L’any 2011, el 95,2% dels residents a Catalunya entén el català, el 73,2% el sap parlar, el 79,1% el sap llegir i el 55,8% el sap escriure. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la població de nacionalitat estrangera és la que ha registrat els increments més elevats i declara entendre el català en un 82,1% dels casos, mentre que al 2001, quan es va fer el darrer cens, només el 61,1% dels estrangers entenien el català.

 

Malgrat que la migració estrangera ha significat gairebé el 80% del creixement demogràfic de Catalunya durant la primera dècada del segle XXI, en els 10 anys que separen els dos censos hi ha 1.120.000 persones més que entenen el català, 747.000 més que el saben parlar, 1.190.000 més que el saben llegir i 1.003.000 més que el saben escriure.

 

Les dues habilitats lingüístiques més vinculades a l’alfabetització i l’escolarització de la població són les que han experimentat un creixement més important, tant en termes absoluts com relatius. Així, si l’any 2001 el percentatge de persones que llegien i escrivien en català eren el 74,3% i el 49,8%, respectivament, l’any 2011 aquestes dades han arribat al 79,1% i 55,8%. Els que l’entenen passen del 94,5% de l’any 2001 al 95,2% de l’any 2011, mentre que els que el saben parlar han tingut un retrocés, i han passat del 74,5% del 2001 al 73,2%  del 2011.

 

L’efecte favorable de l’escolarització sobre el nivell de català és molt evident en la població menor de 20 anys. Concretament, els nivells més elevats els registren el grup de nois i noies de 10 a 14 anys que estan cursant l’ensenyament secundari obligatori. Tot i que en aquest segment d’edats hi ha un 17% de població de nacionalitat estrangera, el 99,4% entén el català, el 96% el sap parlar, el 97,3% el sap  llegir i el 93,3% el sap escriure.