Conferència del conseller d'Economia i Coneixement al Fòrum Europa de Madrid

Mas-Colell situa identitat, autogovern i fiscalitat en el nucli dur del "conflicte" entre Catalunya i Espanya

query_builder   18 novembre 2013 13:13

event_note Nota de premsa

Conferència del conseller d'Economia i Coneixement al Fòrum Europa de Madrid

Mas-Colell situa identitat, autogovern i fiscalitat en el nucli dur del "conflicte" entre Catalunya i Espanya

  • Identitat: “Davant la prioritat del govern espanyol de consolidar la doctrina ‘Espanya, una nació’ la majoria de catalans ens en sentim exclosos”
  • Autogovern: “No en tinc cap dubte: l’anàlisi cost-benefici del projecte ‘autogovern de Catalunya’ ha de donar beneficis alts per a Espanya”
  • Fiscalitat: “La percepció que el conflicte es deu a les possibles reticències catalanes davant les transferències econòmiques és errònia” 
El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha explicat avui a Madrid , en una conferència organitzada pel Fórum Nueva Economía, que el nucli dur del conflicte entre Catalunya i Espanya no és econòmic, sinó que el formen tres factors: identitat, autogovern i fiscalitat. El conseller els ha situat en el centre del conflicte per aquest ordre d’importància: la identitat com a eix principal, el retrocés de l’autogovern per la “pulsió centralista” de l’Estat en segon lloc, i, finalment, la fiscalitat i la revisió del model de finançament autonòmic.
 
Abans d’analitzar aquestes tres qüestions, Mas-Colell ha volgut deixar clar que Catalunya “no ha escollit el moment del conflicte”, i que “només ens defensem d’un atac en tota regla” en els fronts de la identitat i de l’autogovern. “Té un punt d’absurd que el govern del PP estigui empenyent aquestes agendes enmig de la crisi, confiant que potser no es noti. Es nota, i no respon a cap raó econòmica”, ha afegit.
 
Identitat
 
Pel que fa a la identitat, el conseller ha remarcat que “un horitzó de més integració europea no implica renunciar a la nostra voluntat de ser ni a les nostres múltiples pertinences”, ja que Europa s’ha construït sobre la base del respecte a la diferència. En canvi, a Espanya, que al principi semblava evolucionar en aquesta direcció, “s’hi ha acabat imposant la doctrina ‘Espanya, una nació’”. Pel conseller, “davant d’aquesta prioritat del govern espanyol, la majoria dels catalans ens en sentim exclosos”.
 
Per exemplificar-ho, ha fet notar el deteriorament del Tribunal Constitucional, que ha passat de definir un marc democràtic de convivència durant el primer període de la transició a l’”actuació humiliant de la sentència de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. També ha posat de relleu la provocació que representa la llei d’educació i ha pronosticat que serà una font de conflictivitat perquè “la societat catalana valora en grau extrem un model de convivència pacífic i integrador”. Per tant, no renunciarà a un sistema educatiu bilingüe, que “és la garantia d’una societat culta i cohesionada en què els ciutadans gaudeixen d’una completa igualtat d’oportunitats, sigui quin sigui el seu origen”. L’agudització progressiva del conflicte, segons el conseller, ha fet que el catalanisme històric “hagi creuat el Rubicó” i reivindiqui ara una consulta per decidir sobre el seu futur.
 
Autogovern
 
Mas-Colell ha lamentat que l’autogovern de Catalunya es trobi en retrocés per la visió centre-perifèria del Govern central en la ordenació de les infraestructures i per la “intensificació de la passió uniformadora”. En aquest sentit, ha recordat que actualment hi ha 20 lleis en tràmit a les Corts, i que totes “sense excepció” retallen competències autonòmiques. A més, ha refusat la “doctrina imperant al Govern d’Espanya” que considera l’estat de les autonomies una forma d’organització política ineficient, i ha citat Alemanya, Austràlia o els Estats Units com a exemples de països compostos d’èxit.
 
El conseller d’Economia i Coneixement ha afirmat “no comprendre” la resistència a l’autogovern de Catalunya per part del Govern de l’Estat, ja que obstaculitzar-lo genera tensió sense reportar beneficis perceptibles per al col·lectiu espanyol. “En canvi, Espanya perd perquè posa pals a les rodes a una de les seves regions tractores”, ha puntualitzat. En aquest sentit, Mas-Colell ha afegit que “l’anàlisi cost-benefici aplicat per Espanya al projecte ‘autogovern de Catalunya’ ha de donar beneficis alts per a Espanya”
 
Fiscalitat i model de finançament
 
Tot i que la crisi ha col·locat el debat econòmic en el centre del conflicte català, Mas-Colell ha assegurat que “la percepció que aquest conflicte es deu fonamentalment a les possibles reticències catalanes davant les transferències econòmiques és errònia”. El conseller ha destacat la importància del creixement econòmic per davant de transferències puntuals i ha constatat que, des de l’any 1995, hi ha hagut una convergència cap a la mitjana dels PIB regionals, inclòs el català, “amb tres excepcions interessants: Euskadi, Navarra i Madrid”
 
Pel que fa a la reforma del model de finançament, ha subratllat que Catalunya i Madrid, com a motors de l’economia espanyola, mereixen un sistema “just i coherent”,  com ja va apuntar el president de la comunitat de Madrid en un article sobre la revisió del sistema. També ha reiterat que aquesta revisió no hauria de ser una batalla de suma zero entre autonomies.  Segons ell, “amb el repartiment dels objectius de dèficit vam caure en aquesta trampa i el resultat va ser un espectacle lamentable”.
 
El conseller ha conclòs la conferència assegurant que, davant l’optimisme moderat de l’evolució de l’economia, Catalunya està “preparada i desitjosa d’aprofitar els vents favorables”, però també ha subratllat que la millora de la situació econòmica “no solucionarà un conflicte que va començar molt abans de la crisi”. Finalment, ha tancat el seu discurs advertint que: “si la línia extrema acaba prevalent, si no en aquesta generació en la següent Catalunya tindrà un Estat propi”.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 31

Conferència

Conferència
PDF | 82

undefined
undefined
undefined
undefined