El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquesta tarda que “el poble de Catalunya mai ha doblegat l’esquena” en tota la seva història, “ni davant de dictadures, monarquies absolutistes ni tota mena de decrets ni resolucions”. “A Catalunya només hem inclinat l’esquena per treballar, però no per quedar sotmesos”, ha reblat.

 

Aquestes paraules han format part de la intervenció del president en l’acte de presentació de la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, que ha tingut lloc aquesta tarda al Palau de la Generalitat. També hi han participat la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i els presidents de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, Salvador Esteve, Joan Giraut, Joan Reñé i Josep Poblet, respectivament.

 

En el seu discurs, el cap de l’Executiu ha defensat, “com una de les feines més importants que hem de fer”, apostar per crear una de les estructures d’estat que el país mai ha tingut “però que necessitem com el pa que mengem: una hisenda”.

 

“Hem de procurar fer-la en col·laboració amb l’Estat, si podem, però en la mateixa línia i filosofia de la Mancomunitat i Enric Prat de la Riba, en qualsevol cas l’hem d’anar construint”, ha remarcat el president. Precisament l’any passat la Generalitat de Catalunya i les quatre diputacions van signar un conveni per crear l'embrió d’aquesta futura hisenda catalana.

 

En aquest sentit, Artur Mas ha demanat no confondre “l’autogovern només amb la capacitat de despesa”, perquè, “tant important com això, és la capacitat de controlar els ingressos d’un país”, un fet que el cap de l’Executiu ha subratllat que “forma part de l’ADN de la Generalitat de Catalunya i que avui hem de tenir més present que mai”.

“Ara, de maneres diferents, però no menys sofisticades, ens trobem en una situació en què, amb un autogovern formal i real, la mateixa Generalitat està sotmesa un control financer que condiciona d’una manera molt gran l’exercici de l’autogovern”, ha explicat el president.

 

 

En un any, el 2014, on se celebrarà el centenari de la Mancomunitat i també el tricentenari dels fets de 1714, el president ha reivindicat la necessitat que Catalunya “miri cap endins i cap enrere per veure quins són els seus fonaments i si aquests són prou sòlids per encarar el present i el futur amb garanties”.

El cap de l’Executiu ha assegurat que és important que es commemorin actes com aquests perquè suposen una “certa moral col·lectiva i de victòria” que cal “per aixecar el país”, i ha defensat que siguin “actes austers, però amb dignitat”.

El president ha recordat que fa 100 anys, quan naixia la Mancomunitat, “el catalanisme va fer un intent molt potent i seriós d’organitzar-se, des d’un punt de vista de construir estructures” que complementessin la iniciativa de la societat.

 

Artur Mas ha remarcat que la Mancomunitat “va començar a compensar i canalitzar el sentit d’Estat que faltava en aquell moviment catalanista” i ha posat en valor que aquesta feina de construcció del país es fes “amb molts pocs mitjans i, alhora, amb molt de talent, voluntat, passió i feina ben feta”. De la mateixa manera, ha remarcat la “unitat transversal” que es va mostrar, “més enllà dels propis partits, per intentar fer alguna cosa col·lectiva que valgués la pena”.

 

“Normalment els moments bons del catalanisme, quan es fan les coses grans, són moments presidits per l’altura de mires, una visió al menys partidista possible i una visió que tingui el país sencer al cap”, ha assegurat el president, que ha demanat que aquesta actitud també es posi en valor avui.

 

Per últim, el president ha lloat la figura d’Enric Prat de la Riba, impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya, com un dels polítics més rellevants i complets que ha tingut aquest país. Artur Mas ha ressaltat el fet que fos una persona “capaç de crear doctrina i forjar ideologia”, la seva capacitat “de fer pedagogia” a través de l’escriptura, i el fet de “tenir el talent i la disciplina de l’obra de govern”.

 

La Mancomunitat de Catalunya es va establir el 6 d'abril de 1914 amb l’objectiu de retornar la capacitat de la gestió administrativa de les antigues Corts Catalanes. El primer president és Prat de la Riba (1914-1917), seguit per Puig i Cadafalch (1917-1923), tots dos militants de la Lliga Regionalista. L'any 1924, Primo de Rivera imposa Alfons Sala al capdavant d'aquesta institució catalana. I és el mateix Primo de Rivera qui, l'any 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya.

 

Entre les obres més importants dutes a terme al llarg d'aquesta dècada, en destaquen la construcció d'infraestructures de comunicació, l'assistència social, la reforma educativa, la normativització de la llengua catalana i l'obra cultural.

Entre els actes organitzats per commemorar aquesta efemèride en destaquen l’exposició commemorativa que s’inaugurarà el mateix dia del centenari, el 6 d’abril de 2014. La mostra es farà de forma simultània a les quatres províncies catalanes, tindrà el seu eix central al recinte de la Fira de Barcelona, construcció promoguda per Puig i Cadafalch.

 

El pròxim 2 d’agost de 2013, a Castellterçol, localitat on va néixer i morir Enric Prat de la Riba, tindrà lloc un esdeveniment que s’iniciarà amb una festa popular i acabarà amb un acte acadèmic, organitzat a càrrec del professor Joan B. Culla.

 

El Museu d’Història de Catalunya també organitzarà una altra de les mostres amb motiu del centenari, que portarà per títol “Cultura i Pedagogia durant la Mancomunitat (1914-1923)”.

 

D’altra banda, durant el curs 2013-2014 es faran unes jornades sobre el finançament de la Mancomunitat, a l’Escola Universitària Menéndez Pelayo, dirigides per Francesc Cabana. També n’hi haurà en l’àmbit historicojurídic, a càrrec de Rafael Argullol.