El Consell Assessor per a la Transició Nacional lliurarà el proper mes de juliol al Govern l’informe Vies, aspectes procedimentals i de contingut i conseqüències de la consulta, que analitzarà, entre d’altres, les vies per poder exercir el dret a decidir, la formulació de la pregunta o preguntes, les garanties del procés, els possibles resultats de la consulta i les seves conseqüències. Es tracta del primer dels 19 informes que el CATN elaborarà en els propers mesos amb l’objectiu d’oferir “arguments sòlids” al Govern de la Generalitat perquè encari el procés del dret a decidir. “No es tracta de donar la solució al Govern, sinó d’analitzar els diversos escenaris perquè, amb fonament, el Govern de la Generalitat pugui adoptar les decisions que li corresponguin”, ha manifestat el president del Consell, Carles Viver Pi-Sunyer. “No hi ha consulta sense informació, no es pot exercir el dret a decidir sense conèixer què es decideix i quines conseqüències té”, ha reblat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, qui ha presidit la presentació del pla de treball del CATN.

Els 19 informes que elaborarà el Consell Assessor per a la Transició Nacional se centraran a analitzar tres grans àmbits temàtics. En primer lloc, s’analitzarà tot allò que afecta la convocatòria de la consulta perquè els ciutadans de Catalunya puguin expressar la seva opinió sobre el seu futur polític col·lectiu. En segon lloc, els reptes que hauria d’afrontar el futur estat quan es posés en funcionament (les grans decisions que hauria d’adoptar i les estructures d’estat de què hauria de disposar la Generalitat) “Per responsabilitat política i per no defraudar els electors, els hem d’explicar quines poden ser les conseqüències de la decisió”, ha destacat Pi-Sunyer. Finalment, el tercer gran bloc serà el de la internacionalització del procés.

 

A banda de l’informe Vies, aspectes procedimentals i de contingut i conseqüències de la consulta, que el Consell lliurarà al Govern a finals del proper mes de juliol, l’organisme elaborarà també els informes següents:

 

-          Relacions del nou Estat amb la Unió Europea

-          Relacions amb la comunitat internacional

-          Relacions futures amb l’Estat espanyol 

-          Successió de normes i de contractes entre l’Administració de l’Estat i la de la Generalitat

-          El procés constituent (Constitució provisional, drets fonamentals, institucions, doble nacionalitat, oficialitat de les llengües...)

-          El Poder Judicial de Catalunya

-          Seguretat interna i internacional

-          Administracions sectorials de les quals no disposa la Generalitat (servei exterior, registres...)

-          La Hisenda de l’Estat propi: etapa inicial

-          Agència Tributaria

-          Banc Central, institucions financeres i euro

-          Agències i organismes reguladors

-          Repartiment d’actius i passius entre l’Estat i la Generalitat

-          Efectes de l’Estat propi sobre les relacions comercials Catalunya-Espanya

-          Seguretat Social

-          Abastament d’energia i recursos hidràulics

-          Espai de les telecomunicacions

-          Internacionalització del procés

 

 

“No fem res més que situar-nos al servei d’aquest objectiu que és de país, que Catalunya pugui ser consultada i pugui exercir el dret a decidir”, ha manifestat el conseller Homs. I ha afegit: “no fem res que no faci el govern espanyol”, que “sovint ens explica públicament què representaria que Catalunya tingués un estat propi”. “Si el Govern espanyol es pot assessorar, informar, estudiar i finalment saber a criteri seu quines són les conseqüències que Catalunya esdevingui un estat propi, deu poder-ho fer el Govern català”, s’ha preguntat.

 

 

 

La concreció del pla de treball arriba un mes després de la creació del Consell, que es va constituir l’11 d’abril amb les funcions següents:

 

-          Analitzar i identificar totes les alternatives jurídiques disponibles sobre el procés de transició nacional.

 

-          Assessorar el Govern sobre la identificació de les estructures estratègiques per al funcionament futur del Govern i de les institucions catalanes, i optimitzar-ne els recursos disponibles.

 

-          Proposar actuacions i impulsar la difusió del procés de transició nacional entre la comunitat internacional i identificar-ne suports.

 

-          Assessorar el govern per desplegar les relacions institucionals a Catalunya per tal de garantir el conjunt del procés.

 

Presidit pel director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer, la catedràtica d'Hisenda Pública, Núria Bosch, n’és la vicepresidenta. També en formen part Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Germà Bel, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona; Carles Boix, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton (EUA); Salvador Cardús, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista; Àngel Castiñeira, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica i del Departament de Ciències Socials d’ESADE-URL; Francina Esteve, professora de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea de la Universitat de Girona; Joan Font, empresari; Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la UAB; Pilar Rahola, periodista i escriptora; Josep Maria Reniu, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona; Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra; Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i el director general d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat, Víctor Cullell, en qualitat de secretari.