El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquesta nit que “la legitimitat de la consulta, que està expressada a les urnes per part dels catalans, s’ha de transformar en legalitat” i que, en aquest camí, “l’Estat espanyol ens ha d’ajudar perquè això, que és legítim, a més sigui legal”.

 

En una entrevista al programa Al cap del dia, realitzada per La Xarxa de Comunicació Local i Canal Català, i conduïda per Vicent Sanchis, el cap de l’Executiu ha reiterat que, “tant com es pugui, hem de fer la consulta d’acord amb el Govern espanyol i, sobretot, amb un marc legal”, però ha explicat que, si aquest camí no és possible, en últim terme, “dins de Catalunya, haurem de fer una reflexió de si nosaltres tirem endavant alguna manera de consultar el poble”.

 

El president ha reiterat que el procés necessita temps “per refermar, reforçar i ampliar la majoria social i ciutadana dins del país”, ja que, com ha defensat, “aquest no és només un procés per als convençuts”. Una suma d’esforços que el president ha considerat cabdal de cara a una comunitat internacional que “no ens està esperant amb els braços oberts”. “O veu que hem seguit tots els passos escrupolosament, ens hem carregat de totes les raons i hem seguit tots els camins possibles per arribar a acords amb les institucions de l’Estat per fer la consulta de manera legal i democràtica, o quan anem a fora a demanar reconeixements ens diran que fem primer els deures. Hem de demostrar que aquest camí el fem impecablement”, ha subratllat el president de la Generalitat”.

 

En relació amb les reaccions que causa el procés català a Europa, el cap de l’Executiu ha assegurat que “quan vas a parlar del dret a decidir dels catalans, la gent mínimament informada i amb sentit democràtic, no discuteix aquest dret ni trobes obstacles grans”, tot i que ha assegurat que quan s’aborda el tema d’un possible Estat català topes amb una posició “més reticent, més escèptica” perquè això els crea un problema amb l’Estat espanyol.

 

Malgrat això, Artur Mas ha assegurat que “les institucions de l’Estat són conscients que a Catalunya alguna cosa ha canviat i seriosament” i ha demanat que, per reforçar aquests objectius, “fóra bo que les iniciatives tinguin un cert to conjunt, una música comuna” i que el poble català “deixi sentit la seva veu, pacífica, educada i constructiva, perquè es vegi clarament que hi ha un poble molt majoritari i molt cohesionat que ho vol”.

 

 

En un altre moment de l’entrevista, preguntat per l’objectiu de dèficit de les comunitats autònomes, el president Mas ha remarcat que qualsevol xifra que no es correspongui a “un terç de la despesa pública de l’Estat”, “no és just”.

 

“Amb el 2,1% hauríem de fer una reducció de 300 o 400 milions d’euros. Això és molt dolorós en les circumstàncies actuals, perquè cada cop hi ha menys marge per retallar, però ho podríem arribar a fer. Patint, perquè hi ha coses que estan absolutament al límit, però molt més que això serà molt difícil”, ha declarat el president.

 

Per aquest motiu, el cap de l’Executiu ha assegurat que cal esperar a veure quin és el marge que l’Estat espanyol dóna finalment a les autonomies, però ha defensat el gran esforç de contenció de la despesa fet per la Generalitat, que, l’any passat, “va representar el 17% de tot l’ajustament que es va fer a l’Estat espanyol, quan representem el 6% de la despesa pública espanyola”.

 

“Hem venut una gran part del patrimoni; ens hem venut les Aigües Ter-Llobregat i els túnels de peatge que teníem; hem apujat quasi tots els impostos; hem reduït la despesa com els que més; hem reduït els salaris dels treballadors públics molt més que altres autonomies. Què més hem de fer?”, ha preguntat Artur Mas.

 

En aquesta línia, el cap del Govern ha advertit que “hem de fer notar a l’Estat que hem arribat al punt límit” i que ”si anem una mica gaire més enllà, ens ho carreguem, i ens estan portant a aquest límit”. El president ha defensat que la Generalitat ha fet els deures perquè volia mostrar-se davant la ciutadania “com un govern seriós i responsable”. “Però a partir d’aquí jo no em vull carregar a la consciència de posar en risc l’estat del benestar i la cohesió social, que avui els mantenim però amb pinces. Si anem gaire més enllà ens ho carreguem”, ha advertit.

 

Un altre dels temes que s’ha tractat a l’entrevista ha estat el model d’immersió lingüística de Catalunya, que el president Mas ha tornat a defensar per sobre de tot. “Si la comunitat educativa, els pares, el Parlament, les principals institucions del país i els mitjans de comunicació catalans tenim clar que aquest és un model que ens convé, des del punt de vista del futur del nostre país, tenim dret a preservar la nostra identitat, la nostra cultura i sobretot la nostra cohesió social”, ha declarat.