“Avui s’ha fet la feina que calia fer i pertocava. Havíem acordat el mes de desembre que, si arribava aquest moment i s’aprovava el projecte de llei d’educació (LOMCE), ens trobaríem per decidir una estratègia conjunta”. Amb aquestes declaracions la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha volgut resumir la reunió que s’ha dut a terme aquesta tarda al Palau de la Generalitat per buscar un posicionament comú de les forces parlamentàries en la defensa d’un model educatiu català i de la immersió lingüística.

La reunió l’ha encapçalat el president de la Generalitat, Artur Mas, amb l’assistència dels consellers d'Ensenyament, Irene Rigau; de la Presidència, Francesc Homs, i de Cultura, Ferran Mascarell. A la sessió de treball també hi han assistit els representants dels grups parlamentaris a favor de la immersió lingüística: en nom de CiU, Jordi Turull i Mercè Jou; d’ERC, Oriol Junqueras i Anna Simó; del PSC, Pere Navarro i Rocío Sampere; d’ICV, Joan Herrera i Joan Mena; de la CUP, David Fernández i Joaquim Arrufat. Per part de la comunitat educativa, hi han participat els membres de la comissió permanent del Consell Escolar de Catalunya, encapçalats pel seu president, Ferran Ruiz.

La consellera Irene Rigau, que ha parlat en nom del Govern en la compareixença informativa davant dels mitjans de comunicació, ha explicat que el Govern i les forces polítiques “hem estat capaços de compartir el diagnòstic sobre aquest projecte de llei i coincidim en la no-conveniència d’aquest text i en què aquest és inaplicable a Catalunya”, tant des del punt de vista “de la llengua, de la perspectiva pedagògica, social, com des de la perspectiva europea”. I ha afirmat: “és un projecte de llei que no convé al país”. La unitat contra el projecte de la llei d’educació que va aprovar el onsell de Ministres és, en paraules de la titular d’Ensenyament, “una bona notícia per a la societat catalana”, però també “de manera singular, per als docents”.

Els quatre punts de coincidència són la planificació, l’ordenació, l’avaluació i la llengua. De fet, el Govern ha lliurat unes propostes d’esmenes al projecte de la LOMCE sobre aquests punts acordat per tal que les formacions polítiques puguin treballar-hi i es puguin presentar de manera unitària al Congrés de Diputats.

Rigau ha avançat que s’ha parlat de la possibilitat d’ampliar el nombre d’esmenes consensuades. La consellera ha volgut recordar que des de l’any 1980 s’aplica de manera progressiva el model de política lingüística, que va quedar validat amb la llei de normalització lingüística. Ha afegit: “aquesta estratègia s’ha anat consolidant i l’han respectat tots els partits amb responsabilitats educatives. Aquesta gran idea que ens ha cohesionat i fet forts com a país quedaria ferida” amb la LOMCE.

La consellera ha avançat que ara cal treballar per mostrar una voluntat enfortida: “avui s’ha vist el Govern i les forces polítiques a favor de l’Estatut i de la LEC, junt amb la comunitat representada en el Consell Escolar, com a màxim òrgan a favor d’anar units en allò que és tan perjudicial”. Irene Rigau ha recordat que la LOMCE pretén, a través d’una llei sectorial, canviar unes competències incloses en l’Estatut de Catalunya i que no va tocar ni el Tribunal Constitucional.

 

“Si ara resulta que a més que els catalans hem votat aquest Estatut, que després ens el van aprimar, que llavors el TC encara va interpretar a la baixa i aquestes competències no van ser tocades, amb quin dret les toca un ministre? amb quin dret les toca un president?. L’estat de dret ha de funcionar. Posarem tots els mecanismes i evidentment avui hem demostrat que aquesta força no és només una força del Govern sinó del país, de la majoria del país”, ha reblat la consellera durant la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació.