El president de la Generalitat, Artur Mas, ha subratllat aquest migdia des de Brussel·les que “el gest de grandesa més gran que es pot tenir en democràcia és escoltar bé la gent i deixar-la votar”. Aquest és el missatge que el cap de l’Executiu ha enviat al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, assegurant que “no li estem demanant que declari o accepti la independència de Catalunya”, sinó simplement que “ens deixi votar sobre el nostre futur polític com a país i que se’ns reconegui el dret a decidir per nosaltres mateixos”.

 

El cap del Govern ha pronunciat aquestes paraules durant la roda de premsa que ha fet a la delegació de la Generalitat a Brussel·les, per explicar l’intens programa de reunions que avui té amb autoritats comunitàries i que inclou entrevistes amb els vicepresidents Olli Rehn i Maros Sefcovic, així com amb el comissari d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió, Lázsló Andor.

 

Davant dels mitjans de comunicació, Artur Mas ha reiterat que està fent “tot el possible” per tenir “un diàleg obert i al més fluid possible” amb el president Rajoy i ha assegurat que “intentarem trobar una solució”. En aquest sentit, Mas ha recordat que “hi ha lleis que permeten fer-ho” i que “hem proposat fins a cinc vies al president Rajoy, totes possibles si hi ha voluntat política”. El president ha afegit que l’Estat ha de ser conscient que “això no es pot arreglar de la manera tradicional” i que la solució de la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol “passa perquè el poble català es pugui pronunciar en una consulta”.

 

 

 

A preguntes dels periodistes sobre l’encaix dins la Unió Europea d’una Catalunya independent, el cap de l’Executiu s’ha mostrat taxatiu en afirmar que “la solució europea no serà expulsar 7,5 milions d’europeus perquè vulguin tenir un estatus diferent; serà una altra”.

Artur Mas ha reivindicat que el procés sobiranista que ha començat el país no s’està fent pensant en un estatus diferent dins la UE “sinó el mateix”, i ha afegit que, “si algú creu que no l’hem de tenir, ens haurà d’explicar per què”. “Perquè si el nostre moviment és absolutament democràtic, pacífic i àmpliament majoritari, la pregunta és per què nosaltres no?”, ha reblat el president.

 

A més d’aquest tarannà democràtic i pacífic que està demostrant el poble català, el president també ha justificat que Catalunya segueixi veient el seu futur dins la UE pel fet que “nosaltres hi som des fa més de 25 anys, els nostres ciutadans tenen drets adquirits de ciutadania europea, complim totes les normes i a més som contribuents nets”.

 

Per tant, ha justificat que el futur del país “no hauria de canviar” i que “cal aplicar el sentit comú” que, a Europa, passa perquè els ciutadans puguin votar “democràticament i pacíficament” i, un cop decidit el seu futur, “entre tots seiem a la taula i trobem solucions perquè sigui beneficiós per a tothom”. “Nosaltres no volem ser ni adversaris ni enemics dels pobles d’Espanya, sinó conviure d’una altra forma. I això no és cap delicte ni cap pecat. Cal trobar solucions dins dels marcs legals, a través del diàleg i de la negociació”, ha apuntat.

 

En relació amb l’actitud i la posició de la Unió Europea davant el procés català, el cap de l’Executiu ha assenyalat que “no hi ha precedents” i que, per tant, “la UE no té estudiat com es farà, perquè no ha passat mai”. “Ni donem per fixa la doctrina d’uns ni d’altres, perquè sabem que estem en un terreny no conegut”, ha assegurat el president en relació amb les darreres declaracions de comissaris europeus i caps d’Estat d’altres països. Malgrat això, el cap del Govern ha advertit a Europa que “en algun moment haurà d’estudiar a fons com es resol” i per aquest motiu ha instat les autoritats comunitàries a “estudiar el que està passant a Catalunya, perquè no hi ha gaires moviments d’arrel popular, democràtica i pacífica, que avui despertin la càrrega de transversalitat i d’il·lusió que hi ha en la societat catalana, i això és un model també a Europa”.

El cap de l’Executiu ha subratllat, en aquesta línia, que cal que tant Madrid com Brussel·les entenguin que aquest “és un moviment popular, transversal, majoritari i d’arrel democràtica” i que “no són uns quants dirigents que s’han posat al capdavant d’una manifestació”.

