El president de la Generalitat, Artur Mas, ha visitat aquest migdia el memorial Yad Vashem, més conegut com a Museu de l’Holocaust, de Jerusalem, des d’on ha volgut fer arribar un missatge als que “acusen el poble català, els seus dirigents i a mi mateix d’encapçalar un moviment que està sota les directrius del nazisme, o del feixisme, o de la violència”. I els ha dit que “tot això és una falsedat enorme i jo avui, davant d’aquestes parets del Museu de l’Holocaust, els vull demanar a tota aquesta gent que en el conjunt de l’Estat fan aquestes proclames que facin una reflexió, que vinguin aquí i s’adonaran del que significa la violència, l’extermini, el nazisme i el feixisme”.

El cap de l’Executiu ha recordat que el poble català “ha estat víctima d’aquests moviments, en la guerra civil i en la dictadura del general Franco” i ha afegit  que “molts catalans van anar als camps de concentració, a lluitar amb la resistència francesa, i alguns van desembarcar a Normandia”. Per aquest motiu, ha subratllat que “el poble català ha estat víctima i no es pot tolerar, i menys en democràcia, que alguns ens diguin que nosaltres venim d’aquest horror”.

“El moviment de Catalunya és perfectament democràtic, no demanem cap mena d’adhesió, però sí una mica de respecte”, ha reclamat el president, que ha destacat que el procés català està “fonamentat en la democràcia, en la llibertat, i en l’esperit pacífic”.

Durant la visita al memorial Yad Vashem, el president, acompanyat del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha fet una ofrena floral a la Sala del Record, on es troba un monument creat el 1961que conté la flama eterna i on es troben inscrits els 22 lloc d’extermini nazi que hi va haver arreu d’Europa.

 

Ha estat en aquest lloc emblemàtic on el cap de l’Executiu ha fet una ofrena floral i ha volgut lliurar la seva insígnia de president “com a símbol de comunió entre la institució de la Generalitat, la nostra seu històrica, i el poble jueu, a través d’aquest museu de l’Holocaust”. “Era una manera més personal de fer aquest tribut”, ha assegurat Artur Mas, que ha recordat que cada dia, quan va al Palau de la Generalitat “amb aquesta insígnia, representant aquesta institució de l’Edat Mitjana, recordo que entro en un edifici que es va construir en el barri jueu de Barcelona”.

El president Mas ha afirmat que la visita al Museu de l’Holocaust “ha estat probablement el moment més emotiu” del seu viatge a Israel, perquè “quan el veus t’adones de l’extrema violència que va patir el poble jueu”. En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha explicat que en signar al llibre del Museu ha expressat el seu “respecte ple i profunda admiració a un poble que ha patit aquesta barbàrie, però que malgrat tot ha tingut la voluntat ferma de creure en ell mateix, d’anar endavant, de respectar i, sobretot, de reconstruir la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua, la seva llibertat i el seu futur”.

Abans del Museu de l’Holocaust, el cap del Govern també ha visitat el Mur de les Lamentacions de Jerusalem, on ha dipositat, com és tradició, un missatge. A preguntes dels periodistes sobre el contingut d’aquest text, el president de la Generalitat ha contestat que “normalment no es comenten”, però ha revelat que “està basat en el que va dir Pau Casals a les Nacions Unides, on hi havia dos conceptes: un era Catalunya, però hi havia un altre, que era pau”.