Un informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics conclou que existeixen molts bons arguments jurídics per defensar que, a més de la reforma de la Constitució Espanyola, existeixen en l’ordenament constitucional com a mínim quatre vies legals per fer la consulta a Catalunya. Això és el que es desprèn de L’Informe sobre els procediments legals a través dels quals els ciutadans i les ciutadanes poder ser consultats sobre llur futur polític col·lectiu, elaborat per l’IAE en resposta a la petició del Govern d’explorar l’existència o no, dins l’ordenament jurídic intern, de vies legals de realitzar una consulta als ciutadans de Catalunya.

L'informe es fonamenta en la hipòtesi que el marc legal espanyol és suficientment vàlid per permetre una consulta sense necessitat d'introduir-hi reformes i en aquest sentit constata la existència de “com a mínim cinc procediments que, en principi podrien ser emprats per efectuar una consulta”.

Cinc vies cap al referèndum

1.    Llei de consultes populars. El primer procediment és el regulat a la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum. Tot i que el Govern estatal va recórrer aquesta llei davant del Tribunal Constitucional, aquest va aixecar-ne la suspensió de manera que hores d’ara és plenament vigent i aplicable. Aquesta llei preveu consultes vinculants i, per tant, és indispensable el permís de l’Estat per convocar-les.

2.    Article 92 de la Constitució. El segon procediment apunta la possibilitat d’aplicar l’article 92.1 de la Constitució que preveu que es puguin realitzar referèndums sobre “decisions polítiques de transcendència especial”. Aquesta modalitat de referèndum podria plantejar alguns dubtes d’inconstitucionalitat, bé pels objectius que persegueixi la consulta, bé pels subjectes a qui s’adreça (el poble de Catalunya)  i la conseqüent negativa de l’Estat. L'IEA considera que la negativa jurídica a aplicar l'article 92.1 és la més dèbil de totes les que pot adduir el govern de l’Estat i considera que la Generalitat estaria legitimada a cercar altres vies o a elevar el cas a Europa.


3.    Transferència de funcions de l’Estat a la Generalitat per convocar referèndums. Un tercer procediment actualment existent, que també es podria utilitzar, és el de la transferència o delegació de funcions de l’Estat prevista a l’article 150.2 de la Constitució Espanyola. El Parlament de Catalunya podria instar que l’Estat, mitjançant una llei orgànica, delegués o transferís a la Generalitat la facultat de convocar i, si escau, regular un referèndum d’àmbit autonòmic. Aquesta seria una fórmula idèntica a la que el Regne Unit ha fet servir amb Escòcia, a qui ha cedit temporalment les competències sobre referèndums per organitzar la consulta del 2014.

4.    Reforma de la Constitució. El quart procediment és la de la reforma de la Constitució per incorporar-hi de manera explicita el referèndum d’àmbit autonòmic. Aquest procediment és el que es podria plantejar un cop exhaurides totes les possibilitats anteriors. Però també es podria plantejar a l’inici del procés, com a primera opció, per deixar clar d’entrada si l’Estat té o no voluntat política de permetre el referèndum.


5.    Llei de consultes no refrendàries. Finalment, l’informe encara apunta una última via per realitzar la consulta popular, malgrat que no es tractaria pròpiament d’una consulta refrendària. És la via de la llei de consultes no refrendàries que, a l’empara de l’article 122 de l’Estatut, s’està tramitant actualment al Parlament de Catalunya. La via de les consultes no refrendàries té l’avantatge d’implicar només les institucions catalanes sense necessitat de la intervenció de Estat.  L’únic exigible, apunta l’informe seria que l’Estat no recorregués la llei ni la consulta que es pugui promoure des de Catalunya.

L’Institut d’Estudis Autonòmics aconsella a les institucions d’autogovern de la Generalitat obrir un procés de diàleg i negociació amb l’Estat per tal d’optar pel procediment de consulta que es consideri més idoni. Tampoc descarta la possibilitat que es puguin emprar de manera successiva més d’una d’aquestes vies fins trobar l’acord amb l’Estat, o la negativa a qualsevol possibilitat d’acord. Ara bé també adverteix que les reiterades negatives de l’Estat no farien altra cosa que reforçar “la legitimitat de l’obertura de les vies alternatives a la consulta”