Homs demana al Govern espanyol que respecti els principis de llibertat i justícia i permeti al poble de Catalunya "votar sobre el seu futur"

query_builder   20 novembre 2013 22:09

event_note Nota de premsa

Homs demana al Govern espanyol que respecti els principis de llibertat i justícia i permeti al poble de Catalunya "votar sobre el seu futur"

  • El conseller de la Presidència i portaveu del Govern ha presidit aquest vespre l’acte central de la commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, al diari Le Monde
  • Mig segle després de la denúncia de manca de llibertat feta per l’abat de Montserrat, Homs lamenta les “trampes” del Govern espanyol que sotmeten l'exercici de les llibertats més fonamentals de Catalunya a “una teranyina jurídica”
Conseller Homs

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha demanat avui al conjunt de la política espanyola, i especialment al Govern de l’estat, que “actuï sota els principis universals de la democràcia, la llibertat i la justícia” i permeti al poble de Catalunya decidir sobre el seu futur.
 
Homs ha fet aquestes declaracions durant l’acte central de la commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, al diari Le Monde el 14 de novembre de 1963, en què denunciava la manca de llibertat i justícia a l’Espanya dominada pel règim franquista.
 
El conseller ha criticat que “després de 35 anys de democràcia formal, el Govern espanyol abusa del seu poder i nega que el poble de Catalunya pugui votar sobre el seu futur” tot i que, ha assegurat, durant tots aquests anys els catalans han demostrat amb actuacions de tota mena la “implicació amb els afers espanyols, un compromís contrastat i molt d'afecte”.
 
Tot i constatar els avenços “molt destacables” assolits en l’autogovern i en les llibertat individuals, Homs ha lamentat que a dia d’avui “tant la nostra dimensió col·lectiva com l'exercici de les nostres llibertats més fonamentals estan sotmeses a una certa teranyina jurídica”. “Hi ha un conjunt de trampes que l'estat espanyol ens imposa arbitràriament i que a l'hora de la veritat produeix uns efectes molt negatius”, ha denunciat.
 
El conseller també ha volgut posar especialment de manifest el compromís amb la democràcia del diari paper de Le Monde, diari que “va tenir l'encert d’acollir una entrevista que sabien que no seria neutra” en uns temps en què a fora d'Espanya persones com l'Abat Escarré no eren rebudes amb els braços oberts: “Aquí és on el paper de Le Monde pren un relleu molt especial, ja que la seva coherència editorial i els seus valors els van portar a ser partícips d'una expressió de llibertat i de compromís amb la democràcia”.
 
L’acte central de la commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’abat Escarré s’ha celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i ha comptat amb les intervencions de la comissària de la Commemoració i Presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), Teresa Carreras; de l’historiador Joan. B. Culla, que ha pronunciat la conferència “Les declaracions de l’abat Escarré en el seu context”; del periodista Serge Martí, ex-redactor en cap de Le Monde; del Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn. L’actor Joan Pera ha llegit un fragment de les declaracions de l’abat Escarré i també s’ha projectat un vídeo commemoratiu.
 
La commemoració del cinquantenari de les declaracions de l’abat Escarré (http://www.abatescarre50.cat/) compta amb diverses activitats que s’allargaran fins a mitjans de l’any que ve, entre les quals destaca l’exposició "Premsa i dictadura: l'abat Escarré a Le Monde", organitzada per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i la Comissió Escarré, que es va inaugurar recentment al Col·legi de Periodistes.
 
Unes declaracions contra el règim franquista que van donar força al catalanisme i que van ocasionar represàlies

"El règim espanyol es diu cristià, però no obeeix els principis de base del cristianisme". Ara fa 50 anys, el 14 de novembre de 1963, el prestigiós diari Le Monde publicava a tres columnes i en portada aquesta frase de l’aleshores abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré. El titular, agosarat i contundent, era el preludi d’una entrevista que havia d’esdevenir històrica, perquè per primer cop  es denunciaven al món des d’una autoritat eclesiàstica les contradiccions d’un règim que feia del catolicisme la seva columna vertebral.
 
L’entrevista, realitzada pel corresponsal del rotatiu francès, José Antonio Novais, a instàncies de Josep Benet i Albert Manent, també va esperonar el catalanisme i va permetre donar a conèixer un corrent d’opinió creixent entre catòlics catalans que volien un futur democràtic per al seu país i una funció i una actitud diferents de l’Església en el seu conjunt.

Escarré defensava en l’entrevista que “Catalunya és una nació” i demanava que “el poble pogués escollir el seu govern” i “poder canviar-lo si ho desitja: això és la llibertat. Necessita una llibertat de premsa, de sinceritat, d’informació”. “El Govern no té dret d’abusar del seu poder”, afegia Escarré. “Ha d’ésser un administrador en el món, de Déu i un servidor del poble. La falta d’informació és contrària a la doctrina de l’Església i això deu plantejar uns problemes de consciència als dirigents catòlics d’un estat, que si no canvia de principis polítics, no es pot dir catòlic”.
 
Escarré també lamentava que després de la Guerra Civil no hi havia hagut “vint-i-cinc anys de pau, sinó vint-i-cinc anys de victòria”. També instava el règim a donar “completa llibertat per la cultura catalana” i considerava la defensa de la llengua catalana “no un deure, sinó ben bé una necessitat; quan es perd la llengua, la religió també tendeix a perdre’s”.
 
Pocs dies després d’aquestes manifestacions va ser clausurada Òmnium Cultural i assaltat el Casal de Montserrat a Barcelona. L’any 1965, l’abat Escarré va exiliar-se a Itàlia.
 
Les declaracions de l’abat de Montserrat es van produir després que l’any 1963 el Vaticà promulgués l’encíclica Pacem in Terris, que avalava, per part de l’Església catòlica, el respecte i la defensa dels Drets Humans i els règims democràtics. El Concili encara estava treballant a Roma, quan, al mes de maig, va començar la campanya dita de les instàncies, que demanava a l’Estat espanyol la normalització del català a l’ensenyament i als mitjans de comunicació, aleshores severament prohibit.
 
Tot i que les autoritats franquistes impedien que Le Monde entrés a Espanya cada vegada que hi havia notícies contra el règim, els catalans van poder llegir les declaracions de l’abat de Montserrat gràcies a les impressions clandestines festes a la Catalunya del Nord. Com recorda l’historiador i periodista Manuel Cusachs, un dels que hi van col·laborar va ser Julià Gual, mataroní exiliat a Perpinyà que regentava la Librairie de Catalogne a la capital del Rosselló, punt de trobada de molts exiliats catalans. Traduïda al català, l’entrevista es va convertir en un full volant de la mida d’una quartilla.
POrtada de Le Monde
Portada de Le Monde del 14 de novembre de 1963

1  

Vídeos

Vídeo íntegre de l'acte

2  

Fitxers adjunts

Foto de l'acte. Autor: Jordi Bedmar

Foto de l'acte. Autor: Jordi Bedmar
JPG | 420

Foto de l'acte. Autor: Jordi Bedmar

Foto de l'acte. Autor: Jordi Bedmar
JPG | 577

undefined
undefined
undefined
undefined