“La celebració de commemoracions és  una oportunitat per fer una mirada retrospectiva,  per  revisar la nostra historia col·lectiva i analitzar-la, aprendre d’aquelles coses positives que ens ofereix i aprendre també dels errors que ens poden ensenyar a transitar millor pels moments actuals”, amb aquestes paraules sintetitzava el conseller Homs l’ànim amb què es planteja la commemoració del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya.

 

Durant la seva intervenció en l’acte de presentació del programa d’activitats que constituiran  aquesta celebració, Homs ha subratllat que “la commemoració del centenari de Mancomunitat és una invitació a pensar com poder construir un projecte de futur”.  En aquest sentit  l’any 2014, en què també es commemora el Tricentenari  és una bona ocasió per “aprendre , per  identificar quines fortaleses i debilitats tenim avui i per projectar el nostre futur col·lectiu”.

 

A propòsit del centenari de la Mancomunitat el conseller de la Presidència ha volgut recordar que hi ha un “discurs recurrent” procedent de “determinades veus de l’estat espanyol” que presenta la realitat catalana institucional “com quelcom que neix de la Constitució Espanyola, talment com si abans del 1978 no hagués existit res”. Homs ha recordat que la pròpia Generalitat de Catalunya és anterior a la Constitució i, per tant, aquets argument és incontestable. Tant incontestable com totes les institucions que ens ha llegat la Mancomunitat de Catalunya, moltes de les quals actualment, -ha ironitzat- són considerades per l’estat “duplicitats administratives”, quan algunes d’elles, com el Servei Meteorològic de Catalunya, creat durant l’època de la Mancomunitat tenen prop d’un segle.

 

Homs ha volgut subratllar dos aspectes exemplars del que fou l’articulació de la Mancomunitat que poden ser útils en l’actualitat, d’una banda la “capacitat de construir un consens polític interior a Catalunya” i de l’altra, el fet de ser capaços de, sobre la base de saber que calia fer escoles, carreteres, biblioteques, “no esperar a tenir els recursos per fer les coses” . En aquest sentit la Mancomunitat és un exemple de “com es pot arribar a fer molt amb molt poc, és un exemple d’austeritat, en termes actuals”.

El  portaveu ha volgut destacar que aquests dos trets distintius de la Mancomunitat sempre han anat acompanyats d’una constant del catalanisme polític que és  el “compromís democràtic”. Ha establert un paral·lelisme amb el moment històric que viu Catalunya i ha dit que atenent aquesta tradició “no és  casual que estiguem compromesos amb voler votar”.

Finalment el conseller s’ha referit a la “vocació d’autogovern de Catalunya”, sempre acompanyat, ha volgut subratllar, “d’un compromís molt europeu i una gran solidaritat vers Espanya”.

El conseller ha conclòs el seu parlament llençant un missatge de futur. Lligant amb la obra gegantesca de la Mancomunitat, Homs ha volgut deixar clar que “no té cap sentit un estat si no hi ha un projecte de país”.  “Un estat només té sentit si es posa al servei del progrés col·lectiu, de l’economia, del benestar, de la cultura, de llengua i la cohesió social, en definitiva, d’un projecte de país” ha reblat.

 

El 18 de desembre de 1913, avui fa 100 anys, el govern espanyol aprovava el  reial decret que  permetia el marc jurídic per la creació de mancomunitats.  Uns mesos més tard, el 6 d’abril de 1914, es constituïa al Palau de la Generalitat la Mancomunitat de Catalunya.  Una institució que,  encapçalada per Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, va retornar l'autogovern a Catalunya i va posar en marxa una política de modernització i una extraordinària acció de govern que ha deixat empremta fins els nostres dies.