la seva visita d’avui a Brussel·les i, en general, les relacions del Govern de la Generalitat amb la Comunitat Europea “són un aspecte absolutament normal del nostre funcionament”. El cap de l’Executiu ha subratllat també “la regularitat i la continuïtat” d’aquestes relacions, assenyalant que, des que va arribar a la Presidència de la Generalitat, s’ha reunit amb 18 dels 27 comissaris de la UE.

 

El cap de l’Executiu, ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa a la Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea. En el seu sisè viatge a Brussel·les com a president de la Generalitat, Artur Mas s’ha reunit aquest matí amb la comissària responsable d’Interior, Cecilia Malsmström, i amb la responsable europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassilou. Al migdia s’ha reunit amb el ministre-president de Flandes, Kris Peeters, i, a la tarda, es veurà també amb el comissari d’Energia, Günther Oettinger.

 

Del contingut de les trobades d’avui, el president ha revelat que en la seva entrevista amb la comissària Vassiliou, han parlat sobre el model lingüístic català. Artur Mas ha recordat els informes europeus que avalen la immersió lingüística i ha destacat que “de vegades trobem més normalitat de comprensió sobre la immersió lingüística en català a Europa, que en alguns tribunals o esferes polítiques de l’Estat espanyol”. El cap de l’Executiu ha subratllat la “capacitat d’integració i de cohesió social” que té el model lingüístic català. El president i la comissària també han abordat el tema de l’ús del català a les institucions europees, àmbit en què Artur Mas ha indicat que “encara anem coixos”.

 

Altres temes presents en la trobada han estat el rànquing d’universitats europees que està impulsant la UE, que permetrà als estudiants comparar les universitats a les quals vulguin accedir. El president Mas ha recordat que en aquests moments hi ha quatre universitats catalanes que col·laboren en aquest programa.

 

En la reunió amb la comissària d’Interior, tots dos han parlat sobre un millor accés de la policia catalana a les estadístiques, els fitxers i les bases de dades europees en matèria de seguretat. També han tractat la possibilitat que Catalunya pugui accedir millor als nous programes sobre seguretat i política migratòries que s’implantaran a Europa a partir del 2014, així com sobre la protecció de víctimes de tràfic de persones. El cap del Govern ha recordat que a Catalunya s’està elaborant un protocol sobre aquest darrer punt.

 

Pel que fa a l’entrevista que tindrà aquesta tarda amb el comissari d’Energia, Artur Mas ha avançat que parlarà sobre el Pla d’Energia 2012-2020, així com de les connexions de gas i d’alta tensió entre Catalunya i França. En relació amb aquest últim punt, el president ha dit que la interconnexió elèctrica definitiva “està molt avançada” i, probablement, es podria produir a finals d’aquest any.

 

El cap del Govern ha assenyalat que les trobades que ha mantingut i mantindrà avui a Brussel·les tenen un caràcter “molt concret i sectorial, del dia a dia”. A preguntes dels periodistes sobre si s’ha tractat del procés de Catalunya en relació amb el dret a decidir, el president ha dit que, a diferència d’altres visites, no ha estat l’objecte de la d’avui. Artur Mas, però, ha assenyalat que de la mateixa manera que ha fet amb líders polítics de Madrid, no descartava veure’s en el futur amb determinats líders europeus també en “trobades discretes”.

El president de la Generalitat ha destacat, però, “el gran respecte” amb què, en general, es veu des de l’àmbit europeu i internacional el procés que viu Catalunya pel dret a decidir, com quelcom “absolutament normal”. Artur Mas ha contraposat aquesta actitud amb la de les institucions de l’Estat i ha dit que, mentre a Europa “obren la porta i escolten, a Madrid fins ara no l’obren gens i no escolten gaire”.

 

Preguntat sobre el dèficit públic de l’Estat i sobre l’objectiu de dèficit per a enguany, el cap de l’Executiu ha assenyalat que “no podem aspirar que Brussel·les ens doni llum verda directament als governs autonòmics, podem aspirar que tingui la informació del que està passant” i pugui fer entendre al Govern espanyol que la pressió “duríssima” que s’ha fet a les autonomies els darrers dos anys “no pot continuar”. El president ha advertit que si es pressiona la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les inversions públiques i “si retallem com ens obliguen a retallar patiran aquests sistemes, que ja pateixen però patiran molt més”. “I nosaltres no estem disposats que això sigui d’aquesta manera”, ha afegit.

 

En aquest sentit, el president Mas ha dit que “la nostra principal batalla la farem a Madrid, no a Brussel·les,” amb l’objectiu de relaxar el compliment del dèficit, perquè les polítiques d’austeritat “no s’acabin convertint en unes polítiques que ho ofeguin tot, sobretot els serveis públics de primera necessitat”. El cap del Govern ha revelat que en les seves trobades amb el president Rajoy i amb Alfredo Pérez Rubalcaba de les darreres setmanes, es va dedicar molt de temps a aquest tema.

 

Respecte a l’aprovació del pressupost d’enguany de la Generalitat, el president Mas ha dit que espera que el Govern espanyol comuniqui durant el mes de maig al conjunt de les autonomies com queden repartits els dèficits. Un cop conegut el dèficit, Artur Mas ha dit que “de manera molt ràpida portarem el pressupost al Parlament i, en un mes i mig o dos, s’hauria de poder aprovar”.

 

El president Mas ha insistit en la reclamació que el dèficit de les autonomies sigui un terç del dèficit de l’Estat. “Qui s’ha d’estrènyer més el cinturó i ajustar més és el Govern central en aquest moment, perquè nosaltres ja no podem més”, ha advertit el cap del Govern, perquè “posaria en perill les estructures bàsiques i la columna vertebral de l’estat del benestar”.

En aquesta línia, el cap de l’Executiu ha recordat que Catalunya, que té un pes del 6% en tota la despesa pública, va fer el 2012 el 17% de l’ajustament “tres vegades més del que ens correspon”. El president ha lamentat que la Generalitat enguany no podrà pagar senceres les dues pagues extra als seus treballadors, mentre que l’Estat sí que ho farà, malgrat tenir un dèficit fiscal amb Catalunya de 16.000 milions d’euros cada any. “Amb una mica menys de dèficit fiscal i una mica més de sistema de finançament just no passaríem aquestes estretors i no hauríem de prendre aquestes decisions, que són injustes”, ha reblat.