Tot i que el president ha declarat als mitjans que no ha vist una preocupació major que fa uns mesos entre les autoritats europees respecte al procés català, sí que ha assegurat que els deu preocupar el fet que “aquest és un moviment molt fort, permanent i sòlid, que no s’està afeblint, sinó enfortint i incrementant”. “S’imagina deu milions de persones a Espanya que surtin al carrer? Això no impressionaria al món i a Europa?, ha preguntat el president, destacant que aquesta és la mateixa proporció que s’hagin manifestat 1,6 milions de catalans i catalanes.

 

El president de la Generalitat ha emmarcat el seu viatge a la capital belga en la línia de “la continuïtat i la normalitat més absoluta”, per tractar amb els responsables de les institucions europees “els temes del dia a dia”. El cap de l’Executiu ha subratllat que des que és president de la Generalitat ja s’ha reunit amb “20 membres dels 28 que té la Comissió Europea” i ha afegit que “aquest és el millor exemple que és una activitat absolutament normal i regular”.

A preguntes dels periodistes sobre per què no s’ha reunit amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, o amb el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, el president Mas ha recordat que ja s’havia reunit amb ells en viatges anteriors a la capital comunitària. I ha explicat que “no pretenia veure’m amb el president de la CE, perquè ja el vaig veure, i, a partir d’aquí, he de treballar amb els seus col·laboradors, que és el que estic fent”, de la mateixa manera que “quan hi ha un nou mandat i vaig a Madrid, primer veig al rei, després al president del Govern i després tinc reunions amb alguns ministres”. “El mateix que faig a Espanya ho faig a la UE i no se li ha de donar més transcendència, perquè no la té”, ha conclòs.

El president ha assenyalat que els principals temes que tractarà en aquest viatge, el setè que fa a Brussel·les des que és cap del Govern, són l’atur juvenil, la pobresa, la infància, la transparència i l’austeritat. I ha afegit que, per aquest motiu, es reuneix amb comissaris sectorials. Respecte al procés sobiranista que es viu a Catalunya, el president ha contestat als periodistes que “si un d’ells em pregunta, jo responc, evidentment”, però ha insistit que avui ha anat a Brussel·les a parlar “d’economia, d’atur, de serveis socials i de lluita contra la pobresa”, perquè “m’he d’ocupar de tot, del procés polític, però també del que és el dia a dia”.

 

L’agenda del president a Brussel·les ha començat a les 9.30 hores, amb una reunió amb el comissari d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió, Lázsló Andor. Tal i com ha explicat en la roda de premsa posterior, el cap del Govern ha tractat amb Andor el programa europeu de la garantia juvenil, adreçat a joves aturats menors de 25 anys, als quals es vol donar la garantia que podran tenir una pràctica, un curs de formació o un lloc de treball. El president ha informat al comissari de les polítiques actives d’ocupació que duu a terme la Generalitat, així com sobre les destinades a la lluita contra la pobresa i l’exclusió.

 

Al migdia, el cap de l’Executiu ha mantingut un dinar de treball amb el vicepresident econòmic de la UE, Olli Rehn, a qui ha informat sobre “l’operació d’especialització i diversificació de l’economia catalana i de la seva obertura cap a l’exterior”. Un dels principals missatges que ha volgut transmetre avui el president a Brussel·les és que Catalunya “és el territori més ben posicionat per sortir de la crisi, perquè és el que té més potencial de connexió amb els mercats internacionals”, tant des del punt de vista del comerç, com del turisme o la captació d’inversió estrangera. Artur Mas també ha explicat a Olli Rehn “els ingents esforços” que ha fet la Generalitat en els darrers tres anys, en què ha reduït un 20% el seu pressupost i ha demanat que “es tingui en compte que hi ha territoris, com Catalunya, que, després d’un esforç d’aquesta magnitud, han arribat al límit de la seva capacitat de reducció de despesa”.

A continuació, el president Mas es reunirà amb el vicepresident Maros Sefcovic, comissari responsable de Relacions Interinstitucionals i Administració, amb qui vol parlar sobre les properes eleccions europees, així com sobre el nou portal de la transparència que ha posat en marxa aquest estiu el Govern català.