Catalunya podrà convocar i gestionar els ajuts provinents de l’assignació tributària de l’IRPF que es destina a programes per a la defensa del medi ambient. El Tribunal Constitucional ha donat la raó a la Generalitat en una sentència  sobre el conflicte positiu de competència contra l’Estat plantejat l’any 2009 contra una Ordre del Govern espanyol relativa a subvencions per finalitats d’interès social de caràcter ambiental. La Generalitat considera que la gestió estatal d’aquests ajuts vulnera les competències catalanes en matèria de medi ambient i de foment i que cal una distribució territorial dels fons entre les Comunitats Autònomes, perquè convoquin i gestionin els ajuts de manera descentralitzada. En concret, interpreta com a vulnerades les competències en matèria de medi ambient i foment previstes als articles 114 i 144 de l’Estatut.

 

L’Ordre a què fa referència la sentència, publicada en el BOE el 13 d’octubre de 2008,  estableix les bases reguladores i la convocatòria per a la concessió de subvencions a associacions declarades d’utilitat pública i fundacions adscrites al Protectorat del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí per a la realització d’activitats relatives als programes que es desenvolupin en relació amb la defensa del medi natural i la biodiversitat i la utilització sostenible dels recursos naturals i la prevenció de la contaminació i el canvi climàtic.

 

La dotació d’aquestes subvencions prové de l’assignació tributària de l’IRPF destinada a programes relacionats amb la defensa del medi natural i la biodiversitat, la utilització sostenible dels recursos naturals i la prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, inclosos en la casella “altres fins d’interès social” de la declaració de la renda. Aquesta casella permet escollir els ciutadans destinar el 0,7% de l'IRPF al finançament de projectes socials a través d'entitats socials i organitzacions no governamentals o bé a l’Església catòlica.

 

Es dóna el fet que Catalunya aporta a aquesta recaptació per a finalitats socials al voltant del 25% del total de l’Estat, mentre que només hi retorna el 19% que li correspon per població, ja que el percentatge de ciutadans que marquen la casella destinada a les finalitats socials és superior a la mitjana de l’Estat. A més, fins ara, en l’àmbit ambiental, només poden accedir a les subvencions les organitzacions que són d’àmbit estatal i tenen projectes en un mínim de 5 Comunitats Autònomes. A la pràctica, cap entitat del tercer sector ambiental català s’hi pot acollir. D’aquesta manera, es calcula que el deute de l’Estat per aquest concepte se situa al voltant dels 4 milions d’euros, que haurien hagut de rebre aquestes entitats en els últims quatre anys.

 

La Generalitat exigirà ara que el govern de l’Estat compleixi la sentència, canviant les ordres de subvencions, per prioritzar els ajuts a les entitats del tercer sector ambiental de Catalunya. Aquesta sentència se suma a d’altres que ja han donat la raó a la Generalitat en relació a la transferència dels fons provinents del 0,7% de l’IRPF destinats a finalitats socials.